Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 18_gastrosaraus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 18_gastrosaraus. Mostrar tots els missatges

10/29/2016

Berguedà Nyam 2016

Quan ens vam llevar aquell matí,  plovia. I la perspectiva de matinar per fer un tour pel Berguedà amb paraigües i fang fins els turmells no semblava el mes atractiu. pero ja sabem que els bloguers tenim una moral de ferro, i amb tota la il.lusio, vam enfilar carretera i manta cap a Olvàn, llar de la nostra amiga bloguera Anna Fornell que havia organitzat una trobada plena de sorpreses. 

El punt de trobada era l'Ateneu d'Olvan i nomès entrar ja vam comprovar que la rebuda superava tota expectativa. Una llarga taula parada amb tota mena d'embotits, coca dolça i cocs de Ballarà Cakes ens esperava per esmorzar. Però a més, ens van obsequiar amb una bossa proporcionada per l'Oficina de turisme del Berguedà amb molta informació sobre la comarca, i un assortiment de melmelades per gentilesa dels amics de La Fageda. A mes, Aneto ens va regalar també una bossa amb dos brous (un fumet de peix i un de ceba) i la empresa Bars & Roll ens va mostrar uns preciosos davantals que van sortejar a l'hora de dinar. 

L'alcalde, en Martí,  ens va donar la benvinguda i vàrem poder tastar una de les especialitats mes típiques de la zona: l'escudella de blat de moro escairat que ens havia preparat la mare de l'Anna, la Sra Soler. 

Acabat l'esmorzar, vam anar a visitar les instal.lacions de Casabella Natura, petita empresa familiar que es dedica a l'elaboració artesana de cremes de verdures, galetes i melmelades a més de productes de la zona, com la vinagreta de nyàmeres, l'escudella de blat de moro escairat el pèsol negre del Berguedà. Al capdavant, les dues germanes Casabella que ens van explicar l'aventura de tirar endavant una empresa d'aquest tipus, el que suposa l'obtenció del segell de certificació ecològica o com aconsegueixen distribuir en grans empreses com Veritas o Caprabo.



Sortint d'Olvan, vam enfilar direcció Gironella i desprès d'algunes corbes vam arribar a la explotació ramadera de Cal Font. Allí ens va rebre de nou el Martí, pero aquest cop no com alcalde d'Olvan sinò en condició de gerent de la Federació de la Raça Bruna dels Pirineus. Ens va explicar que aquesta raça és la única autòctona de tot Catalunya i que es cria sobretot com a productora de carn. Vam visitar els estables i vam poder veure ben de prop les vaques i vedelles. És una raça àgil i molt bonica, i donen una carn molt gustosa, com varem poder comprovar en la degustació posterior, on vam tastar un entrecot de vaca curat 45 dies.





El nostre tercer destí va ser la masia de Cal Rovira, que es dediquen a l'explotació porcina amb la filosofia de "Tancant cercles". Això vol dir simplement que totes i cadascuna de les accions que es duen a terme en aquesta masia comparteixen la voluntat de produir segons les formes artesanes tradicionals, respectant els cicles naturals: cura de la terra, que produeix els cereals amb el que alimenten els animals. Cal Rovira produeix el seu propi oli de colza, que també serveix per l'engreix dels porcs. Els animals, criats doncs amb els productes de la pròpia explotació, seran sacrificats per a el.laborar embotits, entre els quals destacarem la sobrassada d'altísima. qualitat. Finalment aquests embotits i talls de carn abastiran la taula del restaurat, tancant així el cercle de producció respectuosa amb l'entorn i les formes tradicionals de producció. 




































Finalment, ens vam dirigir cap a Sant Maurici de la Quar, on vàrem dinar a  l' Hostal Sant Maurici. Allí, al front dels fogons trobem en l' Oriol Rovira, el xef de "Els Casals" i fill de la masia de Cal Rovira que acabavem de visitar. L'Oriol ens va preparar un menú que recreava el menjar típic de pagès que es podia menjar en una fonda de principis del segle passat i amb productes típics del Berguedà. Vam tastar uns entrants que consistien en una terrina de pagès, una amanida de tomàquets de l'hort i pèsols negres amb rostes de cansalada. De segon, una graellada de xai i botifarres de Cal Rovira acompanyades d'un saltat de bolets i d'escalivada. I per acabar d'arrodonir el dinar, unes postres tradicionals: formatge amb codony , nous i panellets amb petits núvols de sucre 



Vam acabar gairebé a les sis de la tarda, encantats amb tot el que havíem vist i compartit. I per si no portavem prous coses vam marxar amb dues hamburgueses i un assortiment de botifarres per gentilesa de la Cooperativa agrobotiga de Gironella. La nostra amfitriona , l'Anna Fornell, va aprovar amb nota i ens va oferir un programa tan xulo que nomès puc que donar-li les gràcies de tot cor. Tornarem al Berguedà !!!

I els blocaires assistents al Berguedà Nyam 2016 van ser: 
la Glòria de No tot són postres, la Marta de Pa de Nous , la Manu de Las recetas de Manu, la Laura de Cuinejar, en Manuel de Un cocinillas on line, la Montse de Roba bruta fem cuinetes, l'Anna de Retalls de cuina, la Carme de Cuinetes-Carme, l'Esther de Mar i muntanya, la Montse de La cuina de la Mussola, la Cris de Delicies culinàries Cris, la Glòria de La Glòria de les galetes...o no, en Lluís de Tiritinyam, la Gemma de La cuina de casa, en Manel de Cuina generosa, la Marina de Tapa't de tapes, l'Albert de Cuino ergo sum, la Sònia de Pa, vi i sucre, l'Amadeu de Llegando a la fábrica de cemento, l'Òscar de de cuina.net, la Blanca de Juego de sabores, la Teresa de Com a casa, res, la Cristina de Bufet de postres, en Jaume de El Jaume a la cuina i l'Anna de M'agrada Cuinar, que ho va fer possible. 


A la Banda sonora, avui toca una cançó que defineix molt be com son aquestes trobades: Good Vibrations, dels Beach Boys. Ens encanten !!!

7/10/2016

Taller a Can Rodellas de Sant Celoni: la vida s'enrotlla

Fa dies que tenia pendent aquest post, però la vida se'ns embolica de vegades i es fa el que es pot. Què hi farem ! Així doncs, aquest post serà una mena de crònica del que va passar el dissabte 11 de juny. Aquell dia, els sospitosos habituals vam enfilar carretera en direcció a Sant Celoni per gaudir d'un doble taller gastronòmic a l'AulaCooktime dels germans Marc i Jordi Rodellas

La rebuda va ser dolçament espectacular i vam començar la jornada amb un deliciós esmorzar amb  pannetone, ensaimades i croissants gentilesa dels germans Rodellas. 

 I tot seguit vam començar un Taller d'ensaimades, on vam aprendre els ets i uts d'aquesta espiral dolça. L'Óscar ha fet un vídeo on es veu la mar de be, la Marta de Pa de nous també ha publicat un post detallant la  recepta i l'Àgata de Receptes amb vida ho ha explicat de meravella. Així doncs, us convido a que visiteu els seus blogs i jo, aquest cop , m'estalvio l'explicació. Les imatges parlen per si soles. 


************************************************************
La segona part del Taller va fer un gir radical, ja que ens vam endinsar al cor de la cuina macrobiòtica de la ma de Macroseny. Aquest és un projecte que intenta integrar coneixements dietètics i culinaris ancestrals de forma atractiva per aconseguir receptes saludables i apetitoses. Tot i que Macroseny l'integra un equip multidisciplinar, el seu fundador és el cuiner l'Alf Mota, cuiner i xef terapèutic personal, que en aquesta ocasió va venir acompanyat de l'Alicia Calle i l'Anna Urrutia. Finalment, els mosts i vins de  Suc de vida, empresa que elabora aquest productes de forma respectuosa amb la terra i aplicant una filosofia biodinàmica, van acompanyar la degustació

L'Alf Mota ens va anar explicant les bases científiques de les combinacions d'aliments, tenint molt en compte la seva acidesa o alcalinitat. Vam elaborar cinc receptes 






De fet, aquest estiu tinc intenció d'endinsar-me en els misteris de la cuina macrobiòtica i ja aniré penjant els resultats de la descoberta.Seguirem.

A la banda sonora la magnífica Light of the Seven de Ramin Djawadi , del impressionant episodi final de la T6 de GoT. "I choose violence"

7/03/2016

#vadellaunes 2016

Foto: Sara-Maria Aixàs
Aquest passat dia 1 i 2 de juliol i de la mà de la Beth Florensa del Tastarutes, es va organitzar la segona edició del Vadefoodies, festival de tendències gastronòmiques al Museu de la Pell d' Igualada. En aquesta edició hem pogut gaudir d'un ampli ventall d'activitats: taules rodones i conferències, parades de restauradors i cellers, el VadeVins, primer mercat de vins de taller i l'activitat És l’hora del Vermut, showcooking amb Conservas Ramón Peña, conduit per Miguel Vega, assessor gastronòmic de l'empresa. 

Les Conserves Ramón Peña varen ser fundades l'any 1920 a Cambados per Don
José Peña Oubiña i molt aviat va esdevenir una de les conserveres més importants de Galícia. Des dels seus inicis han apostat per la qualitat del producte, utilitzant matèria prima d'altíssima qualitat com les escopinyes i les cloïsses bavoses de la Ria de Noya o la tonyina d'aleta clara (Yellowfinn Tuna). A partir d'aquests elements, es du a terme un procès d'envasat artesanal de ma de les Damas de la conserva, seguint receptes de fa mes de 70 anys
De la ma de Miguel Vera vam assistir a la preparació i degustació d'uns aperitius ben senzills i deliciosos, que us presento tot seguit:

Escopinyes amb ous de garoina
És possiblement la tapa mes senzilla ja que combina només les escopinyes, una culleradeta d'ous d'eriçó i el liquid de govern o de cobertura (el liquid que acompanya la conserva, sigui aigua, oli o escabetx) . En aquest cas només aigua i sal. És simplement exquisida.

Xoubiñas a l'antiga
En gallec a les sardinetes els hi diuen xoubiñas. I per fer aquesta tapa sorprenent només cal utilitzar un boci de tomàquet, una xoubiña en oli d'oliva, una punteta de mostassa antiga i un crouton de pa per aportar cruixent



Musclos en escabetx
Per aquesta tapa es posa el musclo amb una punta de tomàquet concentrat Oro di Parma. S'hi afegeixen taquets de gingebre fresc i bocins de kimchi. S'afegeix el liquid de govern que hem emulsionat amb una batedora de capuccino.

Cornucòpies de xouba I així com les sardinetes es diuen xoubiñas en gallec, el nom de les sardines no pot ser un altre que xoubas. Abans d'envasar-les, s'enfarinen i fregeixen i se'ls hi afegeix un sofregit de ceba, tomàquet i pebrot.

Per preparar aquestes cornucòpies es tallen a tires una làmina de pasta de full i s'enrotlla al voltant d'un motllo pintat amb oli (o es compren ja fets).
Un cop estan els corns cuits, s'hi posa una herba amarga (com per exemple rúcula, que aïllarà la maionesa de la pasta de full, evitant que s'estovi. Desprès es posara una punta de maionesa i la sardina.




Sandvitx de tonyina
Finalment en Miguel Vila ens va ensenyar una manera molt senzilla de fer un sandvitx de tonyina. Simplement fem una pasta barrejant tomàquet triturat, maionesa i bocins de tonyina. Untem les llesques de pa (pot ser d emotllo) i hi posem trossos de tonyina al damunt

Val la pena tenir llaunes de conserva de qualitat al rebost perquè podem fer meravelles. Es poden trobar al Club del Gourmet de El Corte Ingles.

A la Banda sonora, una cançó delicada i fosca: The Frail dels Nine Inch Nails. 1,54 minuts que posen la pell de gallina. 

4/21/2016

El geni culinari al Museu d'Arqueologia de Catalunya


Fa unes setmanes,  el Museu d'Arqueologia de Catalunya em va proposar organitzar una visita guiada per a gastrobloguers a l'exposició temporal El geni culinari. Innovacions que marquen la nostra cuina que van inaugurar el passat 31 de març. La proposta no podia ser mes atractiva ja que era el propi comissari de la exposició, en Lluís Garcia Petit, qui ens faria de guia. Amb l'entusiasme que ens caracteritza (vaja, que ens apuntem a un bombardeig...) un bon grup de bloguers ens vam apuntar a la proposta aquest passat dissabte 16 d'abril. A la porta ja ens esperaven en Joan Muñoz, responsable de publics i comunicació del MAC i en  Lluís Garcia Petit, comissari de la exposició, que ens van acollir molt amablement. I va començar la visita.

La idea central de la exposició es que el que ara considerem cuina tradicional ha estat innovació en un moment o un altre de la història. I que generalment, els historiadors de la alimentació és remuntem com a molt a l'Edat mitjana, menystenint els grans avenços que en aquest àmbit es van produir en la Prehistòria


La exposició està dividida en tres grans àmbits. El primer tracta de totes aquelles petites innovacions relacionades amb l'alimentació, com pot ser el domini del foc, els receptaris prehistòrics (carn a la brasa, sopa de farigola, pernil, mel i mató, faves ofegades o ostres son menges que no han variat des del Paleolític), l'explotació i ús de la sal i la mel com a edulcorant. 

En aquest àmbit vam aprendre coses molt sorprenents, com l'home no va dominar el foc fins fa només 500.000 anys (abans, la carn cuita era per motius accidentals) o que al Neolític, el principal jaciment de sal a Catalunya era el de Cardona. Que la sal no només actua com a conservant els aliments sinò que també permet una fermentació controlada que transforma els aliments (pensem en les anxoves de l'Escala). O que existeixen pintures rupestres on veiem recol·lectors de mel


Aquest àmbit es tanca amb la reconstrucció dels elements que formaven un banquet a partir de les restes trobades en la sitja 362 del jaciment ibèric de Mas Castellar. Es defineix com a banquet perquè existien productes extraordinaris en la dieta del moment, com el pollastre, hi ha evidencies de consum de begudes alcohòliques i l'ordre dels elements en els estrats ens indica un protocol i un ordre en la ingesta. El registre arqueològic ens mostra restes d'ossos d'animals (on els mes joves i tendres en consumien primer, skyfos, (recipient de ceràmica grega relacionat amb el vi) i vasos per beure, de forma molt similar a la actual.


El segon àmbit de l'exposició recull sis grans innovacions que han suposat uns canvi qualitatiu importantíssims en la alimentació i l'evolució humana: 

1. Els ganivets. Els primers van ser de pedra tallada i posteriorment van ser de metall. Ës el que va permetre que la humanitat deixes d'alimentar-se de forma carronyera i començar a caçar i a trossejar la carn per a alimentar-se.

2. Els metalls. El primer estri per cuinar de metall que coneixem és un ast que és probable que es fes servir per coure un conill, ja que era una espècie endèmica de la Peninsula ibèrica. Amb el temps van anar evolucionant encara que fins el segle XVIII no existeixen estris de ferro a la cuina.

3. El molí. Va permetre domesticar els cereals i transformar-los en farina pel seu emmagatzematge . A Catalunya es va inventar el molí rotatori ja que els mes antics que tenim documentats a nivell mundial apareixen el segle VII aC  a Catalunya.

4. La ceràmica és una altra innovació fonamental, ja que permet combinar ingredients. Aixi doncs, la ceràmica va permetre l'aparició dels primers estofats i guisats

5. El pollastre va suposar també una gran innovació en a dieta, ja que permetia criar-lo i menjar tan la seva carn com beure els seus ous. El pollastre té molta història i en un principi va ser consumit nomes per les elits, i posteriorment es va popularitzar


 6. La cuina líquida. Actualment no ens podem imaginar que suposava envellir al Paleolític. Sense dents, no es podia rosegar carn i per tant, la possibilitat de poder fer sopa amb verdures i carn va suposar una gran millora en l'esperança de vida. Abans de la ceràmica i el metall, es podia portar líquid a l'ebullició posant pedres roents del foc dins d'un liquid en un tronc d'arbre (per exemple) 


El darrer àmbit ens mostra com totes aquestes innovacions van tenir uns efectes sobre la salut i l'esperança de vida dels humans. Aixi, el molí que va permetre moldre els cereals per a fer farina, va també provocar un augment espectacular en el nombre de càries, ja que les pedretes barrejades amb la farina ocasionaven mini erosions dentals que afavorien l'aparició de les càries. També documentem la pràctica del canibalisme "gastronòmic" i l'aparició de noves malalties lligades a la domesticació dels animals, com la brucel.losi


Un cop acabada la visita, el Museu va tenir la gentilesa de convidar-nos a un taller-demostració portat per Arqueolític: Sopa feta amb còdols roents /cuita sobre pedra, Aquesta activitat ens va permetre conèixer maneres de cuinar aliments quan encara no existien recipients de ceràmica o metall que poguessin anar al foc. Bàsicament ens van mostrar dues tècniques: 

1. Bullit indirecte posant còdols roents dins del líquid. Això permetia fer sopes dins d'un troc d'arbre, per exemple, afegir-hi verdures o bocins de carn o coure ous. De fet és un sistema d'ebullició indirecta. Els còdols han de ser de base sil-lícílica, com el granit perquè manté la calor i permet que al submergir el còdol en el líquid, el porti a l'ebullició. 


2. Coure carn damunt d'una pedra, concretament pissarra. Aquesta tècnica se segueix utilitzant en l'actualitat quan fem carn a la llosa.

  
Val a dir, que ens van ensenyar també l'eficàcia dels ganivets de sílex tallat , que ens va permetre trossejar la carn per a fer la demostració


Com a bonus-track de la visita., vam coincidir amb Ferran Adrià i el seu equip del El BulliLab  que es va mostrar molt assequible i ens va donar una lliçó magistral sobre que és la innovació a la cuina.  Però això mereix un post a part: prometo explicar-ho aviat


No puc acabar sense donar les gràcies al Museu d'Arqueologia de Catalunya per la seva invitació i al Lluís Garcia Petit, comissari de la mostra, per la seva amabilitat i erudició, que va fer de la visita una experiència molt enriquidora. No us la perdeu !!!  Ja veieu que val molt la pena. Està oberta fins el 26 de juny.

A la Banda sonora, Shakin' the Tree de Youssou N'Dour amb Peter Gabriel. Poc mes a afegir

4/15/2016

Gitour 2016

Una de les coses mes divertides de tenir un blog de cuina és poder anar a les trobades blocaires que alguns bloguers organitzen des del seu territori. He tingut la sort de poder anar a algunes (altres me les he perdut) i sempre he tornat amb una pila de productes, més coneixement sobre tècniques, empreses o tradicions i sobretot, amb una llista que no para de créixer d'amics bloguers. Sense anar mes lluny, l'any passat vaig tenir la sort d'anar al Ganxetes Tour 2015 de la ma de la Gloria Mohedano i del Cerdanya Tour 2015 que va muntar la nostra Montse Mussola. 

Enguany, la Mònica Tarradellas ha agafat el relleu i ens ha organitzat una trobada sensacional  per Girona capital i el Balneari Vichy Catalan: el Gitour 2016. Val a dir que la Mònica ha tingut uns ajudants d'excepció: en Marc, la seva germana Anna i les seves precioses filles que ens van preparar unes bosses ben boniques i pràctiques amb el hashtag #Gitour 2016. Vagi d'entrada tot el meu agraïment per una dia tan bonic i ben organitzat. Però anem a pams.

Per començar el dia, vaig conduir (per primer cop a la meva vida !) fins a Girona, amb la Sara-Maria i el Tiriti . El punt d'encontre era la Plaça Sant Pere, que era un dels punts d'entrada de l'antic Barri xino de la ciutat. Alli, en Lluc Salellas, regidor de l'Ajuntament de Girona ens va fer un recorregut per la història del barri, que concentrava la major part de prostíbuls i convents de la ciutat de Girona. Ens va recomanar el llibre La Girona pecadora i del periodista Gerard Bagué  i ens en va llegir un fragment, per que ens adonéssim que l'activitat "pecaminosa" es va perllongar ben be fins els anys 90.

Mentre en Lluc en alimentava el cap, la Mònica i l'Anna s'asseguraven de que el nostre cos també estava ben servit, i ens van donar la benvinguda amb una bossa preciosa personalitzada per les nenes de la Mònica, i un esmorzar ben gironí: un xuixo d'una fleca artesana de Fornells de la Selva i un suc de poma de Girona. Aquest sucs son part del catàleg de productes de Mooma (de MOntgri pOMA) que fabriquen sucs de poma de diverses varietats (Golden, Fuji, Royal Gala i Granny Smith) sense sucres afegits i a partir de matèria primera local, a mes de sidra  i altres derivats de la poma, com vinagre. Son sensacionals !

Ja ben reconfortats en cos i ànima , ens vam desplaçar fins la Plaça del Pou rodó on hi ha la Café Context llibreria i on ens van rebre els representants dels Gremis de Carnissers i xarcuters artesans de les comarques gironines i el de Forners artesans de les comarques gironines

El Gremi de Carnissers ens va presentar un dels seus productes mes singulars: la botifarra dolça , pròpia de algunes comarques de Girona com l'Empordà o el Gironès. La botifarra dolça s'el.labora amb carn magra de porc, pràcticament la mateixa quantitat de sucre blanc, pela de llimona i una mica de sal i de canyella molta. El secret és que un cop pastada la carn amb tots els ingredients s'ha de deixar reposar un mínim d'una setmana fins un màxim d'un mes perquè es marini amb el sucre. Un cop ja ben marinada es pica i s'emboteix en la tripa. 

El problema que tenien es que la botifarra dolça és un producte fresc perible difícil d'exportar i per això, el Gremi va establir un conveni amb l'IRTA per a desenvolupar un protocol per obtenir una botifarra dolça cuita estable i a temperatura ambient. Aquest producte es comercialitza amb el nom de Dulses i es presenta esteritlitzada (mes eixuta però amb mes sabor) i pasteuritzada (mes melosa però de gust mes suau) 

http://puntdecarn.com/dulses/
A continuacio el  Gremi de flequers artesans de les comarques gironines ens va presentar un projecte interessantíssim que és el Pa de la Tramuntana. La idea és recuperar blats antics (en aquest cas concret la varietat Florence Aurora) i sistemes antics de fer pa utilitzant només ingredients de proximitat. El pa de la Tramuntana seria un xusco d'uns 400 gr que nomès s'el.laboraria i comercialitzaria en fleques amb distintiu. Es garanteix aixi la seva traçabilitat des del productor fins el consumidor. Es va presentar el desembre de 2011 amb 62 flequers implicats i en l'actualitat hi han més de 110 punts de venda i es fabriquen uns 230.000 pans de la Tramuntana a l'any. 


Aquest projecte ha generat la creació del segell És farina de Girona, que és una farina certificada a partir d'un conreu integrats per productors identificats i que es comprometen a seguir els estrictes requisits marcats per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)  garantint aixi les característiques de la farina i les seves propietats organolèptiques,

Un cop acabades les explicacions ens van obsequiar am una degustació espectacular d'uns didalets de botifarra dolça amb cansalada, d'unes croquetes amb poma i botifarra dolça i d'uns panellets de botifarra dolça i xocolata

En acabada l’activitat, vam agafar el cotxe cap a Caldes de Malavella, on vam visitar la planta de Vichy Catalan. Allí ens van explicar la història del Hotel-Balneari Vichy ens van mostrar la planta embotelladora i també l'àmplia gama de productes que comercialitzen. Vam tenir l'oportunitat de tastar una línia de vins, el ViñaCHY,  fets amb aigua del balneari.
 


I vam acabar la jornada, degustant un dinar de germanor al restaurant de l’Hotel Balneari Vichy, el Delicius). Podeu veure el menú a continuació: 
 

I ja ben tips, cansats i carregats d'obsequis, mica a mica vam anar tornant a casa, Gracies, Mònica  per un dia tan rodó! Ja estem esperant la propera convocatòria. Qui serà el següent? 

Blocaires assistents al Gitour 2016:  
 
Manuel de Un cocinillas on line, Sussi d'Ara Cuina, Anna de M'agrada Cuinar, la Sara-Maria de Delícies del rebost, la Blanca de Juego de sabores, l'Oscar de decuina.net, l'Anna de Retalls de cuina, en Lluís de Tiritinyam, la Marta de Pa  de Nous , la Montse de La cuina de la Mussola, l'Alba de I per postres, l'Eva de Cuinant entre llibres, l'Olga de La Cuina de l'Olga, en Francesc de La cuina de tots natros, Manu de Las recetas de Manu, la Glòria de Gloria Cookies, la Glòria de No tot són postres, l'Esther de Mar i muntanya, en Josep de Menja de bacallà, l'Agustí de Cangrejo grande, la Laura de Cuinejar i l'amfitriona: la Mònica de Ensucrat

I a la Banda sonora, una cançó que he dut al cap tot aquests dies: In Your Dreams de Dark, Dark, Dark (Wild Go, 2010) que és la música dels crèdits d'una mini serie britànica tan bona com inquietant : Thirteen