Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 02_entrants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 02_entrants. Mostrar tots els missatges

7/05/2016

Ous escocessos de Gordon Ramsay

Els que em coneixeu sabeu que a mi la cuina mediàtica no m'interessa gens: ni Master Chef, ni Pesadilla en la cocina ni cap d'aquests reality lligats a la cuina. Per això, quan les encantadores Aisha i April de Cooking the Chef van proposar a Gordon Ramsay com el cuiner del mes, vaig pensar que no trobaria res interessant. Pero, evidentment, estava ben equivocada i el rondinaire i cridaner Gordon ha esdevingut una capsa de sorpreses.

De les seves moltissimes receptes he triat una ben britànica publicada en el seu llibre Gordon Ramsay's Ultimate Home Cooking: els Ous escocesos.  En aquest video podeu veure a Gordom Ramsay en accio preparant-los per un picnic familiar.

Al contrari del que el seu nom sembla indicar, els ous escocesos no son tipic d'Escòcia, sino que eren un dels plats mes populars i tradicionals dels picnics victorians. Els populars magatzems Fortnum and Mason de Londres diuen que els van inventar pels volts del 1738, tot i que la primera recepta impresa no es va publicar fins el 1809 en el popular llibre A New System of Domestic Cookery de la Sra. Rundell. La Dra Andrea Tanner, arxivera de la botiga,  ens explica els seus orígens:
From the very beginning of the business Fortnum’s used to produce readymade dishes like pork pies for travellers, which were put in baskets with disposable bamboo cutlery,The Scotch egg was one of those foods. It was small enough to fit in a handkerchief or pocket, and maybe was rather less smelly than tucking into a hardboiled egg on a coach.
En tot cas, son tant part de la tradició britànica, com la Regata Oxford - Cambridge, el cricket o les novel.les d'Enid Blyton. I un invent genial per endur-nos de pícnic ara que ve la calor.

Necessitem
4 ous grans
200 gr de salsitxes de porc
200 gr de morcilla (en anglès black pudding)
1/2 poma Granny Smith rallada
Sal i pebre
Per l'arrebossat
4 cullerades de farina blanca
2 ous
150g gr de panko
Oli per fregir


Posem els ous en una olla amb aigua bullint i els deixem 4 minuts i mig. Un cop passat aquests minuts, els escorrem, omplim l'olla amb aigua freda, trenquem una miqueta la closca dels ous i els deixem refredar dins l'aigua. La fissura permetrà que l'aigua entri i ens facilitarà pelar-los

A banda, barrejarem la carn de la salsitxa, la de la morcilla i la poma rallada. Ho barrejarem ben be i ho salpebrarem.

Dividirem la massa en quatre parts igual i ho aixafarem donant una forma ovalada

Pelarem els ous i els col·locarem sobre l'oval de les carns. Amb cura, anirem cobrint l'ou amb la massa fins que estigui completament envoltat.


A banda, haurem posat la farina amb sal i pebre en un plat fondo. Batrem els dos ous restants en un altre plat i finalment, posarem el panko en un tercer plat. Arrebossarem els ous primer amb farina, i els espolsarem per a treure'n la sobrera. Desprès els passarem per l'ou de manera que tot quedi ben mullat i  finalment en panko.

Fregirem els ous durant 10-12 minuts, fins que quedin cuits de dins i daurats de fora. Es poden menjar tebis o freds i son ideals per un pícnic. 

A la Banda sonora, evidentment avui s'escau una peça emblemàtica de Britt Pop: Wonderwall dels Oasis. [(What's the Story) Morning Glory?, 1995]

3/05/2016

Dumpling de porc i gambes i de porc i bolets

Els dumplings son totes aquelles preparacions que son boles de massa farcides bullides en aigua o sopa. Amb diverses denominacions en podem trobar a cuines de tot el mon. Per exemple al Nepal, el Tibet i el Sikkim, es couen al vapor i s'anomenen momos. En un sentit ampli, els raviolis tambe es podrien considerar dumplings, aixi com els Klöße del nort d'Alemania entre altres.

A la cuina xinesa, els dumplings tenen un paper molt protagonista. Per exemple, el jiaozi ( 餃子) es un dumpling xinès que consisteix generalment en carn i verdures picades finetes i embolicat amb un bocí fi i elàstic de massa. I com que aquest mes, a Cooking the Chef ens proposaven les receptes de la chef xinesa Ching He Huang, no he pogut resistir-me a preparar-ne un parell, seguin les seves instruccions.

Siu Mai, dumpling de porc i bolet

Necessitem
100 gr de carn picada de porc
1 cullerada de gingebre ratllat
1 cullerada de vi arros Shaosing
1 cullerada de salsa de soja ligth
2 culleradetes de Maizena
1 culleradetes d’oli de sèsam torrat
3 shiitakes frescos
La part verda d’una ceba tendra
Sal marina
Pebre negre
10 embolcalls de wonton
Oli vegetal per pintar la vaporera
Per la salsa
1 cullerada de salsa de Xile picant Guilin
1 cullerada de salsa de soja lleugera
 

Per a preparar el farcit, barregem la carn picada de porc amb el gingebre, el vi d'arròs , la salsa de soja, la maizena, l'oli de sèsam, els bolets i la ceba tendra. Ho salpebrem i ho barregem bé.

Per a preparar els dumplings, posem una cullerada de farcit dins l'embolcall de wonton, i tanquem l'embolcall, segellant-lo amb el dit mullat amb aigua.
Per a coure'ls, pintem la vaporera amb una mica d'oli o cobrim el fons amb paper del forn i posem els dumplings al damunt. La posem sobre una cassola amb aigua bullint durant uns 7 o 8 minuts. Els servim calents amb la salsa en un bol a part per poder sucar. 

Dumpling de porc i gambes

Necessitem 
125 gr de carn de porc picada
125 gr de gambes-tigre pelades i picadetes
1 ceba tendra tallada ben fina
1 cullerada de gingebre ratllat
1 cullerada de salsa suau de soja
1 cullerada de vi d'arròs Shaoshing
1 culleradeta de oli de sèsam torrat
2 culleradetes de maizena
Sal i pebre

8-10 baies de Goji (opcional)
Embolcalls de wonton
Oli vegetal per pintar la vaporera 

Per la salsa
1 cullerada de salsa de Xile picant Guilin
1 cullerada de salsa de soja lleugera
 

Barregem tots els ingredients picats ben fins en un bol. Posem dues culleradetes dins del wonton i procurem fer forma de bola oberta per dalt. Ho podem coronar amb una baia de gogi. El procediment per coure es exactament igual que l'anterior.

A la Banda sonora un clàssic entre els clàssics. Georgia on my Mind interpretada per Ray Charles. Mai me'n canso d'escoltar-la.  

1/24/2016

Sopa d’alls tendres i gambes

Quan aquest mes, la Marga Legorburu em va dir que l'aliment que faríem en la nostra col.laboració sobre Cuina i salut seria l'all, vaig tenir clar que jo proposaria una senzilla sopa. I si voleu veure les altres col.laboracions, la Marga ens explica una pila de coses sobre alls al seu post Quien se pica, ajos come il.lustrat amb fotos de la Sílvia Zsolt, la Paloma ens fa un post molt interesant sobre Maridaje imposible i l'Anna Genís ens proposa dues receptes: Vaset amb pure de pèsols i gambes a l'all cremat  i Gambes de Vilanova a l'all cremat

La sopa d'all és un plat ben tradicional i humil, típic en zones rurals i que bàsicament té tres ingredients: alls, pa dur i aigua. A partir d'aquesta recepta bàsica s'han fet moltes versions, com las de Karlos Arguiñano o la tradicional que ens porta El invitado de invierno. Jo m'he decantat per una senzilla versió de la Carme Ruscalleda feta amb alls tendres i acompanyada d'unes cues de gamba.

Necessitarem (per a 2 persones)
1 manat d’alls tendres

8 cues de gamba pelades

60 gr de pa torrat
700 ml d’aigua
40 gr d'oli d’oliva
Sal i pebre blanc.

Sofregim les cues de gamba en una cassola amb una mica d'oli. Quan ja estar dauradetes, les retirem i les guardem. 

Aprofitant l'oli que ha agafat gustet de gamba coem els alls pelats i a bocinets. Han de quedar ben cuits pero vigilar que no es torrin massa. Un cop son cuits, afegim el pa torrat a bocins, l'aigua i ho salpebrem al nostre gust. Ho deixem coure uns 10 minuts. 

Un cop ha passat aquest temps, ho retirem del foc i ho passem pel minipimer de manera que quedara una crema espesseta. Posem les gambes cuites al fons del plat i aboquem la crema calenta per sobre. I ja està: ben fàcil i reconfortant a l'hivern.

A la Banda sonora una peça molt especial: Angie, tocada pel guitarrista escocès Bert Jansch, fundador dels Pentangle. Aquesta peça es del seu primer disc i va ser gravada l'any 1965.
La sopa amb ametlles, all i julivert de Carme Ruscalleda - See more at: http://www.gastronosfera.com/ca/receptes/de-cullera/la-sopa-amb-ametlles-all-i-julivert-de-carme-ruscalleda#sthash.ztKbCi7q.dpu

1/05/2016

Sopa de ceba de Julia Child

Aquest mes, les amigues de Cooking the Chef ens han proposat un pes pesat: Julia Child, la persona que va inaugurar els programes televisius de cuina i que va apropar la cuina francesa al public nord-americà. Aquest cop, hi havia molta documentació ja que la majoria de les seves receptes estan recollides al llibre que va escriure amb Simone Beck i Louisette Bertholle, L'Art de la Cuina Francesa.

Però per una cosa o per una altra, m'ha costat molt trobar la recepta per participar. O bé trobava bases molt útils però que no constituïen un plat en si mateix, o be eren receptes complicadíssimes que a casa no haurien tingut sortida. Al final, m'he decantat per una recepta molt clàssica però que jo no tenia encara al blog: la Soupe a l'oignon.

Necessitarem
400 gr de ceba de Figueres tallada en anelles
1 cullerada i mitja de mantega
1/2 cullerada d'oli
1/2 culleradeta de sal
un pessic de sucre
1 cullerada i mitja de farina blanca
1 litre de brou (o fons fosc. Jo vaig fer servir el que tenia congelat de la recepta de Heston Blumenthal)
1/4 de tassa de vi blanc sec o vermut blanc sec
1 cullerada i mitja de conyac
Per acompanyar
Tantes llesques de pa com comensals
Una mica d'oli
1 gra d'all


La preparació no té altre secret que paciència. Posem a coure a foc molt baix la ceba, l'oli i la mantega i molt lentament deixem que es vagi desmaiant  uns 15 minuts

Afegim la sal i el sucre  pugem el foc a mitja temperatura. Ho deixem coure uns 40 minuts , mentre ho anem remenant sovint per aconseguir que la ceba es torri de forma uniforme. Quan han passat aquests 40 minuts afegim la farina i ho remenem tres minuts mes. 

Hi tirem el brou bullint i el vi. Ho salpebrem i ho deixem coure a foc lent i amb el recipient mig destapat uns 30-40 minuts més. 

A banda, torrem les llesques al forn, hi posem una miqueta d'oli i les freguem amb l'all.

A l'hora de servir, posem la llesca dins del plat i hi aboquem el brou amb la ceba per sobre. I....

Bon Appetit !!!


I a la Banda sonora, avui una cançó ben adequada: J'aime Paris au mois de Mai, cantada per Zaz i Charles Aznavour. Oh, la, la.....

1/04/2016

Pastis de bolets amb salsa de ceps

foto: Marga Legorburu
El primer dia de l'any és l'aniversari de la Sofia, la filla de la meva amiga Marga. I com que tenia la casa invadida de gent i de celebracions, em va demanar ajuda per a fer el dinar. Vam resoldre el segon amb un rosbif amb puré de patates, i els postres amb un coc de poma i avellanes. Però el primer havia de ser lleuger i fàcil de servir. 

I llavors li vaig proposar fer un pastís de bolets amb salsa de ceps. Havia trobar diverses receptes com la del Pastís de bolets de Cuines/TV3, el Pastis de bolets de No tot son postres a la cuina o el Pastís de bolets amb salsa de ceps del web Festa.cat. Però al final, mirant-me'ls tots, vaig fer la meva pròpia interpretació que és la que us explico.  El podeu fer amb bolets de temporada, congelats o de pot

Necessitem
200 gr de xampinyons
600 gr de bolets silvestres de La Sirena
24 gr de trompetes de la mort seques
1/2 manat d'alls tendres
1 ceba petita
6 ous
200 ml de nata líquida per cuinar
Sal i pebre

Per la salsa
50 gr de ceps secs
200ml de nata liquida 
25 gr de mantega (opcional)
sal


En primer lloc tallen la ceba i els alls tendres a bocins ben petits i els sofregim amb una mica d'oli vigilant que no es cremin. Un cop han agafat color i afegirem els xampinyons tallats a bocins, les trompetes remullades i els bolets congelats. La idea es que es sofregeixin i deixen anar l'aigua.

Un cop estan cuits i s'ha evaporat l'aigua sobrera, ho retirem del foc i triturem amb el minipimer. Hi afegim els ous batuts i la nata líquida i ho barregem, salpebrant-ho al nostre gust.

A banda, pintem amb oli i un pinzell uns motllos de flam individuals (o un de mes gros si el volem en format pastís) i els omplim amb la mescla. Els posem al forn al bany Maria a 180º uns 30-40 minuts. Si ho fem sense bany Maria, anirà mes depresa però haurem de vigilar que no quedi massa ressec. Comprovarem que es cuit punxant-lo amb una agulla o broqueta.

Per a fer la salsa de ceps, els remullarem, i els saltejarem a la paella. Un cop hagin tret l'aigua i estiguin cuits, li posarem la crema de llet i ho salarem. Si volem que la salsa tingui mes cos, hi podem afegir una mica de mantega. Ho retirarem quan tot estigui ben lligat i ho passarem pel minipimer

Deixarem que els flams es refredin abans de treure'ls del motllo. Els servirem amb la salsa de ceps al damunt 

Foto: Marga Legorburu
A la Banda sonora, una cançó divertida i jove, com els 14 anys que ha fet la Sofia: Call Me Maybe de la Carly Rae Jepsen.

11/09/2015

Pèsols negres amb Massala


El pèsol negre és un llegum autòcton que es va començar a cultivar al Berguedà i altres zones de muntanya al segle XVIII i que havia anat desapareixent ja que es una varietat delicada i molt sensible als corcs

Els darrers anys des de les administracions locals (Consell Comarcal del Berguedà i Diputació de Barcelona) s'ha impulsat la seva recuperació i s'ha promocionat la seva difusió, per a que esdevingui un element de promocio local i un ingredient identitari de la comarca. 

La Gastroteca ens informa que: El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d'on ve el seu nom. La seva textura, quan està cuit, és fina i de gust dolç, profund i aromàtic. Com que és un pèsol més aviat seleccionat per consumir en sec, la producció és més tardana i més agrupada que altres varietats per consum en fresc, tot i que també s’hi pot consumir. Quan es deixa assecar presenta un temps de conservació elevat, més enllà de la temporada de collita, el millor moment per consumir-lo fresc. S'acostumen a cuinar guisats o saltejats amb carn de porc, tot i que permet moltes preparacions innovadores. En aquest sentit, podeu consultar el Receptari del pèsol negre fet en col.laboració entre l'Agencia de Desenvolupament del Berguedà, la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona i la Fundació Alicia


Com que ens venia de gust tastar-los i provar el seu gust, vaig optar per una preparació molt suau, que respectés el gust del llegum. 

Necessitarem:
250 gr de pèsol negre sec
1 cullerada de bicarbonat
Sal

Pel Massala
1 culleradeta de gingebre en pols
1 culleradeta de coriandre
1 culleradeta de comí en gra
1/2 culleradeta de pebre vermell
2 cullerades soperes de mantega

Primer es deixa el pèsol negre en remull un mínim de 16 hores, cobert d'aigua i amb una cullerada de bicarbonat per ajudar a estovar. 
L'endemà, colem l'aigua i els posem a coure en una olla coberts d'aigua freda. La cocció ha de ser a foc mig i no deixar que es quedin sense aigua (Aproximadament 1 hora i quart). La sal la afegirem al final.
 
Un cop ja cuits, l'hem acompanyat amb un Massala d'espècies. A la cuina hindú, la paraula Massala significa, simplement, una mescla d'espècies que pot incloure canyella, cardamom, pebre negre, cilantre, nou moscada... la barreja mes popular és el Garam Massala , però també existeix el Tikka Massala, el Tandoori Massala o el Sambar Massala. En el nostre cas, hem combinat gingebre, coriandre, pimentó vermell i comí.
 
Per preparar-lo, fonem la mantega en una paella i posem les espècies a torrar. Desprès d'un parell de minuts aboquem la barreja sobre els pèsols cuits i calents. Remenem i ho deixem integrar un parell de minuts mes. Ho servim.
A la Banda sonora, Over my Shoulder dels Mike & the Mechanics. Una manera energètica de començar la setmana

10/26/2015

Nyoquis de moniato


Quan ens vam plantejar amb la Margarita Legórburu quin ingredient  treballàvem aquest mes d'octubre i vam acordar el moniato, desseguida vaig pensar a fer uns nyoquis amb moniato enlloc dels tradicionals de patata. Vaig buscar informació i vaig trobar una versió feta per Els Fogons de la Bordeta i una altra a la pàgina  d'Epicurious, que em va donar pistes sobre possibles salses. Ara bé, vaig fer la meva versió del assumpte i els he versionat substituint la ricotta pel nostre mató  i acompanyar-los amb una salsa de mantega i sàlvia

Vaig descobrir també que a Argentina hi ha el costum de menjar nyoquis el dia 29 de cada mes i posar un bitllet sota el plat, per conjurar prosperitat el mes següent. Sigui quin sigui l'origen de la tradició, els nyoquis son uns aliments barats i ben gustosos, ben apropiats per a economies precàries. 

I com cada mes, això és un treball d'equip. Podeu llegir sobre els moniatos en la entrada de la Marga ¿Te has quedado de pasta de boniato? i també descobrir quins vins son els què millor lliguen amb els moniatos en el post de la Paloma, Maridajes de Otoño, veure les magnifiques fotos de la Sílvia Zsolt i consultar les super receptes de l'Anna Genís.


Necessitem
1 kg de moniato vermell
250 gr de farina (més la que necessitem pel amassat)
250 gr de mató
1/2 culleradeta de canyella
sal i pebre

Per la salsa
250 gr de mantega
3 gr de fulla de sàlvia

En primer lloc, coem els moniatos al forn , punxats i embolicats amb paper d'alumini. Un cop estan ben cuits (el temps depèn de la mida del moniato), els deixem refredar, els hi traiem la polpa amb una cullera  i la posem en un bol.

Aixafem la polpa amb una forquilla fins fer-ne un puré ben homogeni. Hi afegim el mató i, la canyella , la sal i el pebre i ho barregem ben barrejat. Finalment hi anem afegint farina i ho anem pastant fins que vagi absorbint la humitat del mató i del moniato i quedi una pasta flexible però compacta. Per a aconseguir-ho, haurem d'anar empolsinant el marbre de la cuina amb farina per evitar que la massa s'enganxi mentre la pastem. 

 Dividirem la massa en 6 parts i en farem boles. Les deixarem reposar uns 15 minuts i llavors en farem "xurros" d'uns dos cm d'ample. Els anirem tallant a porcions d'aproximadament 1,5 cm i els hi acabarem de donar forma amb la forquilla. Per a poder-los manipular, si estan massa tous els tornarem a deixar a la nevera que es refredin.

Posarem una olla al foc amb aigua i sal. Quan arrenqui el bull, hi tirarem els nyoquis i quan ja surin i pugin a la superficie voldrà dir que ja estan cuits. Els escorrerem amb un colador i els servirem desseguida amb la salsa. Si hem d'esperar, els hi posarem un rajolí d'oli per evitar que s'enganxin l'un amb l'altre.

Per acompanyar, jo he triat una salsa de mantega torrada i sàlvia, que farem de la manera següent. Escalfarem la mantega en un pot a foc mitja, fins que comenci a agafar un to ben daurat. Quan ja estigui en aquest punt, apagarem el foc i hi posarem les fulles de sàlvia triturades per que s'infusionin, i amanirem la salsa amb sal i pebre. Quan han passat cinc minuts, colarem les fulles (si es que ens molesten al tacte: si no, les podem deixar) i abocarem la salsa ben calenta sobre els nyoquis (si cal, l'escalfarem de nou sense que torni a bullir) 

Se serveix immediatament. Podem guarnir el plat amb fulles de sàlvia.

A la Banda sonora d'avui, una cançó preciosa de Tom Waits: Martha (Closing Time, 1973). There was no tomorrows, we packed away our sorrows / And we saved them for a rainy day

    10/07/2015

    Mongetes blanques amb nous i carbassa

    Ha arribat la tardor i a les nits comença a refrescar. Pels sopars de Casa Solidaria cal empescar-nos receptes calentones i nutritives i també una mica diferents per evitar l'avorriment de menjar sempre el mateix. 

    Aquesta l'he trobat a la revista Sabor núm. 331 editada per Caprabo i m'ha sorprès la combinació de llegum i fruit sec que proposa. A la recepta original  porta també carxofa, però encara no és temporada i no n'he posat. Com sempre indico les quantitats domèstiques i les que faig per repartir a l'Estació del Nord.

    Necessitarem 

    per a 4 racionsper a 20 racions
    Mongeta blanca300 gr 1,5 kg
    Cebes1 5
    Carbassa150 gr750 gr
    Pastanaga15
    Tomàquet1 5
    Porros2 10
    Carxofa3 15
    Nous40 gr200 gr
    All1 gra5 grans
    Comí mòlt1 culleradeta5 culleradetes
    Pebre vermell1 culleradeta5 culleradetes
    Pebre negre mòlt1 pessic1/2 culleradeta
    Oli i salsegons calguisegons calgui

    La nit anterior, posem en remull les mongetes amb aigua abundant. 

    L'endemà, netegem i pelem les hortalisses. Tallem la carbassa i el tomàquet a daus, els porros i les pastanagues a rodanxes i la ceba picadeta. Si poséssim carxofa, la tallaríem a vuitens. Picarem també les nous i els alls

    En una cassola amb una mica d'oli, sofregirem la caba i el porro i els deixarem coure uns 10 minuts. Afegim el tomàquet i el deixem reduir uns 10 minuts mes. Finalment hi posem la resta d'hortalisses (carbassa, pastanaga i carxofa) i ho deixem sofregir uns tres minuts mes.

    En una olla, posem les mongetes escorregudes , les cobrim d'aigua i les fem coure a foc suau, sense que arrenqui el bull. Quan ja portin tres minuts hi afegim el sofregit (ceba, porro, tomàquet, pastanaga, carbassa i carxofa) , les nous , l'all, les espècies (el comi i els pebres) i la sal. 

    Ho deixem coure uns 60 minuts (fins que les mongetes estiguin tendres) i ja estarà a punt de menjar. 
    A la Banda Sonora, avui sona November de Max Richter (Memoryhouse, 2012), compositor que jo vaig descobrir a la colpidora pelicula Waltz with Bashir (2008).

    9/23/2015

    Patates i llenties amb curry




    Des de fa uns mesos col.laboro amb l'Associació Casa Solidària , grup de voluntaris que 4 nits a la setmana cuinem i repartim menjar a l'Estació del Nord de Barcelona. Cada nit es reparteixen una mitjana de 190 sopars compostos per un entrepà, un tupí calent (o "puchero") , un suc, un iogurt, una pasta dolça, fruita i pa.

    Cada voluntari col.labora com pot. Uns fan entrepans, altres recullen excedents de forns i pastisseries, uns altres se n'ocupen dels iogurts, altres recullen a casas de gent que cuina i no ho pot portar, altres reparteixen.....Alguns hi van un cop al mes o puntualment. Altres cada setmana. Pero entre tots aconseguim aportar un petit gra de sorra per combatre aquesta pobresa oculta que s'amaga a la Barcelona hispter i guai.

    Jo, com a bona cuinetes, estic a la brigada dels tupíns. Cada setmana preparo entre 20 i 30 racions de menjar calent, procurant que sigui apetitós a mes de nutritiu. També procurem que el menjar sigui principalment vegetarià, per que tothom el pugui menjar independentment de les seves necessitats o creences. I avui porto una recepta que va agradar força i que segur que repetiré altres vegades. També es pot fer a casa i per això poso també les proporcions "doméstiques". 

    Necessitarem 

    per a 4 racionsper a 20 racions
    Patata vermella400 gr 2 kg
    Llenties400 gr2 kg
    Grans d'all15
    Pastanaga200 gr1 kg
    Cebes1 5
    Curry2 culleradetes10 culleradetes
    Llorer1 fulla5 fulles
    Oli i salsegons calguisegons calgui

    El dia abans, posem les llenties en remull cobertes d'aigua. Jo les he triat grans, les que anomenen salmantines pero es poden també fer amb pardines que son petitones.

    L'endemà, escorrerem i rentarem es llenties. A banda pelarem les pastanagues i les tallarem a rodelles i pelarem i tallarem els alls i les cebes a llunes.En una cassola alta sofregirem amb oli generós, primer l'all i a la que agafi una mica de color, les cebes i les pastanagues. Ho anem remenant fins qua comenci a agafar color. Llavors hi afegim el curry (que pot ser dolç o picant: va a gustos, pero jo he posat el suau) i ho remenem tot junt fins que agafi color. 

    A continuació, pelem les patates pelades i esberlades (vol dir trencades a trossos amb un cop sec enlloc de tallades. Aixi facilita que surti el midó i s'impregni mes del suc) . Les afegim a l'olla, i ho acabem de remenar tot plegat

    Finalment afegim les llenties i el llorer i ho cobrim amb aigua freda que tapi un parell de dits les verdures. Hi afegim la sal que calgui i ho deixem coure a foc mig aproximadament una horeta.

    El curry li dona un toc ben especial a aquest plat de cullera que ve molt de gust ara que comença la tardor. 
    I a la Banda Sonora, avui us porto un descobriment musical que he fet darrerament. La cantant britànica Imogen Heap i el seu Hide and Seek, una cançó  a capella delicada i conmovedora.

    4/27/2015

    Bullabessa (Boui-abaisso)

    “Su bullabesa era una de las mejores de Marsella. Rescasa, gallineta, san pedro, rape, araña, pagel, doncella…Algún cangrejo y, si venía bien, una langosta. Sólo pescado de roca. No como lo que le echaban a otras. Y luego, para la rouille, tenía un ingenio muy suyo para ligar el ajo, el pimiento, la patata y la carne de erizo. Pero la bullabesa no la tenían nunca en el menú. Había que llamar con regularidad, para saber cuándo la iban a hacer. Porque para hacer una buena bullabesa se requerían al menos siete u ocho comensales. Para hacerla abundante y ponerle el mayor número de especias y de pescados posibles.”
    Jean-Claude Izzo. Chourmo (Gallimard, Série Noire) 1996

    Aquesta passada Setmana Santa vaig fer una escapada a Marsella. I un dels meus objectius va ser tastar i aprendre a preparar el seu plat emblemàtic: la bullabessa. La primera cosa que vaig fer va ser trobar un lloc on menjar una bullabessa comme il faut i aquest lloc va ser el Restaurant Le Rhul, que és un dels membres fundadors de La charte de la bouillabaisse, associacio de restauradors que intenten mantenir la recepta genuïna, descafeinada i traïda pels menús turístics. Que puc dir del sopar? Va ser tan esplèndid que quedarà a la memòria de tots els comensals i ens va demostrar que fer una bullabessa de veritat és una cosa molts seriosa. 


    I amb l'eufòria de la nit, vaig prometre als meus amics que faríem una bullabessa a Barcelona. I les promeses s'han de complir sempre, oi? Doncs aquí estem: soc una dona de paraula !

    Per a fer la recepta he consultat el llibre La cuisinière provençale, de J.B Reboul, la primera edició del qual és de 1897,  i és el llibre de referència per la cuina d'aquella zona. 

    Una de les principals variants que es troben comparant receptes de fonts diverses són els peixos que es fan servir. De fet, originalment es feia amb els peixos, principalment de roca, que quedaven al cove i que no es podien vendre. En el que tothom coincideix es a donar-te una llista de peixos: escórpora, peix de St. Pere, congre, aranya, lluerna, etc. dels quals es pot triar segons mercat i un mínim de cinc varietats. 

    Aixi , la primera tasca ha estat anar d'expedició al Mercat de Sta Caterina i al de La Boqueria per aconseguir les peces necessàries. I la pesca ha estat ben profitosa. Aquesta setmana no havia ni congre ni lluerna però m'he agenciat escórpora, sant pere, rata, aranya  i un reguitzell de crancs, peix de sopa, i galeres que faran el fet. 


    La preparació de la bullabessa te dues parts. 

    El fumet
    Dos porros
    Dues cebes
    2 tomàquets pelats
    2 grans d'all amb pell i aixafats
    Un bri de fonoll
    Una fulla de llorer
    Una branca de farigola
    Un tros de pell de taronja
    1 kg de peix de sopa: caps i espines del peix que farem servir després,  crancs, cintes , galeres....

    Es tallen les cebes i es posen a sofregir a foc baix amb una mica d'oli. Hi afegim 2 tomàquets pelats i a bocins i també ho deixem reduir. Afegim els grans d'all, el fonoll , el llorer, i la pell de taronja, ho remenem.

    Sofregim el  peix, els crancs i les espines i quan esta ben amalgamat, hi afegim dos litres d'aigua. Hi afegim uns brins de safrà. Ho salpebrem i ho deixem coure a foc viu uns 15 minuts. Un cop ha passat aquest temps, passem el bou per un xino i ens ajudem d'una ma de morter per a treure'n tot el suc.

    Els peixos
    Netegem els peixos i els dividim en dues categories: els peixos durs (escórpora, aranya, rata) i els tous  (sant pere, llucet rap....). Primer courem l peix dur juntament amb un parell de rodelles de patata per persona, uns cinc minuts a foc ben viu. Quan han passat els 5 minuts afegirem el peix tou i ho deixarem bullir a foc viu uns 10 minuts mes.

    Llavors ho retirem del foc,  separem el peix que servirem en una safata a part i servim el brou acompanyat de torradetes d'un cm d'espessor amb la salsa rouille. Cada comensal posa al seu plat els bocins de peix que agafa de la safata: un àpat ben complert !

    Avui, li faig el salt a la Paloma i us proposo maridar aquesta bullabessa amb un vi blanc, El Blanc de Seré DO Costers del Segre, que han dut els meus amics per acompanyar el dinar. Ens ha agradat molt ! 
    A la Banda sonora avui faig un homenatge als pescadors de Marsella que van crear aquest plat excels amb La Noyée de Yann Tiersen (Le Phare, 1998).

    4/17/2015

    Quiche de bacon i espàrrecs verds




    Aquest mes, i de la ma de la Dra. Legórburu, ens endinsem en el saludable mon dels espàrrecs. En el seu post A freir espárragos! descobrirem tota mena de propietats i anècdotes relacionades amb la verdura en qüestió. La Paloma, des del seu bloc Andana Enoteca ens explicara como Maridamos espárragos.  I jo, aquest cop us proposo una recepta de quiche que pot funcionar perfectament com a plats únic en un dinar de carmanyola. M'he inspirat en la Quiche de Espárragos, Bacon y cebolla confitada del magnífic  blog Cocina para emancipados que us recomano sincerament

    Necessitem
    1 làmina de pasta brisa
    1 manat d'espàrrecs verds
    6 talls de bacon
    6 ous
    200ml de nata líquida
    Sal i pebre negre
    Melmelada de tomàquet o ceba caramel.litzada

    En primer lloc, traiem la part dura dels espàrrecs i els bullim 5 minuts en una cassola amb una mica d'oli i aigua que els cobreixi. Un cop passats els 5 minuts els colem i reservem

    A banda, folrem un motllo "de farbalans" amb la pasta brisa i posem una mica de melmelada de tomàquet al fons. A la recepta original deia ceba confitada però ho vaig provar i no em va acabar de fer el pes perquè dominava massa el gust. Crec que la melmelada de tomàquet és una opció millor.

    Tallem el bacon a tires d'un centímetre i ho posem sobre la melmelada de tomàquet. Agafem els espàrrecs, en reservem uns quants sencers per decorar  i tallem la resta a bocins petits. Els barregem amb el bacon

    Finalment, batem els ous i els barregem amb la crema de llet. Ho aboquem tabe dins del motllo i finalment posem els espàrrecs sencers a sobre de manera que surin sobre el farcit. 

    Ho enfornem i ho coem a 180º uns 30 minuts (fins que el farcit hagi quallat)

    Con esta quiche, INDALIA PINOT NOIR y buena compañía, no se puede pedir más. Este vino tinto es muy ligero y su estructura es muy moderada, aunque es sabroso tiene poco tanino que es el responsable del sabor amargo en los vinos por lo que el aporte de amargor de los espárragos no se verá incrementado. El tinto perfecto para este plato.
    A la Banda sonora, un clàssic de Wilson Picket versionat pel l'immens B.B. King: In the Midnight Hour. (Into the Nigth, 1985)