Vichyssoise

Aquesta és una d'aquelles sopes que es poden menjar tant calentona a l'hivern com freda a l'estiu. Vaja, el que popularment anomenem Vichysuà.

Bàsicament és una crema de porro i patata, diluida amb caldo de pollastre. El seu origen és francès, encara que sembla que va ser Louis Diat, Chef del Ritz Carlton Hotel, que la va introduir a Nordamèrica

When Louis Diat was a boy in France one of his favorite soups was the leek and potato soup with a chicken stock base. In summer when the children wanted something cool, the ingenious Madam Diat merely added cold, creamy milk to their favorite potage. Twenty years later when the Ritz Carlton opened a roof garden and the great chef, Monsieur Diat, started searching his brain for hot-weather cooking ideas, his mother's soup came to mind.   He worked out the formula, then cast about for a name - some reminder of home. The little town he came from was almost unknown, but close by was Vichy, the famous watering place, so he called the soup vichyssoise glace

Clementine Paddleford. Los Angeles Times, 7 July 1946.

Jo he pres com a base la que proposa Karlos Arguiñano en aquest video. 

Necessitarem: 
Una nou de mantega
Un rajolí d'oli
Un manat de porros
Un parell de cebes tendres
2 patates
Caldo de pollastre
1 pot de nata líquida

Per guarnir: julivert, cerfull o cibulet picat

Tallem el blanc dels porros i la ceba tendra en juliana
A foc baix, sofregim el porro i la ceba tendra amb la mantega i el rajolí  d'oli, sense deixar que agafi color. Un cop ja estan desmaiats, afegim la patata escapçada a bocins i ho deixem també una estoneta.

Despres ho cobrim amb caldo de pollastre i ho deixem coure un quart d'hora. Ho passem pel minipímer i afegim nata liquida i mes caldo fins assolir el punt d'espessor desitjat

A l'estiu se serveix freda. Pero amb el fred que fa, calentona ve molt de gust. 

A la Banda Sonora, una canço del grup suec Mando Diao: Gråbergssång (Infruset, 2011), album que musica poemes de Gustaf Fröding (1860-1911)