3/31/2013

Pa de cervesa negra


Aquestes vacances de Setmana Santa estic força tancada a l'estudi i amb poc temps per estar a la cuina. No obstant, i gràcies a una ampolla de cervesa torrada El Maset que em va regalar en Miquel Àngel, m'he animat a fer el pa de cervesa negra del llibre d'en Daniel Jordà. I sembla que, mica a mica, li vaig agafant el "tranquillo". 

Ens caldrà

500 gr de farina de força
125 ml de cervesa negra
100 gr d'ou (2 de petits)
75 gr de sucre
80 gr de mantega
12 gr de sal
14 gr de llevat sec de forner (o 40 gr de fresc)

Per guarnir
Engrut i llavors de rosella 

L'engrut es fa deixatant 1/2 cullerada sopera de farina en mig got d'aigua. Ho posem al foc i sense deixar de remenar esperem que bulli un parell de minuts. Es deixa refredar i serveix com a cola per enganxar les llavors

  • Barregem i pastem tots els ingredients menys la mantega, que afegirem al final quan la massa estigui ben lligada
  • Ho deixem reposar uns tres quarts d'hora
  • Ho tallem a peces d'uns 100 gr (a gust) i ho bolegem
  • Pintem les boles amb engrut i hi empolsinem les llavors de rosella
  • Deixem que dobli el seu volum
  • Ho coem al forn ben calent uns 10 minuts aproximadament. Ho deixem refredar sobre la reixeta

I ja està ! Serveix per acompanyar hamburgueses, salsitxes o fins i tot un bon formatge amb cos


Per la Banda Sonora, una canço de Ben Harper, Ground on Down , d'aquelles que et fan moure si o si, amb una guitarra senzillament brutal (Fight for Your Mind, 1995)


3/25/2013

Amanida americana de col

Quan van obrir els primers restaurants de fast food a Barcelona, jo tenia passió per l'Amanida del Coronel Sanders del Kentucky Fried Chicken. Tots tenim pecats de juventut, i jo ara seria incapaç de menjar-me un producte tant plé de conservants i additaments, pero segueixo pensant que el gust tenia un nosequé que m'encantava.

Pero com que ara ja n'hem après una micona, vaig pensar que tampoc havia de ser tan dificil de preparar-ne una de casolana i sense la vessant aquesta trash-food. De fet, el Coleslaw va ser dut als Estats Units pels immigrants holandesos que es van assentar a la riba del Riu Hudson durant el segle XVIII. El seu nom prové de la paraula holandesa  "koolsla", abreviatura de  "kool salade". I en definitiva, no deixa de ser una amanida de col i pastanaga marinada.

Podem trobar moltes receptes a la xarxa. Jo he partit de la de la recepta El bloc de la mami, que m'ha semblat fàcil i prometedora, tot i que he fet alguna petita aportació personal. 

Necessitem:
1/2 col  petita: pot ser blanca, d'olla, lombarda...
1 pastanaga gran
3 culleradetes de sucre moré
El suc d'una llimona

Per la maionesa
Un ou
Un got d'oli d'oliva
Un rajolí de vinagre, jo l'he posat de mel
1 culleradeta de mostassa a l'Antiga, de granet

Tallem la col en juliana ben primeta, descartant els tronxos gruixuts. També pelem la pastanaga i la ratllem amb un ratllador de forat gran. Ho posem en un bol i li afegim el sucre i el suc de llimona.. Ho barregem bé.


A banda, fem una maionesa. Una manera senzilla es posar l'ou, l'oli, la sal i el raig de vinagre dins del pot de la batedora, introduir el braç del túrmix fins al fons i comencen a batre la barreja sense moure el braç. Quan la maionesa comença a lligar, anem pujant el braç a  poc a poc per aconseguir que acabi de lligar la maionesa. Hi afegim la cullerada de mostassa i ho barregem. 

Aboquem la maionesa sobre la col i la pastanaga i ho deixem marinar a la nevera com a mínim mitja hora. És molt mes bo d'avui per demà. Acompanya de meravella un pollastre, una carn a la barbacoa o simplement com a primer plat de carmanyola.

A la Banda Sonora, el Just in Time cantat per la Nina Simone que apareix al final de la meravellosa Before Sunset (2004). Boy, you're gonna miss that plane....

3/23/2013

Corona de xocolata

  
Des de que el vaig veure al blog Webos Fritos, vaig decidir que s'havia de provar. I tenint en compte que ahir va ser un d'aquells dies que no saps si tirar-te a la via o tirar-te al maquinista, vaig optar per la tercera via i descarregar la meva adrenalina batent ous i preparant aquesta corona, que és una veritable delicia. Els meus companys de la Uni m'ho van agraïr :) 

120 g de mantega
125 g de xocolata negra

75 g de xocolata blanca 

140 g de sucre 

4 ous 

125 g de farina

8 g de llevat Royal - mig sobre



Encenem el forn i el deixem escalfant-se a 180º

En un Pirex que pugui anar al microones barregem la xocolata blanca i la negra a bocins i la mantega. Ho anem fonent a tandes de 30 segons i despres de cada tanda ho remenem enèrgicament per a que la calor es reparteixi de forma homogènia. Un cop esta fos ho deixem atemperar una mica

A banda, batem els ous i el sucre uns 5 minuts fins que doblin el volum i la barreja es torni més clara de color. Afegim les xocolates foses amb la mantega i ho barregem amb cura.

Finalment, incorporem la farina i el llevat tamissats amb un colador (per evitar grumolls) i ho barregem amb el pímer, sense batre-ho de forma excessiva. HA de quedar simplement lligat

Haurem preparat el motllo com de costum (pintat amb mantega i empolsinat de farina) . Jo he utilitzat el de corona de silicona que trobo que fa molt bonic, però pot funcionar en altres formes. Quan la massa ja es dins, li donem un parell de copets contra el taulell de la cuina per evitar que es formin bombolles d'aire i faci lleig.

Ho coem sobre la reixeta del forn a 180º fins que estigui cuit (uns 30-35 minuts). Ho treiem i el deixem refredar abans de desenmotllar.

És pot guarnir amb sucre glass 

Nota: per les que no saben fer res sense la Thermomix (oi, Muriel ?), aqui teniu la mateixa recepta en versió mecanitzada

Avui, una Banda Sonora ben especial. The Rains of Castamere, la canço que canten les tropes dels Lannister abans de la Batalla de Blackwater contra Stannis Baratheon. [Capitol 9 de la Segona Temporada de Game of Thrones]. Per cert: la canta Matt Berninger, vocalista de la banda nordamericana The National

3/20/2013

Farcellets de mango i pasta fil·lo

[Aquest és un post escrit mano a mano amb el meu amic Amadeu.
En blanc, les seves intervencions; en blau les meves]

Diuen que experimentar a la cuina, perpetrant plats gustosos i amb un mínim d'originalitat és una dèria que promou tant el creixement personal com el desenvolupament de les relacions socials. És un fet. D'una banda regales a les amistats amb àpats interessants (i, ocasionalment, alguna salmonel.losi o intoxicació boletaire...). De vegades els condemnes a provar coses immenjables on es demostra qui son els amics de veritat. Va com va

D'altra banda, fas bones migues amb grillats que, com tu, tenen aquesta malaltissa obsessió per remenar cassoles i alimentar amics afamats. Dios los cria y ellos se meten en la cocina...

És degut a això, que la Laura de Cuinejar, i l'Amadeu de LaFábricaDeCemento, vàrem tenir el gust de celebrar fa unes setmanes les "Primeres Jornades conjuntes gastronòmiques de: tu, què portem de postres a ca la Caty?" en que varem intentar perpetrar una tatin de mango, però degut a un error tècnic dels ineptes de la Fàbrica, que no valen per res, i es varen equivocar al comprar la pasta, varem tenir que improvisar. Bé, d’això se’n diu amnèsia selectiva creativa i proposa reptes ben interessants. Amadeu, ens fem grans.... Això tu, jo em faig ample... 


Teníem davant nostre el desafiament de dos mangos excel.lents i un inapropiat paquet de pasta filo... però com que som valents i/o agosarats, i només teníem dues horetes per solucionar el compromís, varem optar per tirar pel dret e inventar-nos una mena de baclaves de mango. Be, la idea era fer farcellets de mango, però el tema empaquetat va mostrar ser més complicat del que pensàvem. 

Al principi ens van sortir tant desiguals que pensàvem titular-les com "Esquizofrènia deconstructiva de pastelets semiorientals farcits de mango" (jo soc incapaç de pensar una frase així !) Al final, però, en varem anar aprenent i ens van sortir aquestes baclaves, que van quedar boníssimes, elles, nosaltres com a bons cuiners i les nostres amigues la Lupe i la Caty admirades de les nostres habilitats.... Crec, per cert que la Caty ja ha tornat a fer la recepta per a unes altres amigues... (bon símptoma!). 


I ja sense més prevaricacions us deixo amb l'amiga Laura que us explicarà què cal i cóm s'ha de procedir per fer-les... Que les gaudiu!

Uff, sempre em toca a mi la part didàctica. Coses de l’ofici. A veure, necessitarem:

2 mangos ben hermosos
Un paquet de pasta fil.lo
150 gr. de mantega
Sucre moré
Pebre negra
i un grapadet de llavors de sèsam
o una mica de sucre glas, per decorar. 

Pelem i tallem el mango a bocins i el posem en una paella amb la mantega i el sucre i l’anem caramel.litzant lentament. Un cop ja fet, el deixem refredar una miqueta i retirem el mango. (La barreja de sucre i mantega sobrera es pot fer servir per a fer galetes, simplement afegint farina blanca i deixant reposar la massa en forma de rul.lo a la nevera. Es talla a rodelles i es cou al forn.

A banda, agafem una làmina de pasta fil.lo, la pintem amb mantega fosa i la pleguem de manera que quedin tres o quatre capes superposades. Fem servir la superfície com a embolcall del farcellet: el farcim amb una cullerada de mango caramel.litzat i el pleguem de la manera i el pleguem de la manera que se’ns acudeixi: com un caneló, en forma de triangle, com un paquetet rectangular... Pintem la superfície del farcellet amb més mantega fosa.

Ho coem al forn a uns 180º fins que està ben daurat i cruixent. Se serveix preferentment tebi. Per a golafres, es pot acompanyar de gelat de vainilla o nata muntada.

I de Banda Sonora, la que escoltavem mentre trastejàvem per la cuina: September dels Earth, Wind & Fire

3/15/2013

Pa de plàtan amb gotes de xocolata


El Banana Bread és una recepta típica nordamericana. De fet, és un dels pastissos estrella dels Starbucks. La primera menció apareix durant els anys de la Gran Depressió als USA, quan calia inventar maneres d'aprofitar el menjar i no llençar res. De fet, els americans que se les pensen totes, han instaurat el National Banana Bread Day, que se celebra cada 23 de febrer

I és que és una recepta que aprofita aquells plàtans madurs que se'ls hi ha posat la pell negra i no venen de gust. És una recepta no massa dolça que funciona bé per esmorzar o berenar. 

A la xarxa hi ha infinitat de receptes i variants: amb anous, nous de Pecan, gotes de xocolata... Posats a fer, en trio dues: una del blog Recetas de rechupete , i l'altra, un programa de TV de la Martha Stewart amb -ni mes ni menys- que Hugh Jackman de convidat !!!!

4 ous 
150 gr de sucre blanc
100 gr de sucre moré
80 ml d'oli de girasol
4 o 5 plàtans madurs
200 de farina blanca
1 sobre de llevat Royal
Un pessic de sal
100 gr de gotes de xocolata negra



Es baten els ous i els dos tipus de sucre amb les varetes, incorporant aire fins que dobli el volum. Incorporem l'oli -en la recepta original utilitzen mantega- i ho seguim batent fins que està ben emulsionat.

S'afegeix la farina, la sal i el llevat amb la llengua pastissera i es barreja be fins aconseguir una massa espessa i homogènia. Afegim els plàtans aixafats -si volem trobar textures, ho fem amb forquilla. Sino amb el minipimer. Finalment hi aboquem les gotes de xocolata o les anous i ho barregem.

Preparem un motllo de plumcake amb mantega i farina empolsinada i hi aboquem la barreja. Ho enfornem a forn mitjà - 180º- uns 45 minuts. 

Un cop cuit, ho deixem refredar abans de desmotllar.


I a la Banda Sonora, una melodia d'aquells anys: Didn't Leave Nobody But The Baby, la canço de les sirenes de la magnífica pelicula
dels germans Coen O Brother, Where Art Thou? 2000

3/11/2013

Tortada de Banyoles

Cada diumenge, desprès de l'àpat familiar, la mare de la Maite treu una Tortada per acompanyar el café. La tortada, feta en un motllo de corona amb arestes es un postre típic de Banyoles que va ser creat per la Pastissera Boadella fa mes de cent-cinquanta anys. La tria del motllo no és fortuita: el motllo de tortada marca un senyal d'identitat i com que no el trobava de la mida adequada a Barcelona, la Maite me l'ha baixat de Banyoles

La tortada autèntica és una coca feta nomès amb farina d'ametlla, sucre i ous en la qual l'ordre d'incorporació dels ingredients és fonamental. Hi han diverses versions a la xarxa on s'afegeix una mica de farina blanca i llevat, com la Tortada de La cuina de l'estany o al blog Què hi ha de postres?. Jo he seguit la recepta familiar que gentilment ha compartit amb mi la Maite i ha sortit ben bona.

Per una tortada petitona necessitarem:
4 ous 
6 cullerades de sucre
150 gr de farina d'ametlla
2 cullerades de farina blanca
1 cullerada d'oli de girasol
Ratlladura de pell de llimona
Un sobre Royal
Sucre llustre o llet condensada

Es baten primer força estona els ous sencers i el sucre fins que doblin el seu volum. LLavors afegim la farina d'ametlla en dues o tres vegades, incorporant-la a la massa amb la llengua pastissera. Finalment afegim la cullerada d'oli, les de farina blanca tamissada (passada per un colador per a que estigui ben fina) i el llevat. 

Es cou al forn mitjà (180º) fins que hagi pujar i estigui daurada. Ho desmotllem quan s'hagi refredat i empolsinem amb sucre llustre. Una alternativa es guarnir-la amb cordonets de llet condensada, però és una opció per als molt llaminers.

I com a Banda Sonora, torno de nou amb els Sigur Ros. Aquest cop, amb Hoppipolla que vol dir "saltar tolls" en islandès. (Takk..., 2005)

3/09/2013

Conill a l'allada


Despres de l'èxit assolit en els ambients acadèmics amb la recepta del Conill al cava esbravat, avui he optat per a fer un altre clàssic senzill i resultón: el conill a l'allada (al "ajillu" en xava). 

He agafat com a base una recepta de la gran Mireia Carbó, amb alguns petits afegits de la meva collita. El resultat ha estat espectacular. 

Necessitarem
1 conill tallat a bocins
7 o 8 grans d'all amb pell
1got de cervesa rossa (jo he fet servir la Moritz)
Oli d'oliva
Julivert 
Romaní 
Farigola
Sal i pebre

Es salpebren els trossos de conill i els enrossim en una cassola amb l'oli d'oliva. Quan estan torradets els retirem. 

Daurem els grans d'all amb pell i tot sense deixar que es cremin. Un cop agafen color, afegim de nou el conill i hi posem romaní i farigola (o l'herba que tinguem a ma). Ho remenem un parell de cops i hi aboquem el got de cervesa.

Ho deixem coure a foc alt per a que s'evapori l'alcohol. Un cop s'ha reduit, es posa a foc mitjà. 

Afegirem el julivert picat i una mica d'aigua i ho deixarem coure uns cinc o deu minuts més. I ja esta

Ho podem acompanyar d'una bona amanida o d'arros blanc. 

I a la Banda sonora, un altre clàssic entre els clàssics: Human Nature interpretat per Miles Davis  (You're Under Arrest,1985). Pareu especial atenció a partir del minut 3,30: impagable.