De vacances

 

Xemeneies de les Fades a Capadòcia, Turquia. Agost 2010

The Road Less Travelled. Clare Teal and Jamie Cullum (2003)

Quiche de carbassó, tomàquet i pesto

Puntualment, responc a la crida dels amics de La recepta del 15, que sense por al desànim, han convocat receptes de carbassó per aquest mes d'agost. I de receptes amb carbassó n'hi ha una pila !

Costa decidir, però al final, he optat per un clàssic: una Quiche de carbassó i tomàquet  pel dinar familiar del 15 d'agost (familiarment, hem decidit anomenar-la "Quiche Victòria") 

Pero se m'ha acudit donar-li "vidilla" afegint un pesto casolà que tenia fet amb alfàbrega fresca, pinyols i oli. La idea no és original al 100% ja que m'he inspirat en la Tarta de carbasso al pesto de Això no és un blog de cuina, i en la preciosa Tarta salada de verduras del blog Cocina para emancipados. Però al final ha sortit una quiche ben bona, que segur que repetirem.

Ens caldrà: 

1 làmina de pasta brisa congelada

2 carbassons
1 tomàquet madur mitjà
2 ous 
1/2 tarrina de Philadelfia

200 ml de nata líquida

sal i pebre 

Pel pesto:

Alfàbrega fresca, oli d'oliva i pinyons

Per començar, prepararem la base amb pasta brisa. És més bona si la fas a ma, però la que venen congelada de La Sirena està prou be i fa el fet. La deixem descongelar i l'aplanem amb el corró. Un cop haguem aconseguit fer una circumferència, forrem el motllo (generalment rodó) , punxem la base amb una forquilla, li posem pes a sobre perque no es deformi (una opció son cigrons o llenties seques) i ho coem al forn a uns 150 º uns 15 minuts. Ho deixem refredar.

A banda preparem la farsa. Pelem i tallem un carbassó i mig a dauets i el sofregim en una paella amb una miqueta d'oli. Tallem l'altre mig carbassó amb pell a rodanxes finetes i el reservem. Rentem i tallem el tomaquet a grills primets

Batem l'ou i el barregem amb la nata líquida i el formatge. Hi afegim els dauets de carbassó i ho posem dins de la base ja cuita. Ho introduim al form i ho coem a 180ª fins que la farsa comença a quallar. Llavor afegim les rodanxes de carbassó, els grills de tomàquet, ho salem i hi posem pesto per sobre.

Ho coem el temps que necessiti. Se serveix empolsinat de fulles d'alfàbrega fresca en juliana pel damunt

Bon estiu a tots !

I per un dia xafogós, una versió del gran Santiago Auseron amb la Original Jazz Orquesta de La negra flor (2007)

 

Gelat de coco

Els cocos són el fruit del cocoter i van ser introduits a Europa pels exploradors portuguesos en el segle XVI. El van batejar com a "coco" perque la seva superfície marró i peluda els hi recordava el monstre de les històries per espantar criatures que s'esplicaven a Espanya i Portugal.

Els cocos també donen nom a un petit arxipèlag australià localitzat a l'Oceà Índic: les Coco Islands.  Estan situades al sudoest de les Christmas Island a mig camí entre Austràlia i Sri Lanka i les formen dos atolons i 27 illes coral·lines on viuen unes 600 persones (s'anomenaran "coconesos"? ).  Se les pot anomenar també Keeling Islands, però no té tanta gràcia, oi?

I serà que tinc ganes de vacances, però quan pensava en gelats per donar "vidilla" a la geladora, se m'acudia nomès el de coco, que es refrescant i fa estiu. I que ha quedat sensacional ! He adaptat la recepta del Gelat de café de la Cuina de casa, encara que una altra bona opció és el Gelat de coco de Gesmack! 

Doncs som-hi ! Per a fer un mig litre de gelat ens caldran:

2 ous
200 ml de nata líquida per muntar
75g de sucre
4 cullerades soperes de coco ratllat

  

Batem els rovells i el sucre fins a doblar el volum. Afegim el coco ratllat i despres la nata muntada amb moviments suaus. Finalment les clares a punt de neu, barrejant amb suavitat per a que no s'abaixin. Ho deixem refredar un parell d'hores. Posarem la crema a la geladora i seguirem les instruccions.

Per servir, podem fer "quenelles" amb dues culleretes de postre i empolsinar-ho amb coco ratllat. 

I en homenatge al coco que li va caure al cap a Keith Richards a l'Illa de Fidji el 2006 i que fer cancelar la gira A Bigger Bang, un clàssic stonià de sempre: Simpathy for the Devil. Uh, uh !!!

Muffins de coco i préssec

La gran Mireia Carbó no falla mai. Però és que mai, mai !!!  D'una de les seves bíblies, La cuina et dóna joc, he tret aquesta recepta que ha estat una sorpresa molt agradable. Ella ho preveu per una coca pero jo he fet uns petits muffins per tastar el resultat

Vamos pallà : 

1 llauna de préssec en almívar de 840 gr (aproximadament), 

200 gr de mantega pomada

200 gr de sucre, 

200 gr de farina, 

4 ous

50 gr de coco

1 sobre de llevat "Royal"

Per la salseta: un pot de préssec en almívar de 420g

Deixem estovar la mantega a temperatura ambient. A banda, escorrem els préssecs de l'almívar i els triturem amb el pímer fins que aconseguim un puré ben fi.

Batem la mantega amb el sucre fins que quedi una crema. Anem incorporant els ous un a un sense parar de remenar. Afegim el puré de prèssec i el coco ratllat i ho barregem bé. Al final, hi posem la farina, el llevat i un pessic de sal i aconseguim una massa homogènia

Omplim 2/3 parts els motllos de muffins  i els posem en una base metalica o de silicona per evitar que perdin la forma. Els coem al forn ja calent uns 40 minuts aproximadament (amb la prova de l'agulla)

I de Banda sonora, una canço cursilona que m'agrada: No me importa nada de la Luz Casal  (Luz V, 1989)

Gelat de préssec amb pinyons

Per fi he aconseguit  la geladora del LIDL despres d'una operació d'alta logística que ha obligat a matinar en dissabte. Però la tinc, i penso explotar-la tan com pugui. Agraeixo la recomanació de la Ció de Fem un mos que em va convèncer de la conveniencia de disposar de la maquineta en qüestió.

I per l'estrena, un gelat de prèssec alegrat amb pinyons torradets. Una combinació sorprenent i refrescant per una nit xafogosa d'agost.

Ens caldrà: 

400 gr de carn de préssec (jo he fet servir el d'aigua)

100 g sucre

100 ml llet

150 ml crema de llet de 35.1 % MG.

Un grapat de pinyons

Pelem i tallem el préssec a bocins i el reduim a polpa amb el Minipímer. Hi afegim 100 ml de llet, el sucre i la nata muntada. Es bat fins que tinguem una crema fina. 

Ho deixem refredar 2 o 3 hores a la nevera. A banda, torrem els pinyons amb una paella sense oli. 

Aboquem la crema a la geladora. Quan comença a quallar hi afegim els pinyons i deixem que es barregi ben barrejat. Ho deixem un 40 o 45 minuts i ja està a punt per servir.  Si el fem amb antel·lació, el deixem al congelador i el treiem uns minuts abans de menjar

A la "banda sonora" d'avui una cançó que encomana optimisme i em fa moure (sempre!) els peus quan l'escolto: Everybody Needs Somebody to Love, dels inmensos Blues Brothers (1980). Sabieu que hi ha versió de Wilson Picket (1966) i dels Rollings Stones (1965) ?

Croquetes de pernil

Si es fan seguint les instruccions de la Mireia Carbó (La cuina que no amoïna)  no fallen mai. MAI ! Son les croquetes estrelles de casa. I aprofitant que les nenes tornen el dimecres de campaments, dedico aquest diumenge mandrós a preparar-ne i congelar-les per quan ens vinguin de gust. L'únic secret és que el pernil sigui bó. No cal que tingui bona presència. La punta del garró d'una cuixa d'ibèric és perfecta.

1 ceba petita
una mica d'oli d'oliva
50 gr de mantega
100 gr. de pernil ibèric
100 gr. de farina blanca
400 ml. de llet 

Piquem la ceba ben fineta i la desmaiem amb una mica d'oli sense deixar que es cremi. Un cop és cuita, afegim la mantega i deixem que es fongui. Prèviament picarem el pernil a tacos ben petits i el coem uns dos minuts amb la mantega. 
 Un cop ben cuit, hi afegim la farina de cop i la fem coure un parell de minuts per a que no estigui crua i deixi regust. Un cop cuita, afegim la llet i anem remenant fins que quedi una pasta lligada que es desenganxi de la paella.

Ho deixem reposar 24 hores. L'endema fem petites boletes i les arrebossem amb farina blanca, ou batut i farina de galeta per a aconseguir un arrebossat cruixent quan les fregim. 

Es poden guardar al congelador i anar-les agafant mica a mica. Es poden fregir directament amb oli ben calent i no cal descongelar-les abans. 

Un jazz fred per un diumenge lent, on hi ha temps per a tot i la calor apreta:  What Though The Way May Be Long dels Esbjörn Svensson Trio (Viaticum, 2005) 

Flam de coco

 

Per un postre d'un dissabte d'agost havia de buscar alguna cosa lleugera que passes fàcilment. I vaig pensar en un clàssic: el flam de coco.

Hi ha dues maneres de fer el flam de coco. Una és flam de coco amb  llet condensada com ens proposa la Mireia Carbó, però a mi em sembla massa dolça. Jo em decanto per a fer una versió del flam de coco tradicional, segons la proposta de la Gemma Clofent.

Per a fer-lo necessitarem: 

100g de coco ratllat
500ml de llet
4 ous
100g de sucre
1 pell de llimona

1 cano de canyella

Sucre, llimona i aigua per a fer el caramel.  

Farem caramel amb dues cullerades de sucre, un rajolí de suc de llimona i aigua. Cobrim el fons d'un motllo de pirex amb aquest caramel

Hidratarem el coco amb la meitad de la llet. Mentrestant farem bullir la resta de la llet amb la pell de la llimona, el canó de canyella. Un cop infusionats els aromes, es cola i es barreja amb els ous batuts i el sucre. Afegim el coco i la resta de llet i ho barregem tot.

Ho coem al bany maria al forn a temperatura mitjana (150º) fins que qualli (una hora i mitja o més). Ho deixem refredar i ho reservem a la nevera fins l'hora de menjar. Ho servim espolsat amb coco ratllat. 

[PD: L'atrezzo de les fotografies ha estat gentilment proporcionat per Llegando a la Fábrica de cemento... Mil gràcies !]

I avui una peça tranquila d'aquelles que conviden a llargues sobretaules mandroses d'estiu: Divenire de Ludovico Einaudi (Divenire, 2006)