Els mesos d'estiu son mesos de repesca al Cooking the Chef. El mes de març la xef proposada va ser la Carme Ruscalleda i quefers variats van impedir que em pogués participar. I per això, vaig pensar que aquest estiu era un bon moment de posar-me al dia. Dit i fet. Me'n vaig anar a la biblioteca i vaig tornar carregada de material. La veritat es que hi han moltíssimes receptes que queden al "pendents", però per començar, he triat una recepta senzilla del seu llibre Cuinar per ser feliç: la crema de llimona.
Val a dir, que a la tria també ha contribuït el disposar d'unes llimones fragants i acabades de collir de l'arbre per gentilesa de la Carme Cuinetes, que ens va acollir a casa seva per a fer una arrossada bloguera. Gràcies, bonica !!!
I aixi, disposant de la recepta i de la matèria primera, res podia sortir malament.
Necessitem:
4 llimones sense additius ni químics a la pell
4 ous
300 gr de sucre
50 gr de Maizena
1 litre d'aigua mineral
En primer lloc, escorrem el suc de les llimones i ratllem tota la pell. Ho reservem. A banda, posem a bullir el litre d'aigua.
En un pot que pugui anar al foc barregem be els ous, el sucre i la Maizena. Un cop barrejat, hi afegim el suc i les ratlladures de la llimona, i l'aiga qan ja hagi arrencat el bull.
Ho posem al foc i anem remenant sense parar fins que bulli i la crema hagi començat a espessir.
Ho retirem, ho posem en recipients individuals (jo he fet servir flameres) i ho deixem refredar, primer al marbre i desprès a la nevera.
Es un postre refrescant i gens feixuc que passa molt be aquests dies xafogosos de l'estiu
En primer lloc, escorrem el suc de les llimones i ratllem tota la pell. Ho reservem. A banda, posem a bullir el litre d'aigua.
En un pot que pugui anar al foc barregem be els ous, el sucre i la Maizena. Un cop barrejat, hi afegim el suc i les ratlladures de la llimona, i l'aiga qan ja hagi arrencat el bull.
Ho posem al foc i anem remenant sense parar fins que bulli i la crema hagi començat a espessir.
Ho retirem, ho posem en recipients individuals (jo he fet servir flameres) i ho deixem refredar, primer al marbre i desprès a la nevera.
Es un postre refrescant i gens feixuc que passa molt be aquests dies xafogosos de l'estiu
I a la Banda sonora, la meva estimada Cecilia Bartoli regalant-nos una esplèndida Son qual nave de l'òpera Artaserse de Haendel . Grazie, brava !
Quinta pinta més bona aquesta crema... apuntada!!!
ResponEliminaMerci per participar
petons
Aisha
Fa molt bona pinta i deu ser molt refrescant. Me l'apunto!
ResponEliminaM'agrada molt aquesta crema...deliciosa.
ResponEliminaTinc aquest llibre!! I aquesta crema és senzillament fantàstica!!! :)
ResponEliminaBon vespre!