I vaig recordar una recepta que tenia a la llista del "pendents", vista al Fresh Flavors from Israel, de clares reminiscències centreeuropees: el pastís de mel i poma a l'inrevés.
Explica el llibre que en la nit de Rosh Hashana, l'Any Nou jueu, tradicionalment es suquen pomes amb mel per desitjar un dolç any nou. Inspirada en aquesta tradició, sorgeix la recepta d'aquest pastís, on les pomes i la mel son els ingredients fonamentals.
Ens caldrà (per un motllo de 20 cm)
Per preparar el motllo
Un bocí de mantega
2 cullerades soperes de sucre morè
3 pomes petitones, de carn forta, pelades, tallades a rodelles de 1/2 cm i sense cor
Pel pastís pròpiament dit
3 ous
120 gr. de sucre moré
120 ml d'oli
175 ml de mel
120 ml de suc de poma
225 gr de farina
1 sobre de llevat Royal
1 culleradeta de canyella en pols
(opcional: una culleradeta de clau d'olor en pols i 3 pomes pelades i tallades a bocins petits)
En primer lloc, preparem el motllo untant-lo generosament amb mantega i cobrint el fons amb les rodanxes de poma. Repartim el sucre moré per sobre de les pomes i ho reservem. A part, engeguem el forn a uns 180º
Batem els ous i el sucre uns cinc minuts fins que agafi una textura esponjosa i airejada. Hi afegim l'oli i la mel (si esta massa espessa la podem escalfar una miqueta amb el micrones) i ho seguim batent. Finalment, incorporem el suc de poma a la barreja.
Barregem els ingredients secs (la farina, el llevat i les espècies) i ho afegim a la barreja tamisant-ho amb un colador. Quan tot ja està ben lligat, ho deixem reposar una estoneta i hi afegim -si volem- la poma tallada a bocins amb una espàtula de silicona.
Un cop ben barrejat ho aboquem dins del motllo, vigilants que la massa cobreixi perfectament els intersticis entre l les rodanxes de poma.
Ho coem uns 45 / 50 minuts a 180º en el forn prèviament encès. Un cop fem la prova de l'escuradents i surt net, ho treiem i ho deixem refredar un mínim de 15 minuts dins del motllo.
Per servir-lo, li donem la volta de manera que les pomes estiguin a la part superior. Acceptaria bé un acompanyament de nata o crema de llet. El resultat és sorprenent i molt gustós
I com a Banda Sonora, una delícia descoberta gràcies a la meva amiga Pino Molina: I Cannot Sleep (1991), de la compositora, pianista i cantant azerbaijana, Aziza Mustafa Zadeh.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada