2/25/2012

Kakiague i Ebi no tempura


  
Avui al taller de cuina japonesa hem après a fer tempura. De fet, la tempura és una tècnica d'arrebossat que serveix per a molts tipus de verdura i també per calamar o llagostins. 

Les verdures s'han de tallar finetes i en diagonal: espàrrecs tendres, pebrot, albergínia, carbassó, carxofa... 


Per fer l'arrebossat cal barrejar farina de tempura i aigua molt freda. Cal fregir-ho amb oli de girasol abundant i molt calent.


També vam aprendre a fer Kakiague que és una barreja de verdures i calamar en tempura. Ens caldrà: 

1 pastanaga
1 ceba
100 gr. de gambes pelades
1 calamar
1 ou

Per la salsa
1 tassa de Dashi
4 cullerades de salsa de soja
4 cullerades de Mirin
Nap Daikon
Gengibre

Tallarem la pastanaga, la ceba i el calamar en tires ben primetes.

Es barregen les tires en un bol amb les gambetes pelades. S'afegeix un ou i es remena.

S'afegeix mitja tassa de farina i una mica d'aigua i es barreja bé
S'escalfa abundant oli vegetal. Es fregeixen petites porcions amb l'ajuda d'una cullera.

Per la salsa, es barregen els ingredients i es deixa coure uns cinc minuts a foc mig. A banda es ratlla el nap Daikon i el gengibre. Es barregen amb la salsa calenta. 

També vam fer Ebi no tempura, on vam aprendre tècniques orientals de tortura de crustacis (sort que no es queixen... )

8 llagostins
Farina de tempura
Aigua gelada

Aquí del que es tracta és de "matxacar" el llagostí per aconseguir que estigui ben tendre. 

Li traurem  el cap i el pelarem deixant intacte el darrer anell i la cua. Tallarem la cua en diagonal (cua de sirena) i l'apretarem amb el dors del ganivet per extreure el líquid i evitar que ens esquitxi quan el fregim. Traurem el vas sanguini dorsal amb un escuradents i farem 4 talls poc fondos a la panxa. Es posa de panxa sobre la fusta i se li dona un "massatge" per trencar els tendons.

S'arrebossa amb tempura i es fregeix amb oli ben calent.
Se serveix amb la mateixa salsa que el kakiague.

De música de fons, Gregory Porter amb una versió despullada de Feelin' Good
 
Feeling Good by Gregory Porter on Grooveshark

5 comentaris:

  1. Què bones les verduretes arrebossades en tempura!. Diuen les males llengües, però, que l'invent no és japonès si no que ho varen adoptar dels portuguesos que corrien fent maleses pel Japó cap el segle disset.
    Un altre cosa, que em cabreja molt per que tothom ho diu... lo de treure-l'hi l'intestí al pobre llagostí.. en realitat és un vas sanguini dorsal que fa la funció del nostre cor, no el budell. (Nota informativa del biólogo purista de los cojones)... :) de nada.

    ResponElimina
  2. Gràcies ! A mi també em semblava biològicament estrany que l'intestí anés pel llom...No te cap ni peus. Ara mateix ho rectifico

    ResponElimina
  3. Simplement deliciós! en aquesta recepta surten les meves mans "matxacant" el llagostí! :-) i fregint tempura! quin fart de fregir verdures!! jajaja

    ResponElimina
  4. M'encanta la verdura cruixenti feta al dente. I amb el marisc ha de combinar molt bé.

    ResponElimina
  5. Laura, quina bona pinta!
    L’Amadeu te raó, ja que tot i ser un plat que tothom considera típicament japonès el seu origen és portuguès: va ser introduït pels missioners portuguesos que van arribar al Japó al segle XVI. El nom de “tempura”pot ser originari del portuguès “tempero” (condiment)o del castellà “témpora” (el període d’abstinència durant el qual els missioners no podien menjar carn, per la qual cosa la substituïen per peix fregit). Je, je...nota informativa de l’altre purista!
    Itadakimasu!
    Muriel

    ResponElimina