2/22/2012

Les magdalenes (de Proust) amb pera

 
I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. [...] I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora de la missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la.

Marcel Proust. A la recerca del temps perdut (1913)
Traducció de Josep Maria Pinto, El Cercle de Viena, 2009

No conec ningú que no li agradin les magdalenes. Més atapeides o flonges, amb turonet o sense, artesanals o industrials, les magdalenes ens han acompanyat sempre en molts moments de la nostra vida: un esmorzar gloriós despres del que els anglesos anomenen "a long nigth" ' o un mos de matinada quan la teva filla no hi ha manera que dormi.

En tenia ganes i mira que de receptes de magdalenes n'hi ha de tots els gustos i colors. Una que m'agrada es la de Cuina amb compte que busca el gust de les magdalenes de tota la vida . Una altra que també m'ha agradat han estat les magdalenes de poma i pinyons de Tast de cuina. Fins i tot n'he trobat d'insòlites, com les magdalenes salades de pera,anous i roquefort de Delicious Stories.

Però al final he vist que tot bascula sobre els ingredients de sempre: ous, farina, mantega i sucre. I així he acabat fent una recepta força personal a partir de la combinació dels quatre elements.

Ingredients
2 ous
100 gr de farina
100 gr de sucre moré
100 gr de mantega
Un polsim de sucre vainillat
1/2 sobre de llevat Royal
2 peres conference.

He desfet la mantega al microones i l'he tret quan encara no estava líquida del tot. L'he acabat de desfer batent-la per repartir la calor i he afegit el sucre moré i els rovells dels dos ous.

Un cop la massa esta ben batuda, he anat afegint la farina amb el llevat i incorporant-la poc a poc amb l'espàtula

A banda, he batut les clares a punt de neu i les he incorporat suaument a la massa. Al final he pelat i tallat les peres a quadradets i les he afegit enfarinant-les previament  

He posat la massa dins de motllos de paper i els he omplert 2/3 parts. Els he posat dins d'un motllo de silicona i he espolsat la massa amb una mica de sucre moré. 

Les he introduit al forn preescalfat a 200º i les he cuit uns 25 minuts a 175 º (o fins que el palet surti net). Si el motllo és mes gran es poden posar làmines de pera com a cobertura abans d'enfornar. 

I a la Banda sonora, una d'aquelles cançons que em fan començar a moure els peus sense poder parar: The Right Thing dels Simply Red. La música dels carnavals de l'escola.

4 comentaris:

  1. No hi ha res més bo que unes magdalenes casolanes... tenen l'èxit assegurat! I amb els trossets de pera han de quedar molt més meloses.

    ResponElimina
  2. Les he menjat amb préssec, amb xocolata, amb fruits secs, ara toca provar amb pera, segons la teva recepta que queda anotada amb el teu permís.
    Petons

    ResponElimina
  3. Les de Proust!!! Les de tota la vida i amb pera... Molt bones, Laura! Un petonet

    ResponElimina
  4. Magdalenes amb pera? Ostres! Aquesta sí que no l'havia sentit mai! Les provaré de fer segur (quan el meu forn malalt es curi d'una vegada!) ;-)

    Una abraçada!

    Eva

    ResponElimina