Patacones

Els patacones son uns pica-pica típics de la zona del Carib. Se'n mengen a Cuba, Equador, Venezuela i Colòmbia encara que es poden anomenar de formes diverses, com per exemple "tostones".

La idea no pot ser mes simple. Son bocins de plàtan aixafat i fregit que es pot condimentar amb sal o alguna altre espècie. Jo n'havia tastat en restaurants, pero l'altre dia la meva amiga Patrícia que és colombiana, me'n va preparar a casa seva i em va explicar com es feien. I son tan bons que jo tambe m'he animat a fer-ne.

Els patacones s'han de fer amb plàtan verd o plàtano macho, que es mes gran i molt menys dolç que els plàtans que acostumem a menjar. A diferència del plàtan comú, el plátano macho no es pot menjar cru (amargueja) sino que sempre es consumeix cuinat. En aquest sentit és mes una hortalissa que no una fruita.

I per a preparar patacones necessitem:
1 o 2 platanos machos
Oli de girasol
Sal o els condiments que vulguem.

Pelem i tallem les puntes del plàtan i el tallem a rodanxes d'un parell de dits cadascuna. (ens en poden sortit entre 5 o 6 per plàtan)

Fregim amb oli abundant aquests tronxos de plàtan uns 3 o 4 minuts. Un cop estan dauradets, els traiem i els deixem escórrer sobre paper de cuina.

I ara ve el que defineix els patacones. Posarem cada tronxo entre dos papers de forn i els aixafarem amb les mans, amb una forquilla, amb el corró....amb el que faci que quedi en forma d'òval pla. I un cop els tenim ben aixafats, els fregim de nou amb oli ben calent fins que quedin torrats.

Els retirem, els deixem tornar a escórrer sobre paper de cuina. I els salem i si volem, afegim alters condiments. Jo crec que simplement amb sal estan de fàbula, pero tot sòn gustos.

Es poden menjar com a pica-pica o com acompanyament d'un plat de tall.

A la Banda sonora, per un dia plujós com avui, que millor que l'amic Peter Gabriel amb el seu Red Rain en directe a Londres l'any 2011.

#vadellaunes 2016

Foto: Sara-Maria Aixàs

Aquest passat dia 1 i 2 de juliol i de la mà de la Beth Florensa del Tastarutes, es va organitzar la segona edició del Vadefoodies, festival de tendències gastronòmiques al Museu de la Pell d' Igualada. En aquesta edició hem pogut gaudir d'un ampli ventall d'activitats: taules rodones i conferències, parades de restauradors i cellers, el VadeVins, primer mercat de vins de taller i l'activitat És l’hora del Vermut, showcooking amb Conservas Ramón Peña, conduit per Miguel Vega, assessor gastronòmic de l'empresa. 

Les Conserves Ramón Peña varen ser fundades l'any 1920 a Cambados per Don

José Peña Oubiña i molt aviat va esdevenir una de les conserveres més importants de Galícia. Des dels seus inicis han apostat per la qualitat del producte, utilitzant matèria prima d'altíssima qualitat com les escopinyes i les cloïsses bavoses de la Ria de Noya o la tonyina d'aleta clara (Yellowfinn Tuna). A partir d'aquests elements, es du a terme un procès d'envasat artesanal de ma de les Damas de la conserva, seguint receptes de fa mes de 70 anys

De la ma de Miguel Vera vam assistir a la preparació i degustació d'uns aperitius ben senzills i deliciosos, que us presento tot seguit:

Escopinyes amb ous de garoina

És possiblement la tapa mes senzilla ja que combina només les escopinyes, una culleradeta d'ous d'eriçó i el liquid de govern o de cobertura (el liquid que acompanya la conserva, sigui aigua, oli o escabetx) . En aquest cas només aigua i sal. És simplement exquisida.

Xoubiñas a l'antiga

En gallec a les sardinetes els hi diuen xoubiñas. I per fer aquesta tapa sorprenent només cal utilitzar un boci de tomàquet, una xoubiña en oli d'oliva, una punteta de mostassa antiga i un crouton de pa per aportar cruixent

Musclos en escabetx
Per aquesta tapa es posa el musclo amb una punta de tomàquet concentrat Oro di Parma. S'hi afegeixen taquets de gingebre fresc i bocins de kimchi. S'afegeix el liquid de govern que hem emulsionat amb una batedora de capuccino.

Cornucòpies de xouba I així com les sardinetes es diuen xoubiñas en gallec, el nom de les sardines no pot ser un altre que xoubas. Abans d'envasar-les, s'enfarinen i fregeixen i se'ls hi afegeix un sofregit de ceba, tomàquet i pebrot.

Per preparar aquestes cornucòpies es tallen a tires una làmina de pasta de full i s'enrotlla al voltant d'un motllo pintat amb oli (o es compren ja fets).

Un cop estan els corns cuits, s'hi posa una herba amarga (com per exemple rúcula, que aïllarà la maionesa de la pasta de full, evitant que s'estovi. Desprès es posara una punta de maionesa i la sardina.

Sandvitx de tonyina

Finalment en Miguel Vila ens va ensenyar una manera molt senzilla de fer un sandvitx de tonyina. Simplement fem una pasta barrejant tomàquet triturat, maionesa i bocins de tonyina. Untem les llesques de pa (pot ser d emotllo) i hi posem trossos de tonyina al damunt

Val la pena tenir llaunes de conserva de qualitat al rebost perquè podem fer meravelles. Es poden trobar al Club del Gourmet de El Corte Ingles.

A la Banda sonora, una cançó delicada i fosca: The Frail dels Nine Inch Nails. 1,54 minuts que posen la pell de gallina. 

Seitons en vinagre

Des de fa un temps, a la Cooperativa de Les Trementinaries tenim peix fresc un cop al mes. Ens el serveix La Platgeta, que és  una iniciativa de dues famílies de pescadors de la Barceloneta per servir-nos peix i marisc acabat de pescar. i segons temporada. Ells es presenten d'aquesta manera: 

Les nostres famílies es dediquen a la pesca des fa moltes generacions, i tot i que des de llavors tot ha canviat molt, ens esforcem per incorporar noves tecnologies disminuint l’impacte mediambiental sense perdre la tradició i l’experiència. 

I així, cada dimecres, quan obro la caixa, és com si haguessin arribat els Reis d'Orient amb sorpreses marines que descobreixo embadalida. Cloïses, gambes, musclos, sípia, galls, rap, verat, rogers, llenguado....i seitons. De seitons fresquíssim i lluents sempre n'hi ha i com que en tenia congelats de la caixa anterior, aquest cop vaig pensar a preparar-los en vinagre ara que la calor ja s'acosta i venen de gust vermutets a la fresca. 

De receptes per a marinar els seitons n'he trobat forces i totes combinen el vinagre, l'oli i la sal en diverses proporciones i maneres. Jo he combinat les instruccions del llibre de la Montserrat Seguí, Cuinar és senzill  amb una recepta sensacional de El Comidista, que va publicar-la amb el títol Los boquerones en vinagre perfectos. 

Necessitarem

1/2 kg de seitons ben frescos 

200ml de vinagre suau (jo he fet servir de poma) 

2 grans d'all

1 manat de julivert fresc 

Oli d'oliva bo (jo he fet servir el d'arbequina)

Sal

En primer lloc netegem ben a fons els seitons, els hi traiem les tripes, el cap i l'espina. Per facilitar que es dessagnin, els podem deixar 15 minuts en aigua amb gel. 

Un cop ben net, anem col.locant els filets de boqueró fent capes en un recipient de vidre. Entre capa i capa hem de salar el peix i anar-lo cobrint amb el vinagre. El Comidista recomana rebaixar el vinagre en una proporció d'un 20% d'aigua. Queda mes suau. Ho deixem mcerar a la nevera un mínim de 12 h. 

L'endemà, traiem els filets de seitó i els escorrem amb els dits. Els tornen a colo.locar per capes en un recipient i els cobrim amb oli d'oliva. Podem afegir all i julivert ben picat. Ho tornem a deixar a la nevera un mínim de 24 hores i ja estaran llestos per menjar. Els podem servir amb una mica d'escames de sal pel damunt. 

A la Banda sonora d'avui I'd Rather Dance with You dels Kings of Convenience. (Riot on An Empty Street, 2004). Em vaig enamorar del seu videoclip que em va semblar un cant a l'autenticitat i al fes el que el cos et demani malgrat el que pensin els altres. Doncs això. 

Dip de magrana i remolatxa

El divendres passat vaig assistir a un Taller de cuina iraní a l'Espai Cuina'm. La Lluïsa Domínguez ens va mostrar algunes de les receptes mes característiques de la cuina persa. El pollastre amb melassa de magrana (Fesenjan), l'arrós amb aranyons (Zeresch Polo), el paté d'albergínia persa (Mirza Ghasemí) i com preparar Dugk, beguda indispensable per no deshidratar-se a altres temperatures i a mes boníssima. I a mes, ens va ensenyar un entrant sorprenent, colorista i deliciós que jo no coneixia: el dip de magrana i remolatxa que us explico a continuació.

  
Necessitem
1 magrana
1 remolatxa cuita
100 gr de nous triturades
1 cullerada de maionesa
Un gra d'all
Sal i pebre

Triturem la remolatxa cuita a bocins petits. Els barregem amb els grans de magrana i les nous triturades. Afegim el gra d'all picat ben fi. Ho lliguem tot amb la cullerada de maionesa i ho salpebrem.

És un entrant boníssim i sorprenent  que podem acompanyar amb pa naan tallat a triangles i torrat al forn

A la Banda sonora, una cançó tranquil·la que m'agrada molt. Home dels Foo Fighters (Echoes, Silence, Patience & Grace, 2007)

Croquetes de nap de Talltendre

Això de ser bloguera de cuina aporta moltes alegries. I una d'elles és que els amics bloguers se'n recordin de tu quan van a mercat i troben algun producte singular. I això és el que ha passat. La Sara-Maria va trobar uns naps de Talltendre al mercat de la Seu d'Urgell i va pensar a baixar-me'n uns quants. 

El nap de Talltendre  és una varietat de nap d'hivern que es conrea a la Cerdanya. És un cultiu de secà que te la pell marró fosc i l'interior blanc el fet que s'hagi conreat en un sòl calcari li dona un gust mes fi i intens que els naps normals. A la cuina, s'acostumen a  utilitzar com acompanyament de carns, sobretot amb ànec, com a la recepta de Tiró amb naps. 

A mi se m'ha acudit fer unes croquetes ben especials i el resultat ha estat ben sorprenent

Necessitem

400 gr de naps de Talltendre

1/2 ceba de Figueres

1 manat d'all tendres 

Un dit de gingebre ratllat

Una cullerada de mostassa en pols

Un bon raig de Martini blanc

Oli i sal

Una nou de mantega

2 cullerades soperes de farina blanca

1/2 litre de llet

1 ou

farina blanca

farina de galeta o panko

En primer lloc netegem els naps. Com que la pell és molt fina, si els pelem perdrem molta polpa. Val mes netejar-los amb un fregall d'alumini que treu la capa externa i manté la major part del nap. 

En una cassola de ferro (o fang), sofregim la ceba tallada a llunes i els alls pelats i tallats vigilant que no es torrin massa. Quan comencin a agafar color, afegim els naps tallats a rodanxes, i els sofregim una miqueta. Hi ratllem per sobre el bocí de gingebre i la sal i ho remenem.

Quan tot esta ben integrat, afegim la cullerada de mostassa en pols i el raig de Martini i ho deixem evaporar. Anem remenant a foc mig fins que el nap comenci a estar ben sofregit. 

Cobrim amb aigua calenta i deixem que el nap es vagi coent lentament. Si veiem que falta aigua, la podem anar afegint. Es tracta de no posar-ne massa per no diluir el gust del nap.

Quan el nap ja estigui tendre i el puguem aixafar amb una forquilla, ja estarà a punt i el podrem retirar del foc.  

Triturarem tota aquesta farsa o be amb la forquilla si ens agrada trobar entrebancs o be amb el minipimer si el volem més fi. Ha de quedar una pasta no massa líquida.

Prepararem les croquetes com de costum. Posarem una nou de mantega a la paella i torrarem la farina. Afegirem el nap triturat i ho incorporarem. Un cop estigui ben barrejat, anirem abocant la llet tèbia fins formar una massa. Ho deixarem reposar unes hores a la nevera i l'endemà farem les boles i ho arrebossarem com de costum (farina blanca, ou i farina de galeta o panko)

A la Banda sonora, una versió brutal del gran tema de Bob Dylan: Knockin' on Heaven's Door per Anthony & The Johnsons.

Escuma de parmesà amb tomàquet sec

Ho confesso: els Reis enguany em van portar un sifó de fer escumes i encara no l'havia estrenat perquè no tenia ni idea de fer-lo anar. Per això, quan vaig veure que a l'Espai Cuina'm del Mercat de la Vall d'Hebron, organitzaven un Taller de Cuina d'avantguarda, se'm va obrir el cel. M'hi vaig apuntar sense pensar-m'ho ni un moment. I ho vaig encertar de ple. 

El taller ens el va donar l'Ascanio, de sensecoberts.com i realment va aconseguir fer fàcil tot aquest món del que s'anomena cuina molecular. I com ell diu; es tracta simplement de canviar les textures dels aliments i jugar amb les sensacions. 

I per començar vam fer tres receptes amb el sifó per aconseguir tres resultats diferents: aires, escumes i esponges. 

Les escumes poden ser fredes o calentes. En el cas de les fredes se'ls hi ha d'afegir ous i en les calentes algun element gras com la nata que és el que permetrà inflar l'escuma. Es la part grassa que afegim a la barreja (o que ja porta incorporada) la que permet que s'infli l'escuma. La diferencia entre una escuma i una esponja és que aquesta darrera es cou al microones i queda més sòlida. En canvi, un aire és pràcticament incorpori i nomes aporta aromes al plat.

I aixi, pels entrants de Sant Esteve, m'he animat amb una escuma de parmesà, que no te més dificultat que fer servir correctament el sifó.   

Necessitem
125 gr de parmesà ratllat
250 ml nata per cuinar (al 18%)
Tomàquet sec
Alfàbrega

Escalfem la nata amb un pessic de sal  i quan comenci a bullir afegim el parmesà ratllat. L'anem remenant amb les varetes fins que quedi ben dissolt. Si queda massa espès li podem afegir un rajolí de llet.  Ho retirem del foc i ho colem en un colador de malla fina per retirar els possibles grumolls

Ho posem al sifó de mig litre, hi carreguem dues càrregues de gas i ho deixem refredar a la nevera una hora i mitja. 

Passat aquest temps ja el podem muntar. Posem l'escuma en una copa alta i per sobre hi posem bocins de tomàquet sec i uns bocins de fulles d'alfàbrega 

Aquesta és la presentació a l'Espai Cuina'm

 

I aquesta la de casa

A la Banda sonora, una cançó encantadora de Madness: It Must Be Love. Perquè ho deu de ser, no?

Bombons salats

Pels entrants de Sant Esteve, també vaig fer uns bombons salats que a banda d'estar boníssims, van fer molt goig a la taula. La recepta original es pot trobar a molts blogs com, per exemple, a Les receptes que m'agraden. Pero entesa la idea, els podeu "tunejar" com us vingui mes de gust.

Bombons de pernil salat

150 gr de pernil ibèric tallat molt fi

6 dàtils Mahmoul

1 grapat de nous pelades

Dues cullerades de formatge Philadelfia
 

Bombons de mango i foie
1 mango

70 gr de foie

La preparació és tan senzilla que gairebé no és ni recepta. En el cas dels bombons de pernil, barregem en un bol el formatge, les nous trencades a bocins i els dàtils tallats a dauets. Podeu canviar les proporcions segons si us agrada mes el gust del dàtil o de les nous. El formatge simplement ho amalgama.

Pintem amb oli una glaçonera de forats rodons i la folrem amb el pernil de manera que sobresurti pel costats. Hi posem una cullerada de la barreja de formatge, nous i dàtil i tanquem el bombó amb les parts sobreres del pernil. haurem de posar dos talls en creu per a que agafi la forma. Ho tapem amb paper film i ho deixem a la nevera perque agafi la forma del motllo.

En el cas dels de mango i foie, tallem làmines de mango amb una mandolina i procedim de la mateixa manera, farcint el bombó amb una boleta de foie (que podem fer amb l'aparell de fer boletes al meló). També el deixem reposar a la nevera cobert de paper film. 

Ho podem servir en culleretes o be dins d'un motllo de paper de bombons. 

A la Banda sonora, avui una cançó de The National: Fake Empire. I si us estimeu més, una versió de Lotte Kestner més tranquila.

Broqueta de gamba i mozzarella

Al Taller d'Aperitius de Nadal amb la Mireia Carbó on vam aprendre les Galetes d'anxoves i olives, també vam aprendre aquestes Broquetes de gamba i mozzarella, que van fer guanyar el Primer Premi del Concurs d'aperitius de Nadal de la Família Subirana :)
 
Necessitem
20 boletes de mini mozzarella (1 paquet)
20 gambes llagostineres (o cues de gambes pelades de La Sirena)
20 palets de broqueta
Oli d'oliva
Sal i pebre
(evidentment en podem fer tantes com vulguem, mantenint la relació 1/1)

Per l'arrebossat
2 ous
Farina blanca
Panko o farina de galeta
Sal

Per a la salsa
1/2 pot de confitura d'aranyons
200ml d'oli d'oliva suau
Sal i pebre generosos
o bé: 
Melmelades de  pebrot, tomàquet o ceba


Punxem en un palet de broqueta la gamba pelada i la mozzarella de manera que el llagostí l'encercli Ho salpebrem (podem congelar els caps i les closques per a fer un caldo o salsa de marisc si hem comprat les gambes senceres)

Arrebossem la broqueta amb farina, ou i panko. Es poden guardar arrebossades fins al moment de servir (i fins i tot congelar-les)

A l'hora de servir-les, les fregim amb oli abundant i les deixem escórrer sobre paper de cuina per absorbir l'excés d'oli.

Passem la confitura per un colador de malla fina i la barregem generosament amb l'oli, la sal i el pebre. Les servim acabades de fer

Aquesta és la presentació al Taller de la Mireia Carbó

A la Banda Sonora avui proposo una cançó que em va acompanyar molt temps però que feia anys que no escoltava: What I Am de Edie Brickell & New Bohemians

Galetes d'anxoves i olives

La Mireia Carbó ha obert Escola de cuina !!! El local està a Gràcia i és molt agradable. Te una àmplia zona de treball i una zona per posar taules i degustar el que s'ha preparat.  

El mes de novembre, vaig anar a un Taller d'Aperitius de Nadal on vam aprendre a preparar sis tapes ben variades. A mi em van agradar especialment la Broqueta de gamba i mozzarella amb salsa d'aranyons i les galetes d'anxova i olives que us presento avui i que han format part dels meus entrants de Sant Esteve. 

Necessitem
50 gr d'olives negres
6 filets d'anxova
150 gr de farina
25 gr de Maicena
60 gr de mantega
1 ou 
sal

Acompanyament
2 tomàquets madurs però ferms
Orenga o alfàbrega
Sal i oli

Piquem les anxoves i les olives a bocins ben menuts. Haurem tret la mantega de la nevera una estona abans perquè estigui ben tova i la pastarem amb les farines i les olives i les anxoves fins que quedi una massa ben homogènia, Com que o vaig triar olives negres d'Aragó (que son mes toves que les sevillanes) al pastar la massa es van integrar i les galetes resultants van sortir mes negres que les de la Mireia. Però el gust era igual de bo. 

A les del taller de la Mireia els bocins d'oliva quedaven mes aillats

Emboliquem la massa amb paper film i ho deixem refredar una estoneta a la nevera.

Un cop fred, fem boletes amb la massa,  les posem entre dos papers de forn i les aixafem amb ell corró per que quedin ben finetes. És millor que tinguin forma allargadeta. Les pintem amb ou batut i les coem al forn calent uns 8-10 minuts.

Tallem els tomàquets a daus petits. Els amanim amb una mica de sal, alfàbrega i un rajolí d'oli. Es deixa refredar a la nevera

Servim les galetes acompanyant el tomàquet. Es pot substituir també per guacamole normal o de magrana

A la Banda sonora, una de les cançons que m'han acompanyat a la cuina aquests dies de cuinejar nadalenc: Praise You, de Fatboy Slim

Farcellets de butifarra amb fruita dolça

Com cada any, la Revista Cuina organitza el IV Concurs de Cuina per Bloguers relacionat amb la Festa del Porc i la Cervesa que tindrà lloc a Manlleu del 25 al 27 de setembre. I en aquesta edició, l'ingredient obligatori és la botifarra. 

A Catalunya, de botifarres en tenim de tota mena: crues i cuites, blanques i negres, de perol, d'ou, esparracades, farcides de les coses mes variades i una que a mi m'agrada especialment: la botifarra dolça de l'Empordà.  Aquesta darrera és força especial, ja que de vegades no se sap si estas menjant un segon o un postre. Pero lliga molt amb la tradició catalana de barrejar dolç i salat.

I amb aquesta idea al cap, a l'Amadeu de La Fàbrica de cemento i  servidora ens em empescat uns farcellets de botifarra combinada amb fruita dolça, concretament figues, dàtil i mango. 

Necessitarem
Una botifarra crua de pages
3 figues
1 mango
50 gr de pasta de dàtil
mantega
sucre moré
un paquet de pasta brick 
Llavors de sèsam torrat

En primer lloc, esparraquem la botifarra i la coem salpebrada a la paella. La reservem.

A banda preparem les fruites: 

Figa: pelem i tallem les figues a làmines d'un mig cm de gruix. Les passem per la paella amb una mica de mantega i sucre moré. Quan es caramel.litzen, les retirem i reservem

Mango: el pelem i tallem a làmines i les passem una mica per la paella amb mantega. En aquest cas les podem amanir amb una mica de pebre negre. 

Dàtil: podem utilitzar la pasta de dàtil que venen ja preparada a les botigues àrabs. La barregem amb mantega pomada i li afegim unes gotetes de flor de taronger. Ho reservem. 

Per muntar el farcellet tallem làmines de pasta brick d'uns 10 cm d'ample. Posem una culleradeta de butifarra cuita i de la fruita amb que la volguem combinar i comencem a plegar la tira triangularment. (es veu molt be aquí). Ho acabem de segellar amb un pinzell i mantega i ho guarnim amb llavors de sèsam torrat.

Ho coem al forn a 180ª uns 20 minuts o fins que la pasta esta ben daurada.

Per la Banda sonora d'avui, m'ha vingut al cap Un africano por la Gran Via interpretada pels grans Radio Futura, com a homenatge a tots aquells que havent nascut lluny, consideren aquest pais nostre com a seu

Dip d'albergínia i feta (Kashkeh Bademjoon)

Foto de Martí Català Pedersen

L'albergínia és una hortalissa molt típica de l'àrea mediterrània i de la zona de l'Orient Mitja i per tant, és un dels ingredients indispensables en la cuina d'aquella zona. Una de les receptes mes esteses es el Muttabal, que és un puré d'alberginia amb tahini que habitualment forma part dels mezze (entrants típìcs de la cuina otomana i àrab) juntament amb l'hummus de cigrons o el tabbouleh. Com a curiositat, a la zona de Síria i Palestina se li diu Baba Ghanoush.

Encara que per zona es comparteixi gran part de matèria primera, Iran gaudeix d'una gastronomia pròpia i d'un receptari molt elaborat, . En aquest cas, us porto una recepta semblant al muttabal i on les albergínies també son les protagonistes, però acompanyades de formatge que li dona un toc completament diferent.

Necessitarem
2 albergínies mitjanes
1 ceba de Figueres
2 grans d'all
1 paquet de formatge Feta (originalment es posa kashk)
sal, pebre i oli
Sumac (opcional)

En primer lloc, courem les albergínies al forn, embolicades amb paper de plata. Un cop cuites, les deixarem refredar, les pelarem i traurem les llavors i les deixarem escórrer en un colador amb pes a sobre per treure l'excés d'aigua. 

Mentrestant, tallarem la ceba en juliana i la sofregirem amb oli a foc baixet fins que quedi torradeta. Quan falti poc per retirar, hi afegiren els alls tallats a bocins per que es coguin sense torrar massa i que no amarguegin Ho retirem. 

Barregem la polpa de l'albergínia amb la ceba i l'allet, ho salpebrem i finalment hi afegim el formatge feta esmicolat. Ho podem aixafar amb una forquilla , però si ho volem mes fi, ho triturem tot junt amb el minipimer. 

A l'hora de servir, ho coronem amb un polsim de sumac i ho acompanyem amb pa de pita. Si no tenim sumac ho podem substituir per pimentó dolç

A la Banda Sonora, una cançó plàcida i clara que vaig escoltar per primer cop fa molt temps i que em retorna a l'epoca on tot estava per fer i tot era encara possible. The wind de Cat Stevens (Teaser and the Firecat, 1971)

Gotet de pa amb tomaquet

Aquest mes de juliol, amb la Dra. Marga Legorburu hem pensat a tractar un aliment tan habitual i tan  bo com és el tomàquet. Ella us explica al seu post No hay buena cocinera sin tomates a su vera tota mena de propietats del tomàquet (i de propina anècdotes i referencies musicals i literàries). I la Mamma Alícia s'incorpora a l'equip amb una fantàstica recepta gluten free: Tres texturas de tomate.

De la meva banda, he triat possiblement una de les maneres més senzilles i mes nostres  de fer servir el tomàquet: preparant un pa amb tomàquet amb pernil !!! Però he jugat amb les textures i els sabors, inspirant-me en una recepta del cuiner Jordi Vila de l'Alkimia, com explica l'Starbase al seu post Entrants de Nadal i festa. Allí explica, entre altres coses, com fer aigua de tomàquet (liquid transparent amb un intens sabor a tomàquet, dels qual hem eliminat la polpa). Una altra manera de fer-ho ens l'explica els de Directo al Paladar a la seva entrada Como hacer facilmente agua de tomate transparente.

Sigui com sigui, el gotet que us proposem és molt senzill i funciona de meravella per un aperitiu o uns entrants informals
 
Necessitem
250 gr de tomàquet madur (de penjar o de pera) 
6 torradetes ben fines o biscotes
sal en escates
Un raig d'oli d'oliva
Pernil tallat a cubs molt petits o llonganissa a talls

L'única complicació d'aquesta recepta  és l'aigua de tomàquet que jo he preparat de la manera següent. Rentem i triturem els tomàquets, els posem en un pot i els congelem durant dos dies. Un cop passat aquest temps al descongelar-los, el liquid se separarà en dues capes, una de transparent a la part superior i la polpa vermella a la inferior. 

Procedirem al muntatge de got. Posarem aquesta aigua dins d'un got de xarrup, li posarem escates de sal , i a sobre posarem la torrada esmicolada amb el rajoli d'oli. Per acabar podem coronar el got o be amb el pernil tallat a daus ben petits o bé amb el tall de llangonissa cobrint el gotet.

S'ha de menjar de seguida per evitar que el pa quedi remullat i perdi el cruixent

A la Banda sonora, avui una versió a piano del Human Nature de Michael Jackson feta pel pianista hongarès Bence Peter que te el Record Guinnes de pianista més ràpid del mon. És força increible. 

Bròquil marinat

Quan era petita, la mare de vegades portava el que ella anomenava  "variants" o envinagrats (els encurtidos en castellà o pickles en anglès). A mi em fascinaven especialment els botonets de coliflor que eren com floretes àcides, però es poden marinar tota mena de vegetals, especialment cogombrets, cebetes o bocins de pastanaga. I de fet és una tècnica de conserva que podem trobar arreu del món. 

Ja fa uns mesos, a un Taller del Bon Preu, en Pep Nogué ens va ensenyar una forma senzilla de marinar-los. Jo ja havia perdut les proporcions, però sort que la Marina de Tapa't de Tapes m'ha vingut a rescatar. I avui he pensat que era un bon moment per a posar-la en pràctica.

Necessitem
1/2 bròquil
50 gr. de sucre moré
50 ml de salsa de soja
50 ml de vinagre d'arròs
50 ml d'oli d'oliva verge

El procediment és senzillíssim. Tallem el bròquil en poms molt petits  i els posem a macerar amb el sucre, el vinagre, la salsa de soja  i l'oli d'un dia per l'altre. 

Un cop macerats poden acompanyar, per exemple, un cracker amb mantega i salmó o una Tapa d'alvocat, pastanaga i coliflor, com ens proposa la Marina.

Ho podem guarnir amb porradell tallat ben fi. 

A la Banda sonora d'avui I Hope That I Don't Fall in Love with You del primer disc de Tom Waits (Closing Time, 1973). I si voleu escoltar la seva veu mes estripada, Downtown Train (Rain Dogs, 1985),  Lullaby (Blood Money, 2002) o Tom Traubert's Blues/Waltzing Mathilda (Small Change, 1976).

I el maridatge d'aquest plat no era gens fàci. La Paloma ens enseña que: El salmón ahumado no se debería poner nunca con vinos tintos ya que distorsiona su sabor y anula su aroma. Al contrario lo acompañaremos con vinos blancos que tengan un poquito de cuerpo como por ejemplo un chardonnay o un albariño. Propongo  SIN PALABRAS , un albariño de la D.O. Rias Baixas, su rica acidez atlántica le da frescura y persistencia.