Pico de gallo

El Pico de gallo és un acompanyament típic de la cuina mexicana que inclou verdura fresca tallada a quadradets petits. També se l'anomena Salsa bandera perque mostra els colors de la bandera mexicana: vermell (tomàquet), verd (cilantre o bitxo) i blanc (ceba) . El Pico de gallo no és un plat autònom sinò que serveix per acompanyar altres plats com el guacamole o la tortilla de pollo. 

Existeixen diverses varietats del Pico de gallo, bàsicament salades (que és la que explicarem) o dolces (que inclou fruites com la taronja, el mango, la síndria o la pinya)

Necessitem 
4 tomàquets
1 ceba blanca
Cilantre al gust
Sal
Pebre
1/2 llimona 

La preparació es tan simple que casi no cal explicar-la. Es fa una brunoise de tomàquet, ceba i cilantre (és a dir es tallen els ingredients a quadradets petits), es barreja i s'amaneix amb sal, pebre i llimona. 

L'Óscar recomana utilitzar tomàquets pera (descartar els rodons que queden mes tous) i fer servir nomes les fulles del cilantre, guardant les tijes per a fer una salsa o una altra preparació.

Aquesta recepta és del Taller de cuina mexicana que estic fent al Centre Cívic el Coll-La Bruguera sota el mestratge del chef Óscar Vazquez del Restaurant El Pinche mejicano.

Per la Banda Sonora d'avui, una canço Simply Irresistible, per gentilesa del Sr. Robert Palmer. (Heavy Nova,1988). El videoclip de la cançó és memorable i un magnífic exemple de l'estètica dels 80's. I la réplica de Ingrid Michelson al seu videoclip Girls Chase Boys, no te desperdici !

Sopa hindú de llenties vermelles (Masoor Dahl)

Com diu una amiga blocaire, l'Olga: #esqueensagradaembolicarnos!!!  Doncs si. Com que aquest blog vol ser un lloc de trobada d'amics i sempre estic a punt per enredar-me a noves coses, no vaig poder resistir-me a la proposta de la meva amiga la Dra. Margarita Legorburu de fer un cop al mes un post doble i enllaçat. Des del seu blog la Marga ens parlarà de les propietats per la salut d'un aliment en concret i jo fare una recepta saludable amb el mateix ingredient  
I per començar, aquest mes de gener parlarem de les llenties. No us explicaré les propietats, perquè la Marga ho fa de meravella en el seu post Lentejas, si las quieres las comes y si no, las dejas però la recepta que us ofereixo és senzilla i amb un toc especiat que me encanta. Qui mes qui menys sap preparar les llenties amb verdures i "sacraments" (xoriç, cansalada, etc) però en forma de sopa no es massa habitual a casa nostra. 

Aixi doncs, m'he decantat per un dahl de llenties vermelles, típic de la cuina hindú. La paraula dahl defineix qualsevol mena de llegums seca, partida i sense pell i en concret, el Masoor Dahl es com s'anomena una sopa gustosa i senzilla, feta amb llenties vermelles. La cúrcuma, a mes, afegeix propietats depuratives i digestives.

Necessitarem
100 gr de llenties vermelles (1/2 got)
750 ml d'aigua (3 gots)
1/2 culleradeta de cúrcuma
2 tomàquets madurs
1 cullerada sopera d'oli d'oliva
1/2 culleradeta de comí mòlt
1/2 culleradeta de sal 
Un grapat de cilantre fresc picat (opcional)

En primer lloc, rentem i deixem en remull dues hores les llenties. Un cop ha passat aquest temps, les escorrem i les posem en una cassola amb el 3 vasos d'aigua i la cúrcuma. Les farem coure durant 15 minuts

Passat aquest temps, afegirem els tomàquets pelats i tallats a bocins, ho removem i ho coem 5 minuts mes.

A banda escalfarem l'oli en una paella i hi barrejarem el comí molt. Ho deixarem integrar durant 10 segons i abocarem aquest oli amb comí al guisat de les llenties. Ho remenarem tot i la sopa ja estarà llesta per servir. 

Ho guarnirem amb el cilantre picat i l'acompanyarem de pa naan , que és un pa pla sense llevat i que es cou en les parets del forn tandoori

A la Banda Sonora d'avui una canço que ens porta a la psicodèlia, quan els nois de Liverpool van descobrir-nos la Índia: Lucy in the Sky with Diamonds. Aquesta és una d'aquelles cançons que ha estat versionada per tot Cristo. Aqui en teniu una àmplia mostra: la versió de Sir Elton John ,  la de Bono & the Edge, una a ritme de bossa nova amb la veu de Rita Lee, una versió fantàstica de Natalie Cole, un rarity de William Shatner i Leonard Nimoy, els inoblidables Capità Kirk i Mr. Spock de l'Enterprise, una anada de pinça de Neil Young, una versió irreverent de Frank Zappa, i una de The Black Crowes.

Guacamole de maduixa

La memòria de vegades ens juga males passades. Els que ens dediquem al món aquest dels blogs de cuina ens passegem per tantes i tant bones propostes, que moltes vegades les arxivem al nostre cap i ens acabem oblidat d'on les hem tret. Això ha passat en aquest cas. El maig de 2013, la meva estimada Àgata Albero publicava aquesta recepta de Guacamole de maduixes Marià Albero en homenatge al seu pare que feia molt poquet que havia marxat. 

Jo la vaig llegir i em va semblar tan bona que la vaig incorporar als meus menús habituals. Però mai l'havia publicat fins avui i la veritat és que havia oblidat qui me l'havia ensenyat. Serveixin doncs aquestes ratlles no nomes per donar fe de l'autoria de la recepta sinó principalment per a reparar un greuge i presentar les meves excuses públiques a l'Àgata.

I ara anem a la meva versió de la seva recepta. El guacamole és un plat típic de la cuina mexicana, però que s'ha popularitzat fins esdevenir un entrant que pots menjar a qualsevol lloc del mon. El secret és que es gustós i ben senzill de fer. De fet utilitza tres ingredients bàsics que condimenta amb sal, suc de llima o llimona i cilantre.

Dels tres ingredients bàsics, el que defineix i dona personalitat al guacamole és l'alvocat o palta (que és com s'anomena l'alvocat a Llatinoamerica). S'acompanya de ceba tallada ben fina (normal o tendre) i tomàquet. Pero en les nostres latituds, a l'hivern els tomàquets són ben insípids i la recepta que proposem dona una alternativa gustosa i sorprenent.

Necessitem

1 alvocat madur

1 ceba tendra

4 o 5 maduixots

Un rajolí de suc de llima o llimona

Un pessic de sal

Cilantre picat (opcional) 

Versió guacamole de tardor: substituir els maduixots per el volum equivalent de grans de magrana.

Per preparar-lo, simplement aixafem la polpa de l'alvocat amb una forquilla i hi deixem el pinyol per evitar l'oxidació. 

A banda tallem la ceba i els maduixots a bocins ben petits i ho barregem amb la polpa de l'alvocat. Hi ha persones que ho passen per la trituradora per a que quedi ben fi, pero a mi m'agrada trobar-ne les textures.

Ho amanim amb sal, el raig de llima i el cilantre. I ho mengem el mes aviat possible per mantenir la frescor dels ingredients. 

El guacamole s'acompanya de tortilla xips, que son unes petites "tortes" de blat de moro fregides que acostumen a tenir forma rodona o triangular. Us recomano que els compreu de qualitat, ja que la diferència amb els de supermercat es nota moltíssim. Els podem substituir per barretes d'api o pastanaga si optem per un entrant menys calòric.

A la Banda Sonora d'avui, poso una canço que la Júlia defineix com "Per a dies de pluja, pero sense ser depresiva": Hold Me Tight amb Marlango & Jorge Drexler.

Mil fulls de foie i poma

Aquesta és una recepta que se m'havia quedat despenjada dels dinars de les festes. Concretament, aquestes mossegades van sortir el dia de Sant Esteve i la veritat és que no en va quedar ni una. La vaig aprendre fa un parell d'anys al Taller de tapes del Xesco Bueno a l'Espai Sabores , però no l'havia recollit el blog. I és encert assegurat. 

Necessitem
Una planxa de pasta de full
2 pomes àcides (Granny Smith o Pink Lady) 
Un bloc de micuit
Mantega i sucre morè

En primer lloc tallem la pasta de full amb un talla-galetes de la forma que vulguem i el pintem amb una mica de mantega i sucre morè. Les posem a coure al forn.

A banda, pelem  i tallem la poma a rodanxes. La posem a caramel.litzar en una paella amb la mantega i el sucre morè. Ho posem a foc mig i deixem que es vagi fent. 

Un cop fet, el muntatge és senzill. Obrim les peces de pasta de full ja cuites i inflades com si fossin un entrepà i les farcim amb una làmina de mi cuit i un tall de poma caramel.litzada. Ho servim tebi

A la Banda sonora d'avui, un clàssic dels 80's: In the Air Tonigth de Phil Collins, que a mi sempre em produeix una sensació d'anticipació inquieta i alhora esperançada. Com aquells moments en que et preguntes que et portarà el futur, i ho tems i ho desitges i vols i no vols que passi. Doncs això.

Pollastre al cava

La recepta d'avui és un préstec. Fa molt, molts, molts anys ens vam  conèixer en un viatge a l'Índia, on els nostres pares ens van arrossegar. Aquell adolescent reservat que mirava amb una certa displicència a la seva germana petita i a mi que anava en "pack", s'ha convertit en una persona sensible i intel·ligent a qui he tingut el plaer de retrobar ( i conèixer) gràcies a Facebook (algunes coses bones tenen les xarxes socials !). Un dia, va publicar la recepta del dinar familiar que estava preparant i em va semblar tan bona i fàcil que li vaig demanar permís per reproduir-la. I com era d'esperar, va acceptar amablement. Moltes gràcies, Salvador, per compartir-la !

Necessitarem

1 pollastre a octaus

Xampinyons

Trufa (si en tenim)

Cava 

200 ml de nata liquida

En una cassola de ferro colat posem un parell de cullerades d'oli d'oliva i salpebrem i daurem el pollastre per totes bandes. Podem afegir una culleradeta de farina per espessir la salsa.

Afegim els xampinyons (frescos, of course) tallats per la meitat i una mica de trufa rallada. Quan ja comencen a agafar una mica de color, ho cobrim amb cava. Constatació: no fem servir caves barats (ni vins) per cuinar. Com mes bo sigui el cava millor serà el resultat. Es de calaix, no ?

 

Ho deixem coure a foc lent fins que el pollastre sigui ben cuit. I llavors, un parell de minuts abans de menjar, hi posem la crema de llet i ho deixem coure tot junt un parell de minuts. Si fem el pollastre amb antelació, l'ha afegim uns minuts abans de l'hora de coure. I ja està !

A la Banda Sonora d'avui sona una cançó que m'acompanya insistentment des de fa uns dies. True Colors en la versió de  Cindy Lauper o la de Phil Collins.  Les dues estan molt bé.

Croquetes de xampinyó

Últimament, estic penjant forces receptes de croquetes. Serà perquè aquestes petites mossegades agraden gairebé a tothom i són ideals pels pica-pica nadalencs. La combinació d'avui és molt senzilla, però ens porta un gust mediterrani intens. 

Necessitarem

500 gr de xampinyons frescos

Una ceba tendra o un porro

Una culleradeta de nyora seca

Una culleradeta d'orenga

Mig got de vi blanc

Sal i oli

Mantega, farina blanca i llet per lligar la massa

Per l'arrebossat

Farina blanca, ou i panko.

En primer lloc sofregim la ceba o el porro tallat a bocins. Quan agafi color, afegim els xampinyons nets i tallats i deixen que tot  es barregi. Hi afegim la nyora, l'orenga i un polsim de sal i deixem que vagi suant. Quan ja estigui una mica cuit, hi tirem el vi blanc, ho tapem i ho deixem coure fins que el liquid sobrant s'hagi evaporat. Ho retirem del foc i ho triturem amb el minipimer. Si veiem que hi ha massa liquid, en traiem: ha de quedar una massa una mica compacta.

En la mateixa cassola, fem el procediment habitual. Desfem una cullerada de mantega, hi posem la farina i la torrem i llavor afegim la massa del xampinyó. Un cop barrejat, hi anem afegint la llet poc a poc fins que la massa es desenganxi de les parets de la cassola

Posem la massa en una safata plana i ho deixem reposar fins l'endemà. Llavors, ja podem començar a fer les boletes arrebossant-les amb la farina, l'ou batut i el panko (si no, poseu farina de galeta com és habitual)

Les fregim en un cassó amb oli ben calent. Ens evoquen el sabor i l'aroma de les bones pizzes. 

A la Banda sonora d'avui, reparo un greuge acumulat i imperdonable. Senyores i senyors. Amb tots vostès el gran Duc blanc, l'incomparable, el mutant, l'androgin, l'incombustible David Bowie interpretant dues cançons que m'han acompanyat tota la meva vida. L'una es un himne en els bons moments, Changes  i l'altra, que recitava com un mantra personal en els mals moments: Space Oddity   [...take your protein pills and put your helmet on...]. Gràcies Ziggy !

Dip de festuc i formatge feta

Tinc l'honor i el plaer de tenir fans del Cuinejar. Persones que el segueixen i recòrren a ell quan han de fer alguna recepta, cosa que m'omple d'alegria i dona sentit a tota la feinada. Una d'aquestes persones és la meva amiga Montse Gonzàlez, que sempre te la gentilesa de explicar-me com li ha sortit o em pregunta algun dubte. Aquest cop, la Montse em va fer un regal i em va passar una recepta d'un dip que ja he preparat i que ha tingut molt èxit.

No he trobat traducció per la paraula anglesa dip i la consulta amb el meu traductor de capçalera ha suggerit mantenir la paraula original. Per qui no ho sàpiga, en anglès to dip vol dir "sucar" i en cuina es refereix a aquelles preparacions que es degusten sucant-hi alguna cosa com el guacamole i els nachos, l'hummus i el pa de pita o bastonets d'api o pastanaga, picos, o simples bastonets de pa. 

Foto: Marga Legorburu

Necessitarem

100 gr de festucs amb closca

75 ml d'oli d'oliva

300 gr de formatge feta

un manat de fulls d'anet, picades 

un manat de coriandre, picades

1 gra d'all, picadet

3 cullerades soperes de iogurt grec

La pell ratllada d'una llimona i el suc de mitja

Sal al gust

(a la recepta original hi havia un bitxo picant, però jo m'he abstingut)

La preparació és ben simple. Primer, triturem els festucs pelats amb l'oli d'oliva. Per treure més fàcilment la pell que separa el fruit de la closca, els podem escaldar un  minut amb aigua bullint i després submergir-los en aigua freda. Es pelaran amb tota facilitat.

Un cop ja estan triturats els festucs, afegim la resta d'ingredients i ho passem tot per la trituradora o minipímer. I ja està. No direu que es difícil, oi? 

El podem servir acompanyat de bastonets, picos, torradetes o el que se us acudeixi. Imaginació a la cuina !

A la Banda Sonora avui sona Seven Seconds de la Neneh Cherry i Youssou N'Dour.