Coca de plàtan

Aquesta tarda he trobats uns plàtans "chuchurrius" a la nevera, amb la pell tacada (tot i que l'interior era bo). Com sempre, he recorregut a la meva "Biblia" de capçalera en matèria de dolços, el llibre Llepolíes i pastissos de la Neus Planelles. Et voila ! : recepta de pastís de plàtan, fàcil i bona.

"Étude de bananier" de Charles Saffray (1869)

Ingredients

125 gr. de mantega

125 gr de sucre

3 ous

150 gr de farina

1/2 sobre de llevat

un pessic de sal

3 o 4 plàtans madurs

Es barreja el sucre amb la mantega fosa fins fer una pasta lligada. S'afegeixen els rovells d'ou i la farina amb el llevat i el pessic de sal. Queda una pasta força espessa a la qual afegim els plàtans a trossos. Tot plegat es passa pel minipimer. Un cop la pasta esta ben triturada i sense grumolls, s'incorporen les clares que haurem muntat a punt de neu de manera que la massa quedi flonja. 

S'aboca en un motllo de silicona untat de mantega i es posa al forn pre escalfat ea 180º aproximadament una mitjà hora. Es comprova el seu punt de cocció amb un escuradents o broxeta de fusta. La Neus diu que es pot guarnir amb rodanxes de plàtan fregit i ensucrat, però jo he posat simplement sucre llustre.

No han quedat ni les molles ! Un èxit tan espectacular que avui no hi han fotos de realització pròpia perquè ens l'hem cruspit abans de tenir temps de fotografiar-lo...

I de música sona el Libertango d'Astor Piazzola interpretat pel pianista Ikumi Nakayama. Tot  recordant el nostre viatge a Argentina. I també una versió de Michel Camilo i Tomatito. 

[post actualitzat el novembre de 2015]