1/06/2015

Croquetes de xampinyó

Últimament, estic penjant forces receptes de croquetes. Serà perquè aquestes petites mossegades agraden gairebé a tothom i són ideals pels pica-pica nadalencs. La combinació d'avui és molt senzilla, però ens porta un gust mediterrani intens. 

Necessitarem
500 gr de xampinyons frescos
Una ceba tendra o un porro
Una culleradeta de nyora seca
Una culleradeta d'orenga
Mig got de vi blanc
Sal i oli
Mantega, farina blanca i llet per lligar la massa

Per l'arrebossat
Farina blanca, ou i panko.

En primer lloc sofregim la ceba o el porro tallat a bocins. Quan agafi color, afegim els xampinyons nets i tallats i deixen que tot  es barregi. Hi afegim la nyora, l'orenga i un polsim de sal i deixem que vagi suant. Quan ja estigui una mica cuit, hi tirem el vi blanc, ho tapem i ho deixem coure fins que el liquid sobrant s'hagi evaporat. Ho retirem del foc i ho triturem amb el minipimer. Si veiem que hi ha massa liquid, en traiem: ha de quedar una massa una mica compacta.

En la mateixa cassola, fem el procediment habitual. Desfem una cullerada de mantega, hi posem la farina i la torrem i llavor afegim la massa del xampinyó. Un cop barrejat, hi anem afegint la llet poc a poc fins que la massa es desenganxi de les parets de la cassola

Posem la massa en una safata plana i ho deixem reposar fins l'endemà. Llavors, ja podem començar a fer les boletes arrebossant-les amb la farina, l'ou batut i el panko (si no, poseu farina de galeta com és habitual)

Les fregim en un cassó amb oli ben calent. Ens evoquen el sabor i l'aroma de les bones pizzes. 

A la Banda sonora d'avui, reparo un greuge acumulat i imperdonable. Senyores i senyors. Amb tots vostès el gran Duc blanc, l'incomparable, el mutant, l'androgin, l'incombustible David Bowie interpretant dues cançons que m'han acompanyat tota la meva vida. L'una es un himne en els bons moments, Changes  i l'altra, que recitava com un mantra personal en els mals moments: Space Oddity   [...take your protein pills and put your helmet on...]. Gràcies Ziggy !

4 comentaris:

  1. M'encanten les croquetes, són el pica pica perfecte!

    ResponElimina
  2. "Se'ns esmolen les dentetes quan la Laura fa croquetes"!!!!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  3. Què bones!!! Jo es que soc molt croquetera :)
    petons

    ResponElimina