11/18/2014

Pastís de formatge i ametlles

Possiblement aquesta és una de les primeres receptes que vaig apuntar a la meva vida. Corria l'any 1977 o 78 i va ser un dels meus primers viatges a Anglaterra on vaig acabar acollida a casa dels pares d'en Pepe Guasch a Letchworth. Alli, la seva encantadora mare me'l va ensenyar a preparar  i tot i que em va agradar molt, mai el vaig tornar a fer. De fet, havia perdut la recepta fins fa uns dies, la vaig trobar casualment entre les pàgines d'un vell llibre de cuina. 

I ara, mes de 30 anys desprès, vaig decidir provar-ho en un exercici d'arqueologia personal. El resultat ha estat molt, molt bó. I molt senzill

Necessitarem 

Per la base
175gr de galeta triturada (Digestive)
85 gr de mantega

Pel farciment
75 gr de mantega
1/3 de tassa de sucre
2 ous
50 gr de farina d'ametlla
225 gr de Philadelfia
2 cullerades soperes de Maizena
50 gr de panses
1 culleradeta de pela de llimona
1/4 de tassa de suc de llimona
2 cullerades soperes de crema de llet

Per fer la base, fonem la mantega al microones i quan esta liquida la barregem amb la galeta triturada. Ho posem a la base del motllo prement amb força i ho deixem refredar a la nevera.Si volem que quedi ben prem, el cobrim amb paper film i li posem pots a sobre. 

Per a fer el farciment, barregem la mantega fosa i el sucre. Un cop esta ben lligat afegim els rovells d'ou, la farina d'ametlla, el formatge, la maizena, la pell i el suc de la llimona, les panses i la crema de llet i ho barregem be.

A banda , muntem les clares a punt de neu i les afegim a la massa amb una espàtula. Treiem el motllo amb la base de la nevera i l'omplim amb la massa. Ho coem al forn moderat durant 50/60 minuts.

El servim empolsinat amb sucre llustre.

A la Banda Sonora, avui només puc posar Maybe This Time interpretat per Liza Minelli, en la versió de Cabaret de Bob Fosse (1972)

3 comentaris:

  1. Aquest pastís ha d'estar boníssim!!!

    ResponElimina
  2. Per llepar-se'n els dits, Laura!! Quina bona proposta, com sempre, innovant!!

    ResponElimina
  3. Què emocionant!!! Una recepta amagada 30 anys en un llibre........
    Petons, Laura!
    Olga

    ResponElimina