I take tea, my dear
El txai (Massala Txai) és una beguda feta amb llet, te i una barreja d'espècies, típica de la zona del Himalaia. Cada familia el fa a la seva manera i es una beguda ideal per l'hivern, quan fa fred i cal reconfortar la ment i l'esperit.
Un dels meus restaurants predilectes era El racó del Sikkim. Els seus momos eren memorables i l'amabilitat de la seva mestressa, la Txum, que sempre responia totes les preguntes en un català exquisit, feien de l'anada al Sikkim una experiència encantadora. Malauradament, aquest hivern el restaurant ha tancat les seves portes i ens ha deixat una mica més tristos. No obstant, la Txum va tenir la gentilesa d'explicar-me la manera en que la seva mare preparava el millor txai que he pres a la vida. Moltes gràcies !
500 ml de llet
Té negre Ceilan
Barreja d'espècies: clau, canyella, cardamom, gingebre i pebre negre
Es pot afegir sucre al gust. A mi m'agrada amb sucre candi
Posem l'aigua a bullir i hi aboquem les espècies, deixant que surtin les aromes durant 2 /3 minuts. Afegim la llet i ho coem tot junt durant cinc minuts més.
Llavors apaguem el foc i infusionem el te negre (Ceilan). Finalment ho colem i ho bebem ben calent
La Banda sonora no pot ser una altra que la canço que encapçala aquest post: An Englishman in New York de l'Sting. (Nothing Like The Sun, 1987)
Aquest restaurant era al meu carrer. No hi havia anat mai, llàstima!
ResponEliminaQuè tingueu un molt bony any!!!
Una abraçada
La passo a la Bruna!
ResponEliminaAcabo de tastar la teva versió del Txai (sense el ceilán,que no són hores) i com dirien porai... it just kicks ass!!! Mil voltes! Gràcies :)
ResponElimina