1/27/2013

Natilles al perfum de vainilla

El repte que ens proposen les Memòries d'una cuinera pel gener, m'ha donat l'oportunitat de provar un clàssic de les postres casolanes: les natilles.  I la meva proposta sòn unes natilles clàssiques, segons la recepta de la Mireia Carbó

Ens caldrà

1/2 litre de llet
100 gr de sucre
4 rovells d'ou
1/2 beina de vainilla
10 gr de farina de blat de moro (Maizena)

Per acompanyar: canyella en pols i galeta Maria

Barregem els rovells amb la farina de blat de moro i un rajoli de llet. Les clares sobreres les podem congelar per a un altre preparació. 

Posem a bullir la resta de la llet amb el sucre i la beina de vainilla, que haurem obert i rascat l'interior amb un ganivet. Deixem que arrenqui el bull, parem el foc i deixem infusionar la vainilla. Si volem, poden substituir la vainilla per canyella o pell de llimona o de taronja.

Un cop la llet ja ha agafat el perfum de la vainilla, ho colem i aboquem sobra la barreja de rovells i maizena. Ho remenem i ho posem en un cassó a foc baix i anem remenant fins que espessi. 


Ho posem en recipients individuals i ho deixem refredar a la nevera. Se serveix amb canyella en pols i una galeta Maria

I per la Banda sonora, un clàssic interpretat per la blanca amb veu més negra que conec: la versió inimitable de Summertime de la Janis Joplin a Woodstock (1969)

Summertime (live at Woodstock) by Janis Joplin on Grooveshark

1/25/2013

Pa d'oliva verda

Amics, estic completament abduïda pel tema aquest de fer pa a casa. I la culpa la té el mestre forner Daniel Jordà que ha creat un grup de bojos per la farina que es troben a Facebook en un grup anomenat #ComandoPanarra.

En Daniel, que a més de ser un geni del pa, és una bellissima persona, ha tret un llibre que s'ha convertit en la Biblia de l'aprenent de forner: Panes creativos.

Si una ve de gust, l'altra més. I així, m'he proposat anar fent totes les receptes del llibre, i mica a mica, anar aprenent tota aquesta liturgia de la farina, la sal, el llevat i l'aigua. 

I avui, per començar, una proposta mediterrània dedicada a la Martona: el pa d'oliva verda! (p. 100)

Necessitarem: 
250 gr de farina de força
100 gr d'aigua
25 gr d'oli
15 gr de mantega
5 gr de sal
1 ou
10 gr de llevat fresc de forner
125 gr d'oliva verda partida a bocins (jo l'he agafat desossada)
1 culleradeta de romani

(jo he afegit sèsam torrat per sobre, encara que no estava a la recepta original)

  1. Barregem tots els ingredients, menys les olives i el romani, fins que quedi una massa lligada. . Llavors incorporem les olives i el romani i ho acabem de barrejar.
  2. Ho deixem reposar 45 minuts tapat amb un drap de cotó
  3. Ho bolegem (en una, dos o tres porcions, al gust)
  4. Deixem que fermenti fins que dobli el seu volum. Ho empolsinem amb sèsam torrat
  5. Ho coem al forn ben calent (200º) uns 15 minuts (però depen del forn). Si volem crosta afegim gel a dins del forn per a que faci vapor
  6. Ho deixem refredar sobre una reixeta
I nyam...amb un rajolí d'oli està sensacional !

I a la Banda sonora, una versió de This Love dels Maroon 5 que a mi m'encanta, encara que la interpreti una de les concursants del Factor X britànic: Natasha Bedingfield. Love is in the bread !

This Love (female version, originally by Maroon 5) by Natasha Bedingfield on Grooveshark

1/22/2013

Carn estofada amb carbassa

"Quan vulguin presentar un bon estofat, tapin bé la cassola; si no ho fan,
l’estofat els quedarà una pura il·lusió del seu esperit”. 
Josep Pla. El que hem menjat

Els estofats i "platillos" sòn plats d'hivern per excel·lencia,cal·lorics i gustosos. I la carbassa és una verdura d'hivern que pot fer funcions de d'acompanyament, com la patata. Ideal per a preparar una tarda de diumenge i tenir dinar de carmanyola uns dies. 

Necessitarem:

500 gr de carn de vedella per a estofar tallada a daus no massa grossos
1 ceba
3 grans d'all amb pell
2 tomàquets madurs
Una carbassa violí
Un farcellet d'herbes
Un bon raig de conyac 
1 cullerada de Fond de Veau
Sal, pebre i comí en pols

El procediment és el de qualsevol estofat. Primer passem la carn per l'oli per a sellar-la , la retirem, i en el mateix oli fem un sofregit de ceba, all i tomaquet. Hi afegim un bon raig de conyac, el deixem evaporar i posem la carbassa i la carn a fer xup xup a la cassola, cobertes d'aigua amb el Fond de Veau. Ho deixem coure a foc ben lent fins que la carn està tova. per a que la carbassa no se'ns trenqui, anem remenant la cassola amb moviments circulars agafant-la per les nanses (no ho remenem amb cullera)

I per la Banda Sonora d'avui, una canço genuina i senzilla com l'estofat que presentem. Blackwater dels Doobie Brothers (1974). Enjoy it !
Blackwater by The Doobie Brothers on Grooveshark

1/19/2013

Broquetes de pollastre satay amb sèsam

Comencem temporada amb una sèrie de bons propòsits: aconseguir encabir-me en un vestit xulisim que m'han portat els Reis i sobreviure a la politica de retallades. Per aconseguir-ho, compto amb un aliat increible: un estoig de vapor mini que em permetrà cuinar sà, bo i baratet. Inauguro aixi una nova categoria de receptes al blog: les receptes de micronyola

I per començar, una manera de preparar el pollastre a l'oriental, que pots deixar preparat d'un dia per l'altre: 


Ingredients
1 pit de pollastre
Suc d'una llimona
4 cullerades d’oli d’oliva
4 cullerades de salsa de soja
1 cullerada de sèsam torrat
1 trosset de gingebre fresc ratllat
1 cullerada de sucre morè
1 culleradeta de comí en pols






  

1. Barregem tots els ingredients en un bol a part
2. Tallem el pit de pollastre en daus, el cobrim amb la salsa preparada i ho deixem marinar d'un dia per l'altre (com a mínim 1/2 hora.)
3. Un cop marinat, enfilem els bocins en una broqueta de fusta (o no)
4. L'introduim en l'estoig de vapor, ho empolsinem amb sèsam, tanquem l'estoig i cuinem al microones durant 2 minuts a 650-800W.
5. Ho podem acompanyar d'arròs basmati, hummus, pa de pita o dues cullerades de iogurt natural a les ales de l’estoig de vapor mini un cop obert per mullar a mesura que es va punxant el pollastre.

I a la Banda Sonora, una de les grans. Laurie Anderson i el seu Example 22 (Big Science, 1982)

Example 22 by Laurie Anderson on Grooveshark

1/06/2013

Speculoos


Gràcies a la gran idea dels amics de Els fogons de la Bordeta, els Reis han dut una capsa de speculoos al meu cunyat poliglota i europeista, que n'és fan. En el nostre viatge a Suïssa, se'n va fer farts a l'hora d'esmorzar

Les speculoos sòn, bàsicament, galetes especiades típiques de diversos paísos europeus com Holanda, Bèlgica o Suïssa. La barreja i la proporció d'espècies varia segons qui la fa, com podem veure al Gastronomia & Cia o a Las recetas de Calohe,  però jo he agafat com a base la que ens proposen el Xavi i la Sandra, fent, això si, algunes variacions. 


Barreja d'espècies
4 cullerades de cafè de canyella en pols
1 cullerada de cafè de clau d’olor
3/4 de cullerada de cafè de nou moscada
1/4 de cullerada de cafè de cardamom
1/4 de cullerada de cafè de pebre blanc (o negre: nomès varia el color)
1 sobre de sucre vainillat (8 gr de la marca Belbake)

(ells  tambe hi afegien 1/2 de cull. de cafè de gingebre en pols, pero jo no en tenia)  

Triturem en un morter les espècies senceres (clau d'olor i cardamom) i després hi afegim la resta. Ho barregem ben be, separant les pellofes i els bocins restants. Ho podem triturar també amb un molinet de café. Guardem la barreja en un pot de vidre ben tancat.
 

Per a fer les galetes:
200 g de farina
100 g de mantega pomada
100 g de sucre morè
Un pessic de sal
2 cullerades soperes de llet
2 culleradetes de la barreja d'espècies
 

En un bol barregem els elements sòlids: la farina, les espècies, el llevat i la sal. A banda treballarem la mantega i el sucre. Un cop està ben emulsionat, hi incorporem la mantega a la farina i es va amassant fins que es lliguen be els elements. Afegim dues cullerades de llet per lligar la massa. Si cal, i la massa ho demana, en podem afegir una tercera.
 

Fem una bola amb la massa, ho emboliquem amb paper film i ho deixem reposar una nit sencera a la nevera (així el sabor de les espècies impregna la massa)
 

L'endemà trèiem la massa de la nevera una estona abans, i la deixem que agafi temperatura ambient per poder-la treballar. La posem entre dos làmines de paper de forn i l'aplanem amb el corro fins un gruix aproximat de 0,5 mm. (un truc vist a Basilea és utilitzar dos llistonets d'uns 40 cm de llarg i 0,5 mm d'alçada, sobre els que fem lliscar el corró per aconseguir un gruix homogeni)
 

Tallem les galetes amb un tallagaletes i les coem al forn prèviament calen a 175º. Les podem empolsinar amb sucre moré. Un cop cuites (aprox uns 15 minuts) les deixem refredar sobre una reixeta abans de menjar-les.

I la Banda sonora d'avui, un belga minimalista i obsessiu: Wim Mertens i el seu A quatre mains (The Belly of An Architect, 1983