4/25/2014

Falsa coca de xocolata

A casa li dèiem la Coca 1-2-3 i probablement és la primera coca que un "cuinetes" s'atreveix a fer. Surt sempre i permet tota mena de variacions. I per això, quan les blocaires del Memòries d'una cuinera ens van proposar la coca de iogurt com a repte del mes d'abril, de seguida em vaig posar a pensar quina variant podria fer.

Tot rumiant, vaig recordar que a la visita que havíem fet a la Cooperativa Coselva a La Selva del Camp dins del Ganxetes Tour 2013, havia comprat un paquet de farina de garrofa torrada i que encara estava esperant un bon ús dins del meu rebost. El garrofer és un arbre ben mediterrani i les garrofes has estat durant segles emprades com aliment pel bestiar. La seva polpa es pot torrar i triturar per a obtenir farina i durant la Guerra Civil i la postguerra es va fer molt popular com a succedani de la xocolata. Potser precisament per aquesta associació amb la carestia i la fam es va anar deixant d'utilitzar i actualment és un d'aquells productes caiguts en desús i que valdria la pena recuperar.

I això he fet i el resultat ha estat sorprenent: una flonja coca de xocolata que no porta ni una engruna de cacau a la seva el.laboració. Com es habitual, farem servir l'envàs del iogurt com a mesura de la resta d'ingredients

Necessitarem

1 mida d'oli d'oliva
1 sobre de llevat
1 iogurt
2 mides de sucre (un de blanc i un de morè)
3 ous
3 mides de farina (una de farina de garrofa i dues de blanca)

Barregem els ous i el sucre i els batrem fins que doblin el seu volum. Afegim mica a mica l'oli sense deixar de batre , el iogurt i finalment la farina amb el llevat passat pel tamisador. 

Un cop tot esta ben barrejat ho emmotllem i ho deixem reposar uns 20 minuts / mitja hora abans de coure'l al forn prèviament calent.  Jo he utilitzat un motllo de corona però funciona en qualsevol tipus de motllo.  Ho deixem uns 30 minuts a 180º o comprovem que l'agulla surti neta quan el punxem. 

Ho he portat a la feina i la rebuda ha estat sorprenent. Tothom ha pensat que era una coca de xocolata, tot i que els sorprenia que fos tan flonja. Èxit total !

I a la Banda sonora Isle of View (Music for Helicopter Pilots) de la Penguin Cafe Orchestra (Broadcasting From Home, 1984)
La nostra enòloga ens proposa acompanyar-lo d'un ARIYANAS NATURALMENTE DULCE, "un blanco pálido y dulce de uva moscatel que es delicioso, fresco y mineral. Lleva un original tapón de vidrio de quita y pon. Pruébalo si tienes ocasión con o sin acompañamiento. Puede ser un buenísimo vino de postre aunque no haya postre".

7 comentaris:

  1. Les garrofes sempre em retrotrauen a la infantesa.. Mon pare havia estat jugador de rugbi. Ja de gran, un cop retirat de l'esport i essent jo petitet, molts diumenges pel matí solíem anar a veure'n partits a l'estadi de la Fuixarda, a Montjuïc. Allí hi havia força garrofers i passàvem el matí de diumenge veient als jugadors barallar-se pel meló tot rosegant garrofes (nosaltres, els jugadors altra feina tenien). Si t'en tocava alguna de verda eren força aspres, però no recordo cosa més dolça que una bona garrofa ben madura.

    ResponElimina
  2. MOLT interessant! Jo la garrofa només la conec de sentir-ne a parlar... potser les vaig tenir a les mans de petita quan anava a casa el meu pare a pagès però no ho recordo. Mira, quan torni al poble preguntaré a la cooperativa si tenen aquesta farina i faré la coca perquè ha de ser boníssima!
    Salutacions

    ResponElimina
  3. vols dir que és falsa Laura? jijijiji. Moltíssimes gràcies per participar a Memòries. Petonets

    ResponElimina
  4. Home!
    DOncs a simple vista si que sembla de xocolata eh!
    Ja ens hem fet fans de la falsa coca de xocolata!
    Anotadíssima a la llibreta!

    Salutacions!
    joorengaitucanyella.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  5. Dona el pego total! Te una pinta estupenda tan esponjosa... Jo és el primer cop que participo a Memòries i he preparat una coca de llimona i llavors de rossella, si la vols veure em farà molta il.lusió, em trobes aquí

    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  6. No he fet servir mai la farina de garrofa, una versió més sana.
    Moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina