Segons el DIEC, "cuinejar" vol dir feinejar per la cuina preparant el menjar, rentant els plats, etc. És a dir, fent mil coses alhora sense fer-ne bé cap ni una. Defineix bé el propòsit d'aquest blog que recull receptes d'aquí i d'allà sense cap ordre ni exhaustivitat, més enllà del gust personal i de l'humor del moment. Així, aquest blog és el resultat d'una tria subjectiva, i on es proposa no publicar res que no s'hagi provat personalmentLa majoria de receptes no son de collita pròpia sinó que es nodreixen de la riquíssima producció de la gastrosfera catalana o d'altres fons diverses: receptes de família, secrets d'amics, llibres rescatats...Per això i públicament vull fer constar aquesta autoria col·lectiva amb el compromís de citar la font original sempre que sigui possible. Si existeixen omissions, vagi per endavant les meves excuses i el meu propòsit d'esmena si em feu saber qui és l'autor/a original.
Desprès de gairebé 3 anys de publicar mes de 200 entrades, d'haver conegut el millor dels blogs que son els blocaires, d'haver fet un estudi sobre la gastrosfera catalana, d'haver anat a tastos, concursos, degustacions puc dir que aquest blog m'ha canviat la vida. I en bé.
El Cuinejar ha crescut i continua ple de projectes i nous receptes que prendran sentit si em permeteu compartir-los amb vosaltres. Podeu posar-vos en contacte amb mi al cuinejar@gmail.com
I la canço que inaugurava la Banda sonora era el Non, je ne regrette rien, interpretat per la Ute Lemper. Atenció a partir del minut 1,30, que la cosa es posa interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada