10/26/2012

Llengües de Moritz (ai, perdó: de gat !)



Però quan el Memòries d'una cuinera ens van proposar fer galetes pel més d'octubre, em va venir de gust fer-ne unes de noves. I vaig pensar en unes galetes que embogien a les meves filles quan eren petites: les llengües de gat ! L'àvia Isabel se les enduia a la pastisseria Can Serra de la Pl. Joaquim Folguera i en compràven 100 gr, que eren devorades immisericordiosament sense deixar ni una engruna. 


He trobat diverses proporcions: les Llengües de gat de Cuina per a llaminers, o la recepta agafada  del llibre Cuina catalana de la Maria Dolors Camps Cardona. (Ed. Ramos-Majos. Barcelona: 1980). Finalment he optat per una clàssica amb els ingredients que tinc a casa, sabent que s'hi poden incorporar variants, com pell de llimona ratllada o ametlla triturada. 



Aixi ens caldrà:  
100 gr de farina
100 gr de mantega
100 gr de sucre fi
3 clares d'ou
1/2 culleradeta d'extracte de vainilla

En un recipient batem la mantega pomada i el sucre. Un cop esta emulsionat afegim la vainilla líquida i la farina i ho barregem ben be.



A banda, batem les clares a punt de neu ben fort i les afegim a la massa amb l'espàtula procurant que no es baixi massa. Posem la barreja en una mànega pastissera amb un brocal llis i anem posant petites porcions sobre la safata forrada amb paper de forn. (uns 6/7 com de llargada)


Atenció: el secret d'aquesta recepta està a la cocció. Es tracta d'encendre el forn prèviament a 200º, col·locar la safata quan sigui ben calen i fer una enfornada ben curta. (max 10 min.) . Les galetes es couen molt de pressa i si les deixem més del compte es tornen dures (què és just el que m'ha passat, com podeu comprovar a la foto). Les traiem de la safata sense deixar-les refredar i les posem en una reixeta (si les traiem fredes, es trenquen)


Els responsables del post: la Margot i el Moritz.

I a la Banda Sonora d'avui, The Style Council (amb Paul Weeler) i My Ever Changing Moods (Café Bleu, 1984)

5 comentaris:

  1. Jo també en tinc un de Moritz a casa!! Bé, en realitat tinc un Gobolino (negre) i una Mouse (blanca) però són un amor, igual que els teus!!
    I parlant de les galetes..... tenen una pinta deliciosa!! Jo tinc una recepta de llengües de gat al blog però són una mica diferents, a veure si provo aquesta!

    ResponElimina
  2. Unes galetes boníssimes!!! encara no les ha fetas, hauré de probar amb la teva recepta!!
    Petonets

    ResponElimina
  3. Això de trobar el punt a les galetes no sempre és fàcil, jo ho faig a ull...
    Moltes gràcies per participar.

    ResponElimina
  4. jajajajaj, bon títol!!! t'han quedat molt xules! sempre m'han agradat. moltes gràcies per participar. petonets

    ResponElimina
  5. Els clàssics no fallen! Jo també sóc de gats, què monos!

    ResponElimina