Aquest mes, el repte de la Recepta del 15 és sensacional: croquetes! De croquetes es poden fer de gairebé qualsevol cosa, humils o sofisticades, dolces o salades, tradicionals o innovadores...Quan estan dauredetes i calentones te les menjaries de quatre en quatre. La cultura de Barcelona li deu molt a les croquetes: si se'n serveixen a les inauguracions dels esdeveniments culturals, tens èxit d'assistència assegurat !
Curiosament, de croquetes no se'n fan arreu. Quan la Júlia va tornar a casa després de viure un any a l'Argentina, van ser croquetes el que em va demanar per sopar la primera nit. I son el plat estrella quan els amics d'Ultramar venen a visitar-nos.
Per això he triat una recepta casolana i molt senzilla. Les croquetes tal i com les feia la meva mare i com espero que la Júlia faci quan tingui fills
Partim de la carn que hem utilitzat per a fer el brou de la setmana. Generalment jo poso un tros de conill de vedella. Guardem els talls de dues vegades (congelem el primer).
Per preparar la massa, s'esmicola la carn a trossets petits. Se sofregeix una ceba i quan està transparent s'afegeix la carn i es salpebra. S'hi aboca un bon raig de conyac i es deixa coure tot plegat fins que s'ha evaporat l'alcohol.
Arriba un moment que la pasta es desenganxa de la paella. Llavors s'afegeix un ou cru i es remena energicament fins que quedi incorporat a la pasta.
Es posa la pasta en una safata plana i es deixa reposar un dia.
L'endemà es fan boletes de pasta i s'arrebossen amb farina blanca, ou batut i pa ratllat (en aquest ordre). Es col·loquen en una safata i ja es poden congelar per anar traient per a fer un bon sopar.
A la Banda sonora, una cançó romàntica i optimista: Everything de Michael Bublé.
Uala, ja has fet les croquetes?! Què ràpida! jejejeje Pensa en deixar l'enllaç al nostre bloc! :P
ResponEliminaQuina pinta tenen, moltes gtàcies reina!
Petons
Sandra
No hi ha res més bo que unes bones croquetes casolanes com aquestes. No m'estranya que després de tot un any fos el primer plat que va demanar la Julia, je je je...
ResponEliminaUfff, quina pinta!!! Comparteixo absolutament la debilitat per les croquetes.
ResponEliminaLa meva filla ha estat també 3 mesos fora a Angleterra i el que em va demanar pel dia que tornava és un plat d'escudella i les meves croquetes que les faig com tu. L'únic que no hi poso és el conyac. Aquestes també les tinc ja penjades per tant n'hauré de pensar unes altres.
ResponEliminaQue bones que són totes!
Que bones les teves croquetes!
ResponEliminaSempre boníssimes, les croquetes. I tan pràctiques...
ResponEliminaSóc la fan n.1 de les croquetes de carn d'olla. Haha! Estan delicioses... No em canso de menjar-ne!! Es veuen delicioses.
ResponEliminaGràcies per participar!
Petonets!
Que bones amb el rajolí de conyac, prenc nota del "truqui", boníssimes de carn d´olla. Petons,
ResponElimina