12/30/2011

Brownie

Estic rodejada de cuineres tan genials que em fa vergonya publicar les meves provatures en aquest blog. Però nomes es pot aprendre fent i equivocant-me. I aquí estic, bevent de tot el que m'expliqueu i compartiu amb mi.

La recepta d'avui me l'ha ensenyat la Nuri Clapés, la mare d'en Joan, cuinera de tota la vida que s'atreveix fins i tot amb la Thermomix!. Jo l'he adaptada a la cuina pre-robotitzada i he canviat alguna coseta (he substituït les nous per ametlles i he barrejat xocolata blanca i negra ) però el resultat és també esplèndid !. De tota manera us poso a recepta original sobre la que podeu fer les variacions que vulgueu.

Per als addictes a la xocolata, és molt fàcil i altament pecaminós. I així endolcirem el sopar de Cap d'Any de les amigues de la Júlia...

Ingredients (recepta original)
150 gr de xocolata fondant negra (el Dolca de tota la vida ve la mar de bé)
150 gr de sucre
2 ous
100 gr de mantega
70 gr de farina
2 culleradetes de llevat Royal
1 pessic de sal
150 gr de nous 

Barregem la mantega (a temperatura ambient), el sucre, els ous i la farina (amb el llevat). Ho anem batent i no afegim el nou ingredient fins que el nou està incorporat.

A banda, fonem la xocolata al bany maria o al microones (en tandes de 30 segons vigilant no es cremi). Un cop esta desfeta, la barregem amb la massa anterior. 

Finalment, afegim les nous tallades a bocins i ho incorporem a la massa amb una espàtula. 

Si el volem fer de dos colors, fonem per separat xocolata blanca i negra i la incorporem respectivament a la meitat de la massa (que haurem separar en dos bols. Un cop tinguem les dues pastes les abocarem al motllo  per capes, procurant que no es barregin massa

Es poden substituir les nous per ametlles marcones o avellanes

Es cou al forn pre escalfat a 180ª durant 20 o 30 minuts

I per la Banda sonora, sona i ressona una canço tan densa, fosca i càlida com la xocolata. Back to Black d'Amy Winehouse

12/29/2011

Coca de plàtan

Aquesta tarda he trobats uns plàtans "chuchurrius" a la nevera, amb la pell tacada (tot i que l'interior era bo). Com sempre, he recorregut a la meva "Biblia" de capçalera en matèria de dolços, el llibre Llepolíes i pastissos de la Neus Planelles. Et voila ! : recepta de pastís de plàtan, fàcil i bona.

"Étude de bananier" de Charles Saffray (1869)



Ingredients
125 gr. de mantega
125 gr de sucre
3 ous
150 gr de farina
1/2 sobre de llevat
un pessic de sal
3 o 4 plàtans madurs







Es barreja el sucre amb la mantega fosa fins fer una pasta lligada. S'afegeixen els rovells d'ou i la farina amb el llevat i el pessic de sal. Queda una pasta força espessa a la qual afegim els plàtans a trossos. Tot plegat es passa pel minipimer. Un cop la pasta esta ben triturada i sense grumolls, s'incorporen les clares que haurem muntat a punt de neu de manera que la massa quedi flonja. 

S'aboca en un motllo de silicona untat de mantega i es posa al forn pre escalfat ea 180º aproximadament una mitjà hora. Es comprova el seu punt de cocció amb un escuradents o broxeta de fusta. La Neus diu que es pot guarnir amb rodanxes de plàtan fregit i ensucrat, però jo he posat simplement sucre llustre.

No han quedat ni les molles ! Un èxit tan espectacular que avui no hi han fotos de realització pròpia perquè ens l'hem cruspit abans de tenir temps de fotografiar-lo...

I de música sona el Libertango d'Astor Piazzola interpretat pel pianista Ikumi Nakayama. Tot  recordant el nostre viatge a Argentina. I també una versió de Michel Camilo i Tomatito

[post actualitzat el novembre de 2015]

12/27/2011

Hummus

Amb els cigrons que han sobrat de la carn d'olla de Nadal, he preparat un hummus per llepar-se els dits. De receptes n'hi ha moltes variants (tantes com cuiners). Alguns hi afegeixen iogurt i comí, com en la de l'Isma Prados a La cuina de l'Isma i altres hi posen coriandre (cilantro) i pebre vermell picant, com explica en Ramón Pellicer al Club de Cuines de TV3. Unes fonts molt televisives !

Jo he optat per a fer la recepta bàsica que m'ha dit la cigronaire del carrer Rogent, on compro tota mena de productes grecs (no us perdeu les olives Kalamates que venen a granel) i on he trobat la pasta de sèsam (tahine)


- 250 gr de cigrons cuits
- 1 cullerada sopera de tahine (pasta de sèsam)
- el suc d'una llimona
- 1 cullerada d'oli d'oliva


S'aixafen els cigrons cuits amb una forquilla i es van afegint els ingredients fins que quedi una pasta força homogènia. 

S'emplata en un plat pla, hi afegim un rajolí d'oli d'oliva en cru i ho espolsem amb pebre vermell dolç (pimenton dulce). Ho acompanyem amb pa de pita passat prèviament per la paella (sense oli) fins que estigui calent

Un primer plat de luxe

I avui sona Genesis, Firth of Fifth dels seu álbum Selling England by the Pound (1973)

12/26/2011

Pastis de neula i mousse de turró


Segur, segur que després d'aquests dies, tothom s'ha trobat amb virutes de neula esmicolada i barres de torro encetades que fan de mal guardar. Per a fer-ne un nou ús se m'ha acudit una recepta apta nomes per als molt llaminers. Va per a tu, tieta Montse !:

Ingredients
-neules esmicolades
-la meitat del seu pes en mantega
-3/4 de barra de torro de Xixona
-nata per muntar.

S'acaben d'esmicolar les neules i es barregen amb la mantega fins a fer una pasta lligada. Es posa a la base d'un motllo de silicona.

A banda, s'esmicola la barra de torró de Xixona i s'aixafa amb una ma de morter. Un cop ben aixafat, es munta la nata i es barreja amb cura fins fer una mousse ben lligada

Es col·loca dins del motllo i es deixa refredar a la nevera abans de servir. Boníssim però per menjar-ne nomes un bocinet !

Sona Under Pressure dels Queen, interpretada per David Bowie

12/24/2011

Catànies

Aquest Nadal se m'ha acudit regalar catànies pel plat de Nadal. Les catànies són aquelles delicioses boletes de xocolata i ametlla que es va inventar l'any 1986 el mestre bomboner Josep Cudié de Vilafranca del Penedés.

Buscant, buscant, he vist diferents receptes. Algunes posen oli al caramel, com les de La cuina de la Teresa, altres fan gelat de catànies o fins i tot he trobat la d'un bombó (meitat panellet, meitat catània) que ens proposa l'Ada Parellada. 

l primer intent ha estat un fracàs! Se m'ha cremat la xocolata blanca, s'han enganxat les ametlles....un desastre. Però a la cuina no s'hi val desanimar-se. Si una cosa no surt a la primera, sortirà a la segona o tercera. Es qüestió de perseverància.

Finalment he trobat la recepta de catànies que ens proposen la Cuina per a llaminers. M'ha semblat tan ben explicada que no podia fallar aquest cop ! Per a donar "al Cèsar el que és del Cèsar", cal dir que la recepta original prové del blog La cuina vermella.

Ingredients:
200 g d'ametlla marcona pelada
150 g de sucre
125 g de xocolata blanca (què difícil és trobar xocolata blanca per a fondre!)
25 g de mantega
cacau en pols


En primer lloc, he escampat les ametlles damunt la safata del forn i les he torrat a 150ª vigilant que no es cremin i es torrin per les dues bandes.

He fos 100 gr de sucre amb unes gotetes d'aigua i un rajolí de suc de llimona fins a fer el caramel. L'he retirat del foc i he abocat la meitat de les ametlles torrades (100 gr), les he remenat per a que agafin el caramel de forma uniforme i les he abocat damunt d'un paper de forn. Amb una forquilla i molta paciència les he anat separant mentre el caramel era calent per a que no quedin enganxades. 

Mentrestant, he anat preparant el praliné. He triturat la resta d'ametlles torrades (100gr) i les he reservat mentre fonia el xocolata blanc i la mantega al bany Maria (vigilant MOLT que no es cremes). Un cop el xocolata era fos, he abocat l'ametllat triturada i ho he barrejat amb energia.

Amb aquesta barreja es recobreixen les ametlles caramelitzades. Aqui no me n'he acabat d'en sortir ja que no m'han quedat massa regulars ni rodonetes :(

Un cop tot fred, s'arrebossa amb el cacau en pols i ja estan llestes per menjar. Jo les he posat en bossetes i les regalaré el dinar de Nadal amb la família. Els amics que les han tastat diuen que estan molt bones de gust, encara que l'acabat no sigui el mes aconseguit. La propera vegada sortirà millor !!!

Bon Nadal a tots !!!

Per la Banda sonora, he triat la BSO de la pelicula Chocolat de Rachel Portman, per que aquestes catanies serien la mena de llepolia que Vianne tindria a la seva botiga.

12/14/2011

Pastís de taronja de la Neus


Corria l'any 1975 i a la meva vida va aparèixer una professora de filosofia que em va inocular -per sempre més- l'amor per la pastisseria i per la Revolució Francesa. La Neus esmerçava esforços en ensenyar-nos a pensar críticament, alhora que ens endolcia la vida amb pastissos flonjos i saborosos. Del seu llibre Llepolies i pastissos, rescato la recepta del Pastís de taronja, que ens va oferir com a dàdiva expiatòria desprès d'una discussió massa encesa.

Ingredients
125 gr. d'ametlles torrades (o marcones)
125 gr de sucre
60 gr de farina
1 culleradeta de Maizena
3 ous
1 taronja de pell fresca i olorosa
1/2 sobre de llevat en pols

Barregeu els rovells amb el sucre, afegiu-hi la pell de taronja ratllada, el suc de la taronja i les ametlles picades. Un cop tot ben remenat, hi afegireu la farina amb el llevat, la Maizena i les clares batudes a punt de neu.

S'aboca la pasta en un motllo i es fica al forn pre escalfat uns 45 minuts

Un cop cuit, es desemmotlla i es deixa refredar. Es pot guarnir amb bocins de taronja confitada, amb glacejat de taronja o simplement empolsant-lo amb sucre llustre


Glacejat de taronja (o de llimona) 
Per arrodonir el pastís de taronja, el podem cobrir amb un glacejat de taronja. El podem fer de dues maneres:

Opció 1
200 gr. de sucre
100 gr. de mantega
2 taronges
mig gotet d'aigua
  • S'aixafa la mantega i es remena fins que quedi ben cremosa.
  • Es posa al foc un bol amb el sucre, el suc de les taronges i mig gotet d'aigua. Deixar que bulli uns 10 minuts, fins que agafi la consistència d'un almívar.
  • Es treu del foc, s'espera uns minuts i abans que es refredi del tot es barreja curosament l'almívar amb la mantega i s'aboca desseguida damunt del pastís de manera que quedi cobert. Cal deixar-ho refredar del tot

Opció 2
1 taronja

100 gr de sucre llustre (és aquell tan fi)
  • Es barreja el suc de la taronja amb el sucre llustre fins que tingui una densitat com la del iogurt.
  • Es desemmotlla el pastís i, mentre encara és calent, es pinta amb el glacejat. 
Every Little Thing She Does is Magic. La meva primera cançó de Police pel meu primer pastis. 

[post revisat i actualitzat el 4 de novembre de 2015]

12/10/2011

Confitura de taronges de la Torre amb canyella i clau


Aquest any els tarongers de la Torre estan fruitant com bojos. I encara que fem suc cada dia, no se'ns acaben. He pensat a fer confitura de taronja i posar-la com a regal al plat del dia de Nadal. He buscat receptes de confitura per la xarxa i al final he partit de la que ens proposa el bloc L'Hort del  Sol, pero eliminant el punt amargant i reajustant el punt de dolç.

Ingredients
6 taronges (aprox 1 kg.)
500 grs. de sucre
1 canó de canyella
4 claus


Es pelen les taronges ben pelades sense deixar res de blanc i es tallen a trossets.

Es posen en una cassola de ferro amb el sucre, la canyella i els claus i es deixa coure a foc baixet, remenant de tant en tant. Al principi va traient suc però mica a mica va agafant la textura adequada. Cal calcular unes 3 hores.

Per saber si està al punt, un truc es agafar-ne una culleradeta, posar-la al plat i partir-la en dues bandes amb la cullera. Si no s'ajunta, està ja a punt.

S'omplen els pots (bullits uns 30 minuts per a esterilitzar-los) mentre està calenta. Han de quedar a ran per evitar que quedi aire.

Un cop plens, es tapen i es bullen al bany maria per a fer el buit (també es poden posar cap per avall)





Ja tinc regals de Nadal ! 

A la Banda sonora, trio un dels grans himnes d'U2: Pride (In the Name of Love).

12/09/2011

Tatin de poma




Ho reconec: tinc debilitat per la tarta Tatin. I més si l'acompanyo amb nata fresca acabada de muntar. Diu la tradició que aquest pastís va ser el resultat d'un error de l'Stéphanie Tatin que amb la seva germana Caroline, regentava l'Hotel Tatin a la localitat francesa de Lamotte-Beuvron. L'any 1889, mentre preparaven una tarta de poma tradicional, a l'Stéphanie se li van coure massa les pomes i per aprofitar-les, van posar la pasta per sobre i un cop cuita, li van donar la volta. La tarta Tatin havia nascut !

Sigui veritat o ficció, el que ningú nega és que la "Tatin" és un clàssic culinari imprescindible que tant en la seva versió original com en les múltiples variants existents (com la Tatin de pera del blog L'Hort del Sol , la Tatin de figues de la Gemma de La Cuina de casa o la sorprenent Tatin de poma i camembert de les Cuinetes/El raconet de la cuina )

No obstant, un clàssic és un clàssic i el que em venia de gust era revisitar la recepta tradiciónal. Segons el Chef André Bonnaure, per fer una Tatin de poma ens cal:

1 kg de pomes Reinetes o Golden
50 gr. de mantega
200 gr. de sucre
1 pessic de vainilla en pols (opcional)


Per a la pasta brisa
200 gr de farina
1 cullerada de sucre
1/2 got d'aigua (o llet)
100 gr de mantega
1 pessic de sal

Preparació
De la pasta brisa
Es barreja la farina amb el sucre
S'afegeix la mantega fet a bocins i amb la punta dels dits s'esmicola tot plegat fins que sembli serradures
S'aboca l'aigua salada damunt les engrunes i s'arrodoneix la pasta suaument
Es deixa reposar un parell d'hores en un lloc fresc

Del farcit
En una paella es posa el sucre, la mantega i dues cullerades d'aigua fins que es caramelitza i agafa un color daurat.
S'afegeixen les pomes pelades, tallades a quarts i sense cor , la vainilla en pols i es deixen coure durant uns 15 minuts al foc. Es deixen refredar

En un motllo (o en la mateixa paella si pot anar al forn) es coloquen les pomes encavalcades
Es cobreix la massa amb la pasta brisa (uns 3 cm més gran que el diàmetre del motllo) i es punxa per evitar que pugi.
Es cou a 180ª durant uns 30 minuts. (amb el forn precalentat a 200º)
Se serveix tèbia acompanyada d'una bola de gelat de vainilla, crema de llet o nata muntada.


Wow !!!
[Si en voleu saber més no us perdeu la visita al web dels Amics de la tarta Tatin]


I no puc posar una altra canço per aquesta tarta per a que tinc tanta debilitat que In Your Eyes de Peter Gabriel (Live Blood, 2012)

I a versió de pera, feta una setmana més tard

Declaració d'intencions

Segons el DIEC, "cuinejar" vol dir feinejar per la cuina preparant el menjar, rentant els plats, etc. És a dir, fent mil coses alhora sense fer-ne bé cap ni una. Defineix bé el propòsit d'aquest blog que recull receptes d'aquí i d'allà sense cap ordre ni exhaustivitat, més enllà del gust personal i de l'humor del moment. Així, aquest blog és el resultat d'una tria subjectiva, i on es proposa no publicar res que no s'hagi provat personalment

La majoria de receptes no son de collita pròpia sino que es nodreixen de la riquissima producció de la gastrosfera catalana o d'altres fons diverses: receptes de familia, secrets d'amics, llibres rescatats...Per  això i públicament vull fer constar aquesta autoria col·lectiva amb el compromís de citar la font original sempre que sigui possible. Si existeixen omissions, vagi per endavant les meves excuses i el meu propòsit d'esmena si em feu saber qui és l'autor/a original.

 Non, je ne regrette rien, interpretat per Edith Piaf