5/03/2013

Botifarres dolces de Can Margarit

Fa dos dissabtes, els propietaris de Xarcuteries Margarit van convidar a una colla de blocaires a visitar el seu obrador al carrer Caponata del barri de Sarrià on vam passar un matí d'allò més interessant coneixent les seves especialitats i participant en l'elaboracio d'alguns dels seus productes, Jo volia també fer la crònica de la visita, pero com que he vist que altres blocaires l'havien explicat, fotografiat i documentat de forma insuperable, he pensat que era millor fer un recull de les entrades publicades. (si m'he deixat algú, feu-m´ho saber i l'afegeixo )
Despres del taller, en Joan Margarit va tenir la gentilesa d'obsequiar-me amb dues butifarres dolces, molt dificils de trobar fora de la comarca de la Selva i del Baix Empordà i que em van transportar als sabors de la meva infantesa.

Per això he pensat que la meva contribució podria ser publicar la recepta de les botifarres dolces, tal i com les feia la meva àvia. Com ja he dit, és una preparació molt local on la carn de porc es cura amb sucre en una proporció 50/50 i que desperta o grans odis o grans passions. No se sap ben bé si és un segon o un postre, però a mi m'agrada moltissim. La recepta apareix al Corpus del Patrimoni culinari català  i te variants segons tradicions familiars

Necessitem 
2  botifarres dolces, d'uns 300 gr cadascuna+
1 canó de canyella
1 pela de llimona
Mig got de garnatxa
Un rajolí d'oli
Aigua

Cal punxar molt les botifarres per permetre que el sucre vagi sortint per anar formant el caramel
En una paella o una cassola de ferro o fang, posem les butifares en fred. Hi afegim l'aigua que cobreixi fins a mitja butifarra, la garnatxa, la canyella, la pell de llimona i el rajolí d'oli. En total ha de cobrir gairebe totes les butifarres. Podem substituir la garnatxa per un altre vi dolç, com moscatell o vi ranci.

I ara nomès cal anar-les coent a foc ben baix deixant que el sucre vagi sortint i es caramelitzi. És l'unica cosa que heu de vigilar: que el caramel lligui i que no es cremi massa. 

Es poden afegir pomes tallades a grills durant la cocció. I penseu que atipen moltíssim. 

A la Banda Sonora, no puc posar una altra cosa que la Sílvia Pèrez Cruz, cantant Vestida de nit, una habanera que em transporta als estius de la meva Calella

4 comentaris:

  1. Uaaaaaa, amb la pell de llimona i la canyella han d'estar encara més bones!!! La teva avia en sabia molt!!! :)

    ResponElimina
  2. No és el meu ingredient de capçalera, però la teva presentació esvalota els sucs gàstrics.

    ResponElimina
  3. Ei, jo que no havia tastat cap botifarra dolça abans, quan vaig fer la que ens van regalar vaig trobar el caramel per tot arreu... com tu proposes em sembla insuperable. La faré I ja veuràs com lluirà el meu tupper.

    ResponElimina