Conill amb poma, romaní i vermut

[Actualització març 2015: en ocasió del Ganxetes Tour 2015, la Glòria de No tot son postres.... ens ha demanat als bloguers assistents si teníem receptes amb vermut. Aquí està la meva aportació per les primeres Jornades Gastronòmiques "La cuina del vermut de Reus" (del 18 al 29 de març de 2015). Gràcies, Glòria per la bona feina feta i pel dia fantàstic que vam passar]

En vista de que cada cop tinc menys excuses per cuinar a casa he decidit començar a dur carmanyola a la feina. La teoria que vull demostrar és que menjar de carmanyola pot ser sa, divertit i creatiu: res de pastes informes de sobres reescalfades. No descobreixo res de nou: la Marga de L'hora del tupper fa temps que ho ha demostrat a bastament. És un blog que recomano, ple de bones idees i consells per que les carmanyoles de la feina siguin realment un moment de gaudi enmig de la jornada. 

I per estrenar-me, vaig tunejar una recepta de la darrera revista Sabores del Club Caprabo: Pollastre al forn amb pomes, romaní i alls tendres.   Pero he fet uns petits canvis sobre la marxa i he estat l'enveja del menjador. Aqui van: 

Necessitarem  
Un conill tallat a bocins
Dos pomes Golden
Un manat d'alls tendres
Un grapat de romaní fresc
Un got de vermut
Sal i pebre

Salpebrem el conill i el posem en una safata al forn amb una miqueta d'oli. El rostim uns quinze minuts. Afegim les pomes tallades a quarts amb pell i sense cor, els alls tendres a rodelles i el romaní. Ho coem un quart d'hora més. A mitja cocció hi aboquem el got de vermut. 

I ja està. A la carmanyola i cap a la feina. I allí, un parell de minutets al microones i a dinar. Jo el vaig acompanyar d'un gaspatxo ben fresquet i va sortir un dinar fantàstic. 

Per la Banda Sonora d'avui una gran cançó del Sugar Man Rodriguez: I Wonder. Des de que he vist el documental, no me la puc treure del cap. Quina gran història !