4/25/2014

Falsa coca de xocolata

A casa li dèiem la Coca 1-2-3 i probablement és la primera coca que un "cuinetes" s'atreveix a fer. Surt sempre i permet tota mena de variacions. I per això, quan les blocaires del Memòries d'una cuinera ens van proposar la coca de iogurt com a repte del mes d'abril, de seguida em vaig posar a pensar quina variant podria fer.

Tot rumiant, vaig recordar que a la visita que havíem fet a la Cooperativa Coselva a La Selva del Camp dins del Ganxetes Tour 2013, havia comprat un paquet de farina de garrofa torrada i que encara estava esperant un bon ús dins del meu rebost. El garrofer és un arbre ben mediterrani i les garrofes has estat durant segles emprades com aliment pel bestiar. La seva polpa es pot torrar i triturar per a obtenir farina i durant la Guerra Civil i la postguerra es va fer molt popular com a succedani de la xocolata. Potser precisament per aquesta associació amb la carestia i la fam es va anar deixant d'utilitzar i actualment és un d'aquells productes caiguts en desús i que valdria la pena recuperar.

I això he fet i el resultat ha estat sorprenent: una flonja coca de xocolata que no porta ni una engruna de cacau a la seva el.laboració. Com es habitual, farem servir l'envàs del iogurt com a mesura de la resta d'ingredients

Necessitarem

1 mida d'oli d'oliva
1 sobre de llevat
1 iogurt
2 mides de sucre (un de blanc i un de morè)
3 ous
3 mides de farina (una de farina de garrofa i dues de blanca)

Barregem els ous i el sucre i els batrem fins que doblin el seu volum. Afegim mica a mica l'oli sense deixar de batre , el iogurt i finalment la farina amb el llevat passat pel tamisador. 

Un cop tot esta ben barrejat ho emmotllem i ho deixem reposar uns 20 minuts / mitja hora abans de coure'l al forn prèviament calent.  Jo he utilitzat un motllo de corona però funciona en qualsevol tipus de motllo.  Ho deixem uns 30 minuts a 180º o comprovem que l'agulla surti neta quan el punxem. 

Ho he portat a la feina i la rebuda ha estat sorprenent. Tothom ha pensat que era una coca de xocolata, tot i que els sorprenia que fos tan flonja. Èxit total !

I a la Banda sonora Isle of View (Music for Helicopter Pilots) de la Penguin Cafe Orchestra (Broadcasting From Home, 1984)
La nostra enòloga ens proposa acompanyar-lo d'un ARIYANAS NATURALMENTE DULCE, "un blanco pálido y dulce de uva moscatel que es delicioso, fresco y mineral. Lleva un original tapón de vidrio de quita y pon. Pruébalo si tienes ocasión con o sin acompañamiento. Puede ser un buenísimo vino de postre aunque no haya postre".

4/13/2014

Farcellet de sobrassada i mandarina

Vaig aprendre aquesta recepta al Taller de rebosteria salada de l'Espai Cuina'm del Mercat de la Vall d'Hebrón i em vaig prometre que la faria a casa. El gust cítric de la mandarina atempera el gust fort de la sobrassada i fa una combinació sorprenent. L'embolcall amb pasta fil.lo acaba d'arrodonir el mos, que ens pot funcionar perfectament com a entrant i fins i tot com a pica-pica en un picnic, ara que ve el bon temps.

Necessitem per a 16 farcellets
100gr de sobrassada
la pell ratllada de dues mandarines
64 quadradets de pasta fil.lo de 10 x 10 cm
Mantega per pintar


Barregem la sobrassada amb la pell de la mandarina i fem unes boletes petitones. 

A banda, anem tallant els quadradets de pasta fil.lo i els anem superposant fins a quatre capes, pintant amb mantega entre capa i capa.


Anem posant els quadrats de pasta fil.lo dins d'un motllo de magdalenes petites i els anem farcint amb la boleta de sobrassada i mandarina.

Tanquem el farcellet i els coem al forn a 180º uns cinc minuts. I ja està: senzill i sorprenent.

A la Banda Sonora, la [Per]versió d'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien de Digue'm que m'estimes.

I aquest cop el maridatge és un repte ja que la sobrassada te un gust fort i és molt grassa. Pero les cracks d'Andana Enoteca tenen propostes per tot. I aixi ens comenten: Pensamos que le va estupendamente un buen Fino como por ejemplo FINO JARANA de Bodegas Lustau, criado con el sistema tradicional de soleras y criaderas en botas de roble americano . El alcohol (15% vol) ayuda a limpiar la sensación grasa que aporta la sobrasada. ¡Se me hace la boca agua!

4/12/2014

Sardines al forn

M'agraden molt les sardines. No hi ha res més bó que una sardina a la brasa feta a la platja un dia d'estiu. No necessita res més que un raig d'oli, un polsim de sal i un got de vi. La felicitat. El que passa és que reproduir aquest plaer a casa ens empudega la cuina...i el menjador, el dormitori i a casa els veins ...Per això molta gent desisteix de menjar-ne en el dia a dia. I és una llàstima perque sòn boníssimes i barates. 

Avui us proposo una altra manera de preparar-les, que evita els efectes col.laterals i ens permet incorporar-les a la nostra dieta. He agafat la recepta del llibre 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir, escrit per la Mònica Garcia Massagué [Ara Llibres. Barcelona, 2012], on l'autora endreça les receptes tradicionals per comarques. I aquesta de Sardines a la llauna és una recepta del Vallès oriental.

Necessitem
1/2 kg de sardines
3 tomaquets madurs
1 gra d'all
1 cullerada sopera de julivert trinxat
Pa ratllat 
Farina
Oli d'oliva i sal

Picolarem el tomàquet i el gra d'all i els sofregirem en una paella. Ho retirem i cobrim el  fons d'una safata de pírex. A banda, enfarinarem les sardines que hauren netejat prèviament, treient el cap i la tripa, i les fregirem volta i volta amb l'oli. 

Les col.locarem capiculades sobre el llit de tomàquet i all i les empolsinarem amb el julivert i el pa ratllat. Les ruixarem amb una mica d'oli i les enfornarem uns cinc minuts perque acabin de coure's. I ja està. Acompanyades d'una bona amanida és un dinar fantàstic ara que arriba el bon temps


A la Banda sonora, avui una versió sonera i tropical del Clocks de Coldplay feta pels musics del Buena Vista Social Club [Rhythms Del Mundo, 2006]. A veure si podeu no ballar-la...

I per a maridar aquestes sardines, la Paloma ens proposa un OTAZU ROSADO 2012. Es un magnífic rosat D.O. Navarra de raim Merlot, floral i frutal alhora. Como dicen en el norte ¡Qué gozada!

4/05/2014

Rotllets de truita de patata

Tinc un cunyat manetes que és un sant baró. Cada cop que a casa hi ha una avaria, el pobre agafa les seves caixes d'eines (si, en plural !), ve cap a casa i arregla endolls, penja quadres i apanya el que faci falta. I a canvi, es conforma nomes amb una truita de patates per sopar !!!

Per això vaig pensar a preparar una truita diferent i vaig recordar una proposta que ens havien fet la Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta per un repte de Memòries d'una cuinera: uns rotllets de truita amb patata trufada senzillament genials. 

Això si: jo no m'he pogut estar de dir-hi la meva i he modificat una mica mes la recepta perquè fos mes propera a una truita de patata deconstruida.

Necessitarem
2 patates grossetes (jo he fet servir patata del buffet)
1 ceba de Figueres
Una cullerada de mantega
2 ous
Sal i oli
Una dotzena de gambes pelades (opcional)
Una tòfona

Primer, pelarem i bullirem la patata amb aigua i sal. Al mateix temps, tallarem a llunes la ceba de Figueres i la fem a foc ben baixet evitant que es torri. 

Un cop esta feta la patata, la posem en un bol, l'aixafem, la rectifiquem de sal i li afegim la mantega de manera que quedi un puré ben fi. Hi afegim la ceba i la tòfona ratllada i ho barregem.

Batem els ous, afegim el punt de sal i pintem una planxa quadrada o rectangular amb oli. Quan està ben calenta, hi aboquem els ous batuts, procurant que cobreixi tot el fons de la planxa. Amb cura, esperem a que estigui quallada i que ens surti una truita plana



Retirem la planxa del foc i ho deixem refredar. Un cop ja esta tebi, hi posem el puré deixant un cm de marge als extrems llargs. Amb molta cura i ajudant-nos d'una espàtula de silicona, anem fent un enrotllat per la part llarga, de manera que quedi una mena de braç de gitano. Ho deixem refredar i ho posem una estona a la nevera per a facilitar.nos el tall. 

A banda, sofregim les gambes en una paella amb una mica d'oli. Quan estiguin dauradetes, les retirem, eixuguem l'oli sobrer amb un paper de cuina i les reservem.

Un cop el braç de gitano està fred, anem tallant rodelles d'un parell de centimetres de gruix. Hi punxem la gamba amb un escuradents. Ho podem servir sobre una llesca de pa amb tomàquet. Èxit segur !

 
 
A la banda sonora d'avui un clàssic. Que voleu que us digui: a mi em segueix encantant el Purple Rain de l'artista abans anomenat Prince. Cançons atemporals que ja formen part del meu ADN

I per aquest "pintxo" la nostra sommelier Paloma ens proposa d'acompanyar-lo amb el vi Los Duelistas 2012. Ella ens diu: "en nuestra selección del Club de Vinos de Abril, un Vino de la Tierra de Castilla tinto con 3 meses de barrica que ha  conquistado a todos siendo de los tintos más vendidos en la red en su rango de precio (en torno a 7 €). El duelo con el rollito de tortilla bien lo merece."

4/01/2014

Taller de rebosteria salada a l'Espai Cuina'm

Els que em llegiu sabeu que en aquest bloc fins ara nomes he publicat receptes. Però en aquest mon gastrobloguer existeixen iniciatives ben fetes i honestes a les quals val la pena donar difusió. I per aquest motiu, he decidit que de tant en tant incorporaré alguna crónica d'activitats que crec que aporten un valor afegir. I començaré amb l'Espai Cuina'mPer qui no el coneixeu, l'Espai Cuina'm esta situat al Mercat de la Vall d'Hebron i està portat per una  blocaire, l'Àgata Albero, a qui potser coneixeu pel seu blog Receptes amb vida.

 Cada trimestre, L'Àgata programa un munt d'activitats per petits i grans. Fa tallers de cuina en anglès, proposa sessions de cata de vins, acull presentacions de llibres de cuina i ensenya plats d'arreu del mon. I el passat divendres vaig ser convidada per Gastroblocaires a un Taller de rebosteria salada que feien a l'Espai Cuina'm de la ma d'una altra cuinera genial: l'Alícia Orellana.

Tot just arribar, vam trobar un munt d'ingredients preparats a la zona de treball. L'Alicia, menuda i enèrgica, ens va posar tots a pencar i ben aviat tothom estava ben enfeinat tallant, barrejant, aplanant i enrotllant.....

Perquè el repte no era poca cosa: l'Alicia ens proposava de fer sis entrants ben diferents i originals:

Pasta de full amb botifarra negra de pinyons i poma

 Farcellets de sobrassada i mandarina

Culleretes d'alls tendres, favetes i pernil

Xarrup de llagostins amb mango, gingebre i pebre de Madagascar


Xarrup de maduixots amb balsàmic i mozzarella

Enrotllats de Roquefort i nous

EL taller va ser animadíssim i ens ho vam passar d'allò mes bé preparant-ho i degustant-ho posteriorment. I vull aprofitar l'oportunitat de felicitar a l'Àgata pel seu projecte de l'Espai Cuina'm. Un espai de trobada, de intercanvi d'experiències, dinamitzador pel barri, on tothom hi està acollit i tothom s'hi troba a gust. Gràcies, Àgata per donar-nos el a conèixer i que vagi creixent !!!

I aquí veiem a l'Antonio, la mar de cofoi amb els seus enrotllats.
Son grans persones els talleristes !


A la Banda Sonora d'avui, una cançó dels islandesos Sígur Ros: Fljótavík . Apareix al seu àlbum Med Sud I Eyrum Vid Spilum Endalaus  que vol dir, ni més ni menys que Amb un brunzit a les orelles juguem eternament (gràcies, Google Translator !)