"Però, això sí, no perdin mai els estreps fascinats per la
qualitat de les sardines a la brasa. No en mengin cada dia, no n'abusin de la
freqüentació, tinguin una mica de calma. Mirin d'alternar-les, posin una mica d'aire
entre les graellades. Si no ho fan, es fatigaran i acabaran per avorrir-les per excés de
felicitat. Ja ho deien els antics: "De res, massa"".
Josep Pla "El
que hem menjat" pàg. 283
Hem tancat aquest primer curs de cuina japonesa amb un plat que combina el millor dels dos mons: la mediterrània sardina i la condimentació nipona. El resultat és un plat complert, gustos i facilíssim de preparar.
90 ml de salsa de soja
70 ml de mirin
30 ml de sake per cuinar
60 gr de sucre
Maizena
Oli de girasol
Es netegen les sardines, se'ls hi treu l'espina i es deixen obertes. Es cobreixen amb la salsa de soja i gengibre ratllat i es deixen uns cinc minuts.
Es barreja i s'escalfa el sake i el mirin fins el punt d'ebullició per a evaporar l'alcohol. S'afegeix el sucre i la salsa de soja. Es deixa coure uns 5 minuts.
Es retira el liquid de maceració de les sardines, s'assequen, s'arrebossen amb Maizena i es saltegen a la paella amb una mica d'oli.
Un cop fregides, es passen per la cassola on tenim la salsa reduïda i es fa volta i volta.
Sense el ressó del dring de Pascal Comelade (Psicòtic Music'Hall, 2002)
Un cop fregides, es passen per la cassola on tenim la salsa reduïda i es fa volta i volta.
I per acabar el curset nomes direm
Gochisosama (ごちそう さま)
que vol dir "gràcies pel menjar, tot estava molt bo"
Sense el ressó del dring de Pascal Comelade (Psicòtic Music'Hall, 2002)
Estarem "al loro" esperant les noves receptes ....
ResponEliminaUn curs interessant de veritat, ja veig que has après un munt. M'encanta aquesta cuina de fusió, han de quedar unes sardines molt gustoses.
ResponElimina