Actualització 23/01/2015. Aquestes hamburgueses, que vaig aprendre a fer ja fa dos anys, s'han instal.lat al receptari quotidià de casa. Hem fet variacions, de mida i de tipus de bolet (ceps, trompetes de la mort, rossinyols, moixernons...) i us asseguro que el resultat sempre sorprèn.
*****
La carn de la vedella de Kobe està considerada com la més exquisida del món. Es diu que les vedelles són alimentades amb cervesa i que els massatges que se'ls hi donen fa que la seva carn sigui incomparable. Altres diuen que l'únic secret és el de la pròpia raça de les vedelles i una alimentació amb civada i aigua mineral. Potser aquí trobaríem l'origen de les hamburgueses japoneses, una delícia que hem descobert en la darrera sessió del Taller de cuina japonesa
De vegades, les hamburgueses són eixutes i atapeïdes (especialment les que comprem ja fetes) i la carn que es fa servir és estellosa i nerviüda. Però això no te per que ser aixi, i aquesta recepta, feta amb carn picada ecològica d'Ecoviand, ens ensenya que un altre món és possible.
Necessitarem:
500 gr de carn de vedella picada
1 ceba
4 bolets secs shiitake
1 gra d'all
1 boci de gingebre
1/4 tassa de llet (50 ml)
1/2 tassa de pa ratllat
Oli vegetal (gira sol o sèsam)
Per la salsa: llimona, salsa de soja i vinagre d'arrós
Per guarnir: llavors de sèsam i nap daikon
Es deixen en remull els bolets shiitake (jo els he substituït per ceps secs) uns 20 minuts en aigua tèbia. S'eixuguen i es tallen a bocinets. Es ratlla el gingebre i el gra d'all i es pica la ceba. Es passa per la paella amb una mica d'oli vegetal i un cop cuit es deixa refredar.
En un bol es posa la carn picada. Es barreja la llet i el pa ratllat i s'afegeix a la carn. Un cop freds, s'afegeix el saltejat de bolet, ceba, gengibre i all. Es barregen tots els ingredients amb la ma.
Es fan boles petites, s'aixafen i es passen per la paella. Un cop cuites, es guarneixen amb llavors de sèsam
Per a fer la salsa, ratllem el nap daikon. El barregem amb dues cullerades de suc de llimona, 4 cullerades de salsa de soja i 2 cullerades de vinagre d'arròs
[A la foto veieu el sistema del Francesc per treure el suc de la llimona fins la darrera gota. Per apuntar-s'ho ! ]
I a la banda sonora d'aquesta tarda assolellada, una cançó de Thomas Newman amb un punt de tristesa i de serenitat alhora: Revolutionary Road (2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada