Trufes de mandarina

Aquest mes, a Cooking the Chef ens han proposat acostar-nos al mon del mestre pastisser Paco Torreblanca.  A banda de ser un cuiner televisiu (Deja sitio para el postre) es considerat com un dels millors pastissers del mon i va ser l'encarregat de preparar la tarta nupcial del Felipito i la Leti. Les expectatives estaven molt altes però a l'hora de començar a aprofundir en les seves receptes, la decepció ha estat profunda. Torreblanca és un d'aquells cuiners que es reserva informació, és incapaç d'ajustar les seves receptes a l'entorn domèstic i sovint les seves proporcions no quadren, com hem anat descobrint pels comentaris dels altres participants.

Vist el panorama, vaig decidir dedicar-me a una recepta teòricament de principiant i on semblava que no havia massa marge d'error. Però la realitat és que ha estat una recepta mes complicada del que semblava.

I per això presento la mateixa recepta però de la ma de Heston Blumenthal on en el seu programa How to Cook like Heston: Chocolat ens mostra una forma alternativa de preparar unes trufes delicioses i assequibles. Al final, faig una valoració comparativa de quina és la recepta que em sembla millor

Necessitarem 

	Paco Torreblanca	Heston Blumenthal
Puré de mandarina	120 gr	---
Pell de mandarina	1	6
Nata per muntar	60 ml	300 ml
Glucosa	40 gr	---
Mantega	40 gr	---
Xocolata amb llet	150gr	---
Xocolata negre (64%)	100gr	300gr
Sal	---	1 culleradeta
Xocolata fosa	1 cullerada	---
Cacau en pols	segons calgui	segons calgui

Preparació de Paco Torreblanca

• Posem a bullir el puré, la nata i la glucosa
• Posem les dues xocolates a bocins en un bol i hi aboquem la barreja anterior (quan bulli). Ho anem removent a poc a poc amb una espàtula sempre en el mateix sentit. Un cop estigui barrejat ho deixem refredar fins al 50º
• Haurem deixat la mantega a temperatura pomada  i anirem abocant a sobre la barreja de xocolates lentament. No n'afegirem mes fins que la primera estigui incorporada. Quan haguem aconseguit una massa ben homogènia, la taparem amb fils de plàstic i la deixarem refredar
• Farem boletes (amb una manega pastissera o amb una cullera). Les deixarem refredar de nou i les acabarem de donar forma.
• Les passarem per la xocolata calenta i immediatament pel cacau en pols. Les deixarem refredar, les coronarem amb pell ratllada de mandarina  i ja estaran llestes per menjar.

Preparació de Heston Blumenthal

• En primer lloc, infusionem uns cinc minuts la pell de la mandarina en la nata. Passats aquests cinc minuts retirem la pell i mantenim la temperatura a foc mitjà.
• A banda, fonem la xocolata en un bol al bany maria, remenant sempre en la mateixa direcció
• Afegim la sal a la nata bullint i aboquem  un terç sobre la xocolata desfeta- Quan estigui incorporada, afegim un altre terç i remenem per incorporar. Finalment  afegim la resta de la nata i ho acabem de integrar. Ho deixem refredar una mica-
• Aboquem la barreja en un recipient de vidre i ho deixem reposar a temperatura ambient durant 4 hores. Llavors, ho introduïm a la nevera durant unes 5 o 6 hores.
• Passat aquest temps i amb l'estri de fer boletes de meló , anem formant boletes i les arrebossem amb cacau en pols

 

Valoració

Ingredients. En el cas de Torreblanca hem hagut d'aconseguir ingredients professionals en una botiga especialitzada.  Els ingredients de Blumenthal son fàcilment localitzables a qualsevol supermercat. Torreblanca n'utilitza 9, Blumenthal 5.

Costos. Si sumem els ingredients, la recepta de Torreblanca ens ha pujat a 10,58 euros i el preu unitat (per 25) és de 0,42. La recepta de Blumenthal ens ha sumat 6,55 i el preu unitats (per 25) surt a 0,26

Preparació. Torreblanca salta algunes  passes i no explica el perquè d'una determinada tècnica, impedint així que n'aprenguem i la podem aplicar a altres preparacions. En canvi, Blumenthal no nomes ensenya com fer aquesta recepta concreta sinó que explica detalladament i de forma amena els processos, permetent que aprenguem a aplicar-la a nous formats o ingredients. El procediment de Torreblanca te mes passes i és una mica mes complicat

Textura. La ganache de Torreblanca ha quedat molt tova i ha perdut la forma desseguida. Ha tolerat malament el seu pas per la nevera. De fet, es torna una crema de xocolata molt fàcilment. La de Blumenthal manté la seva consistència encara que la traiem de la nevera una estona.

Sabor. La trufa de Torreblanca té un sabor excel.lent, amb una forta presència de mandarina encara que és més dolça que la de Blumenthal. El sabor de la trufa de Blumenthal és molt bo i equilibrat.

Cata. De cinc persones que han provat les dues trufes sense saber quina era de qui, totes s'han decantat per la de Blumenthal. I jo també: fàcil, boníssima, de km zero i fiable. 

A la Banda sonora, em ve de gust una cançó enèrgica. Freedom'90 de George Michael. Estic segura que al Heston li agradaria ;) 

Bunyols de vent

Enguany pel meu aniversari vaig decidir regalar-me un Taller de Masses escaldades en reposteria a La Patente. Puntualment, el dissabte passat vaig anar al bonic local que tenen al carrer Villarroel i val a dir que el taller, de la ma del reposter Sergi Ferrer, va superar de llarg totes les meves expectatives. 

Aquesta és la recepta base de la pasta choux, que ens servirà per a fer lioneses, profiteroles, éclairs, palos i altres preparacions com el Pastis Paris -Brest , el St, Honoré o el Croquembouche.

Pero el que jo no sabia és que la mateixa pasta serveix per a fer els bunyols de vent típics de Quaresma. I amb això és amb el que he començat a experimentar

Pasta choux
500ml de llet

4 gr de sal

200 gr de mantega

300 gr de farina fluixa

8-10 ous sencers 

Escaldat de la panada

En un cassó posem la llet, la sal i la mantega tallada a daus. Ho posem a temperatura mitjana i quan la mantega s'ha fos pugem la temperatura. Si volem fer una pasta choux de xocolata afegim ara el cacau en pols. 

Quan arrenqui el bull, ho retirem del foc i hi aboquem la farina de cop. Ho anem barrejant des del centre i treballant fins que quedi una massa lligada i sense grumolls que es desenganxi de les parets del cassó. 

Es torna a posar al foc a temperatura mitjana i es fa remenant fins que es fa bola.

Ho retirem del foc i ho deixem refredar una mica. Llavors anem afegint els ous un a un i remenem enèrgicament fins que l'ou sencer s'incorpori a la massa. No hem d'afegir cap ou fins que l'anterior esta ja incorporat. El numero d'ous que farem servir pot variar depenent que la massa estigui mes o menys escaldada (deshidratada).                                                                                                              

Per a fer bunyols de vent
Posarem la massa en una màniga pastissera amb una boquilla llisa o arrissada. A banda, posarem una mica d'oli fred en un bol per anar-nos mullant els dits i fer relliscar la massa. 

Posem oli de girasol a escalfar en un cassó no massa ample i de parets altres. Triem el de girasol perquè te un gust neutre, pero es pot fregir també en oli d'oliva o de blat de moro. Quan l'oli esta calent, anem fent petites porcions de la massa amb la mànega sobre els dits mullats d'oli i les deixem caure a l'oli bullent.

Amb cura i amb l'ajuda d'una petita espàtula anem girant els bunyols perque quedin torrats per igual. L'oli ha d'estar ben calent perquè s'inflin, pero també hem de vigilar que quedin cuit per dins.

Un cop fregits els traiem i els deixem escórrer en un colador amb paper de cuina per treure l'excés d'oli. Llavors els passem en un bol i els arrebossem amb una barreja de sucre i canyella. I llestos ! Estan boníssims !  

Si volem, els podem farcir de nata, crema, xocolata (o el que se'ns acudeixi) amb una xeringa sense agulla. Punxem la base del bunyol i hi posem el farcit. I si els volem emborratxar, fem servir la xeringa amb l'agulla per a amarar-los amb el licor.

La Paloma ens proposa maridar-los amb un vi blanc alemany del Mosela, Dr. Loosen Trocken 2013 amb un lleugeríssim sabor dolç. 

A la Banda sonora, avui proposo un clàssic obsessiu, una cançó que em fa recordar perquè soc tan perfeccionista, perquè em fascina el segle XVIII i les seves llums i ombres, perquè soc com soc. Senyores i senyors: amb tots vostés An Eye For Optical Theory de Michael Nyman. (The Draughtsman's Contract, 1982). I de les poques versions que existeixen, val la pena escoltar la del grup alemany Spark.

Cubs de mató i poma àcida

D'aquesta recepta em va captivar la seva presentació. Tot i que val a dir que el resultat ha estat inesperadament bó. Ha estat una troballa sorgida de les meves exploracions pel blog Les Receptes de St. Hilari, un gran descobriment gràcies a la proposta Del blog al plat.

Doncs som-hi. Necessitarem: :

Per la base

125 gr de mantega en pomada

15 gr de sucre glaç

25 gr de farina de ametlles

25 gr de farina d’avellanes

1 ou

160 gr de farina de blat

sal i pebre  
Per la gelatina de poma 

2 pomes Granny Smith

6 fulls de gelatina

100 cc de suc de poma

40 g de sucre
Per la mousse de formatge
5 fulls de gelatina
200 g de formatge tendre o mató
150 cc de nata per muntar al 35%
 
Per guarnir: pebre de Madagascar

Anem capa a capa. Per fer la base barregem la mantega a temperatura ambient, el sucre, l’ou, les farines d’avellanes, d’ametlles i de blat amb un polsim de sal i de pebre. Ho posem al fons d'un motllo quadrat que haurem pintat prèviament, i ho apretarem. Es cou al forn a 180ª uns 20 minuts. Ho deixem refredar.

Per la mousse de formatge. Posem la gelatina en remull.  A banda esmicolem el formatge o el mató amb una forquilla i el salpebrem. Reservem una mica de nata liquida per escalfar-la i dissoldre-hi la gelatina. Muntem la resta de la nata  i la incorporem al formatge esmicolat juntament amb la gelatina dissolta. Ho barregem tot plegat i també ho reservem.

Per la gelatina de poma. Posem a hidratar la gelatina. Pelem i tallem les pomes a bocins petits i les posem a coure a foc baix amb el suc de poma i el sucre. Un cop estiguin ben cuites, les aixafem be i s'incorpora la gelatina escorreguda.

Per muntar-ho, anem posant les capes. Primer la meitat de la mousse de formatge i ho posem dos minuts al congelador. Un cop ha quallat, posem la gelatina de poma i ho tornem a posar al congelador. Finalment ho acabem amb la l'altra meitat de mousse de formatge. Ho deixem al congelador un mínim de tres hores.

Una hora abans de servir, ho traiem del congelador, ho desemmotllem i ho tallem a cubs. Ho guardem a la nevera fins el moment de servir. Podem posar uns grans de pebre vermell de Madagascar per guarnir.

A la Banda sonora d'avui us porto una cançó tan delicada com la recepta; The Beatitudes de Kronos Quartet, que apareix a la BSO de La grande bellezza(2013)

I la proposta de maridatge de la Paloma és : Con este delicado entrante pones un BOTANI ESPUMOSO DULCE y te has ganado a los comensales para siempre. La ligera acidez de la manzana y el queso de cabra combinará a la perfección con este espumoso elaborado con uva Moscatel en Ronda (Málaga) de la prestigiosa bodega Jorge Ordóñez. Dale un vistazo a su elegante etiqueta con una biznaga (ramillete de jazmines típico de Málaga).

Orangettes

Les orangettes eren un d'aquells pendents que arrossegava feia temps i que mai m'animava a fer. Aprofitant que a la feina fèiem una panera de Nadal col.laborativa, i que el taronger de ma germana ha començat de nou a fruitar, m'he animat a posar-m'hi. Desprès de mirar i comparar receptes a la xarxa, m'ha convençut la manera que te la Su de Webos Fritos de preparar Naranjas confitadas. I el resultat és sensacional: 

Necessitarem

3 taronges (si son ecològiques, millor)

3 mandarines

1 cullerada sopera de sal

1 kg de sucre

1/2 litre d'aigua

En primer lloc rentem molt be les taronges (i mandarines), sobretot si han rebut alguna mena de tractament abrillantador. Un cop ben netes, les tallem a rodanxes finetes. Si son grans , les tallem per la meitat.

Les bullim dos minuts amb aigua i sal per a treure l'amargor , les traiem i les passem per aigua freda per treure la sal. Un cop ben netes, les posem en un pot amb l'aigua i el sucre i les fem bullir a foc molt lent com a mínim dues hores. un cop esta confitat ho deixem en l'almívar tota la nit. L'endemà, traiem els grills confitats i els deixem escórrer sobre la reixeta del forn com a mínim un dia sencer. 

Un cop estan escorreguts, els acabem d'assecar al forn molt baixet (jo he posat 50º) fins que el líquid s'hagi evaporat. Això pot tardar dues o tres hores segons el vostre forn. 

Un cop secs, els podem banyar amb xocolata fondant (desfet al microones en tandes de 30 segons) i els deixem refredar sobre un paper de forn. (així evitem que s'enganxin) .

Son unes llaminadures perfectes per a regalar o pecar mentre prenem un cafè a les llargues sobretaules d'aquests dies. Deixeu-vos seduir !

Para las orangettes no se me ocurre nada mejor que un buen moscatel dulce como MOSCATEL DE LA MARINA de Enrique Mendoza de la D.O. Alicante. Con gran potencia aromática a uva moscatel, pasas, ralladura de naranja, clavo y el toque balsámico del eucaliptus. Su frescura dará el contrapunto a las notas amargas del chocolate de las orangettes. Además medalla de oro en relación precio/calidad en este tipo de vinos. ¿Quien da más?

A la Banda sonora, una versió preciosa del Love me Tender cantat per Norah Jones. Una cançó dolça però amb el seu puntet per acompanyar una llaminadura dolça i àcida alhora

Moniatos a la manera de la Mon

Ahir, Castanyada a casa en bona companyia. Encara que el clima no ens acompanyi, tocava triar productes de tardor, com la carbassa, els bolets, les castanyes i els moniatos. El que passa és que els moniatos simplement torrats embafen i acaben sobrant sempre. I per això vaig pensar a preparar-los d'una manera mes llaminera. 

Els que fa temps que circuleu per aquests blogs de Déu, segur que coneixeu el blog April's Kitch. La Mon és una enamorada de la cuina nord-americana i el seu somni és anar a viure a Xicago. Mentrestant, fa tallers de cuina sobre els plats típics del Sopar de Thanksgiving's Day i comparteix al seu blog una recepta espectacular: les Sweet Potatoes típiques d'aquesta festivitat. Ella ho explica molt i molt bé al seu blog, i jo, que he aplicat la seva recepta gairebé fil per randa -menys el tema marshmallows- he aconseguit que tothom repetís i que no en sobressin ni un. I mira que és senzill:

• Rentem els moniatos per deixar la pell sense ni una engruna de terra
• Els tallem a rodelles d'aproximadament un cm de gruix
• Pintem una safata d'anar al forn amb una mica de mantega i anem col·locant les rodelles de moniato.
• Empolsinem generosament el moniato amb sucre morè, canyella i dauets de mantega i posem un segon pis. Repetim l'operació tantes vegades com capes fem i ho acabem amb el sucre, la mantega i la canella. 
• Ho posem a coure al forn mig -150º i a mig coure ho remenem tot per què la barreja de sucre, mantega i canyella impregni els moniatos i es coguin igual per totes bandes. 
• Ho servim tebi. I ens ho mengem amb delit.

A la Banda Sonora d'avui, un descobriment inesperat.  The Curse de la cantant danesa Agnes Obel. Podeu veure el vídeo aquí. Apuntada a la llista

Nous caramel.litzades

El Helado de nata con nueses flitas és un clàssic de qualsevol restaurant xinès. Tenen un nosequè addictiu que fa que no puguis parar de menjar-ne. I per sort, en el darrer Taller amb la Mireia Carbo -que va ser tristament el darrer taller al Club Social Caprabo- ens va explicar com fer-les a casa. I la veritat és que el resultat supera totes les espectatives. Sòn brutals

Necessitarem
100 gr de nous
100 gr de mel
66 gr de sucre [moré]
Mitjà branca de canyella
100 gr d'aigua
Oli de girasol per fregir

En un cassó barregem les nous, la mel, el sucre, l'aigua i la canyella. Ho posem a foc ben baix i ho deixem bullir uns sis o set minuts, donant temps a que les nous s'hidratin. Un cop cuites, les podem guardar dins del seu propi almívar a la nevera. 

A l'hora de menjar-les, les treiem de l'almívar i les deixem escòrrer en un plat inclinat. Un cop les hem separat de l'almívar, les fregim en oli de girasol ben calent fins que estan torradetes. Les treiem i les deixem refredar una miqueta abans de servir-les.  I ja està. Fàcil, oi?

Son fantàstiques amb fruita del temps, gelat de nata o de vainilla o mató de cabra, tal i com jo he fet en la foto que acompanya el post. 

Per a la Banda Sonora d'avui, un descobriment fet gràcies a Radio Wapa. Raphael Gualazzi, amb el seu Don't Call My Name : energia i bon rotllo en estat pur !

Boletes en bol amb menta

L'aniversari del meu amic Fred és a finals de juliol. Ho celebrem amb un sopar (o dinar)  a l'aire lliure que d'alguna manera "inaugura" les vacances. Aquest any hem decidit junts el menú (japo, és clar !), però el postre ha estat una sorpresa per a ell: una macedònia refrescant i diferent.

Al blog de Webos fritos he vist com fer un bol de gel amb flors i jo he pensat que una versió amb fulls de menta seria una bona manera de presentar la macedònia. I aprofitar per incloure la recepta a la convocatòria d'agost de les Memòries d'una cuinera.

Per a fer el bol de gel

Necessitarem dos recipients de la mateixa forma, però un mes petit que l'altre. Posem un dit d'aigua al recipient gran i posem també les fulles de menta. Ho deixem gelar durant un parell d'hores.

Passat aquest temps ho treiem del congelador, encaixem el recipient mes petit, hi posem pes a dins (pèsols congelats o una conserva) i omplim el marge entre un i altre amb aigua. Afegim fulles i branques de menta i ho posem de nou al congelador un minim de 12 hores. Per la presentació, passem aigua calenta per a desenmotllar-ho 

 

Boletes de fruita

1/2 meló (del tipus que ens agradi més)

1/2 síndria

2 llimones

sucre al gust

Fulles de menta

Fem boletes de meló i sindria. Hi posem suc de llimona, sucre i fulles de menta i ho deixem macerar de 4 a 5 hores abans de servir.

Treiem el bol de gel del congelador i servim la macedònia. I retirem el bon depressa abans que es fongui amb aquesta calorassa !

I avui, una d'aquelles cançons -què voleu que us digui ? - sempre venen de gust: Time after Time de la Cyndi Lauper ( She's So Unusual, 1984)  [La "Sindi Lópes" que li deia en Joan..]  

 

Macedònia macedònica

L'antiga Macedònia era un regne situat al nord de Grècia que limitava a l'est amb Tràcia i a l'oest amb Èpir. Es va consolidar el segle V aC pero va viure el seu moment de màxima glòria amb el regnat de Filip II i del seu fill Alexandre Magne, que va conquerir la major part del món conegut i que va iniciar el periode hel·lenístic. 

Alexandre amb el seu cavall Bucèfal
a la Batalla de Issos
(Museu Nacional Arqueològic de Nàpols)

Educat per Aristòtil, va ser un dels mes grans genis militars de l'Antiguitat. Amb els seus diàdocs va creuar l'Hel·lespont, i va construir un imperi que s'extenia per l'Hel·lade, Egipte, Anatòlia, Orient pròxim i Àsia central fins els rius Indo i Oxus.

Segur que Alexandre seguia la dieta de la Mediterrània antiga: blat, figues, raim,olives, mel, anous, avellanes, magrana, síndria, meló i mores. Hem de tenir present que fins l'arribada dels romans a Grècia (s.I aC) no es va incorporar la pera, el préssec, l'ametlla i la cirera a la dieta habitual

Jove Alexandre (British Museum)

Per això i per respondre al repte de Les memòries d'una cuinera del més d'agost que ens proposa una macedònia, he pensat a fer una combinació que crec que li haguès agradat a Alexandre

Necessitarem: 

2 o 3 figues (si pot ser, les Coll de dama)
10 grans de raim pelat
1 tros de síndria
un grapat d'anous,
Un rajolí de mel


Tallem i pelem les figues en llunes. Pelem els grans de raim i treiem els pinyols. Fem boletes de la síndria o la tallem a dauets. Ho barregem amb les anous i ho servim amb un rajolí de mel per sobre. I ja està: un veritable brôma theôn (és a dir, "menjar dels déus" )

I com a banda sonora, una cançó de la meravellosa Eleftheria Arvanitaki: Dinatà (Mένω εκτός  1991) 

Roses de poma

Les roses recordades

 Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc.

 Salvador Espriu
El caminant i el mur, 1954 

A Catalunya, Sant Jordi és sinònim de roses vermelles i de llibres. Per això, davant la proposta de les amigues del Enfogona't! de fer alguna recepta relacionada amb la festivitat, se m'han acudit aquestes roses de poma, embolcallades amb pasta fullada com si fos un llibre. M'he inspirat en la recepta de Rosas de hojaldre y manzana que ha fet Ana en su cocina i també les Apple Roses de Having Fun in the Kitchen.

Ens caldrà:

1 làmina de pasta de full 

2 pomes Fuji (o Royal Gala)

2 cullerades de sucre

1 cullerades de suc de llimona

250 ml d'aigua

Colorant alimentari vermell

2 cullerades de sucre glass
Sucre moré per empolsinar

Opcional
1 culleradeta de canyella
1/2 culleradeta de pell de llimona ratllada


Pelem i tallem les pomes a grills, vigilant que la part interior sigui mes estreta que l'exterior. (si no, no aconseguirem l'efecte "rosa"). Els deixem en remull uns 10 minuts amb l'aigua, les 2 cullerades de sucre, un raig de limona i unes 10 gotes de colorant alimentari vermell. Despres es couen al microones uns 3,5 minuts a potència forta. Es treuen del líquid, s'escorren desseguida, i es deixen refredar sobre paper absorbent.

Estirem la làmina de pasta de full i s'espolsa amb el sucre llustre. Si volem es barreja amb canyella i la pell ratllada de la llimona.

Es tallen tires d'uns 2 cm d'ample. Es coloquen els grills de poma encavalcats, superposant l'un a sobre l'altre tota la tira. S'enrolla i es tanca el final amb una gota d'aigua.

Es posa una mica de sucre dins de motllos de silicona per a magdalenes i es coloca el rotllet a dins. S'empolsina amb sucre moré i es cou al forn uns 20 minuts a 180º

I si volem roses de pitiminí, no hi posem colorant:

Que la gent que us estima us regali roses, mentres sona The Rose cantada per Bette Midler.  Bon Sant Jordi !

Petits plaers de xocolata

Ahir a la tarda vaig anar al Taller de bombons organitzat per Sabores Taller de cuina on en Marc Rodellas ens va ensenyar com treballar la xocolata i vam fer algunes cosetes super bones.

Roques suïsses

Les hem fet de xocolata amb llet i palets d'ametlla caramelitzats, però admet altres combinacions: xocolata blanca o negre, altra mena de fruits secs, arrós inflat (crispies)...

Per caramelitzar els palets d'ametlla necessitarem: 
200 gr de palets d'ametlla
50 gr de sucre llustre
10 gr de mantega

Es posa l'ametlla i el sucre en un pot i es va removent poc a poc i sense parar fins que s'hagin caramelitzat. Quan estiguin ja fetes, ho retirarem del foc i afegirem la mantega a bocins. 

Ho remenarem per que es fongui i posarem la barreja sobre paper de forn, ben repartit per a què es refredi.

Per a fer la roca suïssa, ens caldrà 

375 gr de palets d'ametlla caramelitzats 

215 gr de xocolata amb llet atemperada (200 si és negra i 225 si és blanca)

Es barreja tot junt dins d'un bol i es van posant sobre làmines de plàstic (dossier d'oficina) fent petites muntanyetes.

Ganache de mojito
És una mena de trufa líquida i la idea es fer un element a mig camí dels postres i el "xupito". Farem servir:

100 gr de suc de llima
75 gr de rom
35 gr de sucre moré
fulles de menta fresca
220 gr de xocolata blanca
[pendent que en Marc validi les proporcions]

Es ratlla la pell de la llima amb ratllador. Mentrestant es va fonent la xocolata blanca al microones, a tandes de 30 segons. Entre tanda i tanda es remena fins que està ben desfeta

Es barreja el suc de llima i el rom. S'escalfa al microones, evitant que superi els 40º, que és la temperatura que s'evapora l'alcohol. Es renten les fulles de menta i es piquen ben finetes. S'aboca la xocolata fosa a la barreja de rom i llima, es deixa refredar i s'afegeix la menta picada. S'emulsiona amb el minipimer.  Es mulla la vora del vas amb rom i es fa la corona de sucre moré. S'afegeix un brot de menta per decorar. 

Piruletes

Simplement s'atempera xocolata negre o amb llet. Un cop fos, es col·loca en una mànega pastissera i es fan tota mena de formes sobre una làmina de plàstic. Prèviament hem col·locat una brocheta de fusta per a fer de mànec.
Es decoren amb "lacasitos" o fruita liofilitzada (pinya, frambuesa, cirera....)

Boles de trufa de Bailey's

300 gr de xocolata negre (al 65%)
80 gr de nata per muntar (35% MG)
2 gr de café soluble (1 sobre)
c/s Bailey's 
c/s cacau en pols

Es fon la cobertura. Es fa bullir la nata amb el café soluble i un cop agafa el bull es bolca sobre la cobertura fosa. Es bat fins que emulsioni i es lliga la ganache. S'afegeix el Bailey's a gust
Es deixa reposar 24 hores a la nevera tapat amb paper film a pell. Es fan boles amb la pasta i s'arrebossen amb cacau en pols amarg

I desprès d'aquesa sobredosi de xocolata, segur que tenim l'ànim pels núvols  i podem escoltar Smile interpretat per una increible saxofonista australiana: Amy Dickson