Aquest mes de maig, hem triat les cireres per les nostra col·laboració de cuina i salut. La Dra Marga Legorburu ens proposa un divertit post titulat Cerezas y mentiras, unas de otras tiran, on ens explica les propietats saludables de les cireres i un conjunt d'anècdotes i històries relacionades. La Paloma ens ha fet un gran post explicant como Maridamos platos con cerezas. I de la meva banda, jo m'he decantat per un pastís boníssim, el clafoutis o clafotís, que nomes podem fer en aquesta temporada, ja que no accepta fruita en conserva.
El clafotís es una recepta occitana, concretament del Llemosí. El seu nom prové del verb "clapir" que vol dir "omplir atepeidament". La més tradicional es fa amb cireres encara que també es pot fer amb prunes. No s'ha de confondre el clafotís amb un altre pastís de fruites del Llemosí, la flonharda; que es fa típicament amb pomes, però també amb altres fruites, i on primer es posen aquestes al motllo i després s'hi aboca una altra massa, més densa i compacta, que cuita semblarà més un pa de pessic o fins i tot una mica un crumble.
El clafotís es una recepta occitana, concretament del Llemosí. El seu nom prové del verb "clapir" que vol dir "omplir atepeidament". La més tradicional es fa amb cireres encara que també es pot fer amb prunes. No s'ha de confondre el clafotís amb un altre pastís de fruites del Llemosí, la flonharda; que es fa típicament amb pomes, però també amb altres fruites, i on primer es posen aquestes al motllo i després s'hi aboca una altra massa, més densa i compacta, que cuita semblarà més un pa de pessic o fins i tot una mica un crumble.
La recepta tradicional no porta farina d'ametlla però si mantega i te una consistència semblant a la de la massa de les creps. I també utilitza cireres amb el pinyol. A la xarxa podem trobar-ne tota mena de variants; amb mantega o sense, amb mes o menys proporcio de farina, etc. Podeu mirar-ne diverses com la de Directo al Paladar, la de El oso con Botas, o la de Maria Lunarillos entre altres.
Despres de comparar m'he decantat per una recepta gluten-free que ens proposa en Miquel Angel Roqué al seu blog Pimientos verdes.
Necessitem:
500 gr de cireres sense pinyol
180 gr de sucre
30 gr de Maizena (farina de blat de moro)
100 gr d'ametlla
4 ous
2 rovells d'ou
60 ml de nata liquida
Sucre llustre per guarnir
En primer lloc triem el pinyol a les cireres tal i com explicàvem aquí. Preparem el motllo amb mantega i una mica de sucre morè i posem les cireres ben apinyades que cobreixin tot el fons del motllo.
En un bol barregem el sucre, la maizena i la farina d'ametlla. A banda batem els ous sencers, els rovells i la nata liquida. Ho incorporem al sucre, maizena i ametlla i ho lliguem bé. Aboquem aquesta massa semi-líquida sobre les cireres de manera que quedin pràcticament cobertes.
Posem la barreja al forn prèviament calent uns 25 minuts, però caldrà comprovar que la massa hagi quallat punxant-ho amb un escuradents. Un cop fet, ho deixarem refredar abans de treure del motllo. Ho empolsinem amb sucre llustre
Es pot menjar tebi o a temperatura ambient. Ho podem acompanyar amb una bola de gelat de vainilla o nata muntada.
A la Banda sonora, avui trio una cançó que fa dies que no m'abandona. Una versio feta l'any 2003 per David Bowie del seu clàssic Rebel Rebel. Comença suau però a partir del minut 0,52 te la mateixa canya que sempre. Molt bona versió.