Desprès del parèntesi estival, hem iniciat la temporada de Receptes saludables amb el raIm. Com cada mes, la Dra Marga Legorburu, ens explica les propietats de raïm acompanyades d'una bona munió d'anècdotes al seu post Uvas con queso saben a beso. Com a novetat, celebrem la incorporacio de l'Anna Genís que ens portarà receptes per a persones amb intoleràncies alimentàries (Banda de pasta de full amb crema cremada i fruites i Pica pica de fruites). I la Paloma ens ofereix el seu post Maridamos platos con uvas
La meva proposta és una truita de riu farcida d'ametlla i raïm. I la idea me la va suggerir el títol d'una recepta escocesa, encara que quan la vaig llegir, em va semblar molt pesada amb la crema de llet i la vaig fer completament al meu aire.
Necessitarem
(per persona)
Una truita de riu
50 gr d'ametlla en granet
50 gr de grans de raÏm negre
1 cullerada sopera de sucre morè
1 cullerada de mantega
Sal i pebre
Netejarem be les truites: li traiem les tripes i l'espina i ho deixem preparat per a ser farcit
Pelem els grans de raïm, els partim per la meitat i els espinyolem. En reservem uns quants sense pelar. En una paella, fonem la mantega i hi afegim els grans de raïm i l'ametlla amb una cullerada de sucre. Ho deixem caramel.litzar a foc molt lent fins que l'ametlla estigui una mica torradeta i els raïm ja estigui cuit.
Posem la barreja d'ametlla i raïm dins de la truita i la tanquem amb un parell d'escuradents. La salpebrem i l'amanim amb un sospir d'oli
Posem la truita farcida sobre una làmina de paper de plata i el tanquem com un paquetet (és a dir, en una papillote) . La coem al forn a 180 ª uns 20 minuts.
Mentrestant, saltegem a la paella els 3 o 4 grans de raïm que havíem reservat amb una mica de mantega.
Un cop cuit, la servim amb els sucs de la cocció i guarnit amb els grans de raim saltejats
Aquest farcit funciona també amb altres peixos, com el llobarro o la orada. Proveu-ho i us sorprendrà.
A la Banda Sonora d'avui una cançó que em va agradar molt en una etapa de la meva vida i que ara feia molt de temps que no escoltava: Just the Two of Us de Grover Washington Jr. Sempre he tingut debilitat pels saxofonistes....