Croquetes de pernil

Si es fan seguint les instruccions de la Mireia Carbó (La cuina que no amoïna)  no fallen mai. MAI ! Son les croquetes estrelles de casa. I aprofitant que les nenes tornen el dimecres de campaments, dedico aquest diumenge mandrós a preparar-ne i congelar-les per quan ens vinguin de gust. L'únic secret és que el pernil sigui bó. No cal que tingui bona presència. La punta del garró d'una cuixa d'ibèric és perfecta.

1 ceba petita
una mica d'oli d'oliva
50 gr de mantega
100 gr. de pernil ibèric
100 gr. de farina blanca
400 ml. de llet 

Piquem la ceba ben fineta i la desmaiem amb una mica d'oli sense deixar que es cremi. Un cop és cuita, afegim la mantega i deixem que es fongui. Prèviament picarem el pernil a tacos ben petits i el coem uns dos minuts amb la mantega. 
 Un cop ben cuit, hi afegim la farina de cop i la fem coure un parell de minuts per a que no estigui crua i deixi regust. Un cop cuita, afegim la llet i anem remenant fins que quedi una pasta lligada que es desenganxi de la paella.

Ho deixem reposar 24 hores. L'endema fem petites boletes i les arrebossem amb farina blanca, ou batut i farina de galeta per a aconseguir un arrebossat cruixent quan les fregim. 

Es poden guardar al congelador i anar-les agafant mica a mica. Es poden fregir directament amb oli ben calent i no cal descongelar-les abans. 

Un jazz fred per un diumenge lent, on hi ha temps per a tot i la calor apreta:  What Though The Way May Be Long dels Esbjörn Svensson Trio (Viaticum, 2005)