9/13/2015

Dip d'albergínia i feta (Kashkeh Bademjoon)

Foto de Martí Català Pedersen
L'albergínia és una hortalissa molt típica de l'àrea mediterrània i de la zona de l'Orient Mitja i per tant, és un dels ingredients indispensables en la cuina d'aquella zona. Una de les receptes mes esteses es el Muttabal, que és un puré d'alberginia amb tahini que habitualment forma part dels mezze (entrants típìcs de la cuina otomana i àrab) juntament amb l'hummus de cigrons o el tabbouleh. Com a curiositat, a la zona de Síria i Palestina se li diu Baba Ghanoush.

Encara que per zona es comparteixi gran part de matèria primera, Iran gaudeix d'una gastronomia pròpia i d'un receptari molt elaborat, . En aquest cas, us porto una recepta semblant al muttabal i on les albergínies també son les protagonistes, però acompanyades de formatge que li dona un toc completament diferent.

Necessitarem
2 albergínies mitjanes
1 ceba de Figueres
2 grans d'all
1 paquet de formatge Feta (originalment es posa kashk)
sal, pebre i oli
Sumac (opcional)

En primer lloc, courem les albergínies al forn, embolicades amb paper de plata. Un cop cuites, les deixarem refredar, les pelarem i traurem les llavors i les deixarem escórrer en un colador amb pes a sobre per treure l'excés d'aigua. 

Mentrestant, tallarem la ceba en juliana i la sofregirem amb oli a foc baixet fins que quedi torradeta. Quan falti poc per retirar, hi afegiren els alls tallats a bocins per que es coguin sense torrar massa i que no amarguegin Ho retirem. 

Barregem la polpa de l'albergínia amb la ceba i l'allet, ho salpebrem i finalment hi afegim el formatge feta esmicolat. Ho podem aixafar amb una forquilla , però si ho volem mes fi, ho triturem tot junt amb el minipimer. 

A l'hora de servir, ho coronem amb un polsim de sumac i ho acompanyem amb pa de pita. Si no tenim sumac ho podem substituir per pimentó dolç

A la Banda Sonora, una cançó plàcida i clara que vaig escoltar per primer cop fa molt temps i que em retorna a l'epoca on tot estava per fer i tot era encara possible. The wind de Cat Stevens (Teaser and the Firecat, 1971)

2 comentaris:

  1. Mmmm...però quina cosa més bona!!!
    Gràcies per tota la informació....sovint desconeixem la gastronomia de molts països o ens quedem amb "el tòpic" que res té a veure amb la realitat.
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  2. Boníssim Laura...ens estàs enriquint amb la cuina de les teves vacances!
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina