Coca de mandarina

Avui és el meu aniversari. Com cada any, he portat un coc per compartir amb els companys i fer un cafè plegats. I enguany, aprofitant que encara hi han mandarines, he fet un coc que ha desaparegut en un pis pàs

He adaptat la recepta de la Coca de llimona amb gust de llimona perquè m'agrada molt la idea d'utilitzar el cítric sencer, tant la pell com la polpa. I també he reduït la quantitat de farina, afegint ametlla en pols, cosa que la fa més lleugera si a més utilitzem les clares muntades a punt de nou. 

Necessitarem:
3 mandarines
200 gr de sucre
3 ous
70 gr d'oli d'oliva
100 gr de farina
75 gr de farina d'ametlla
1 sobre de llevat Royal

Per guarnir
5 o 6 mandarines
sucre glass

En primer lloc, i a menys que disposem de mandarines ecològiques, netejarem amb molta cura la pell de les mandarines. Un cop netes, les partirem en quatre trossos, retirarem la part blanca i els pinyols si en tenen i les triturarem senceres (pell i polpa) de manera que quedi una pasta. Ho reservem

A banda, batem els rovells d'ou i el sucre fins que quedi ben lligat. Llavors, anem emulsionant la barreja abocant l'oli en un rajolí sense deixar de batre la pasta. Un cop ben barrejat afegirem el triturat de mandarina, la farina i el llevat fins que quedi ben barrejat. Finalment, muntem les clares a punt de nou (amb un pessic de sal) i les incorporem a la massa amb una espàtula. Deixem reposar la massa uns 10 minuts abans d'enfornar. 

Passat aquest temps preparem el motllo de la forma habitual (pintat amb mantega fosa i empolsinat de farina blanca) . Hi aboquem la massa que tindrà una consistència espessa i anem posant els grills de la mandarina fent una corona circular a l'exterior del pastis. Si volem, podem fer cercles concèntrics amb els grills.

Escalfem el forn a 180º i coem el coc uns 30 minuts. Com sempre el temps dependrà del nostre forn i el sistema de l'escuradents és infal·lible. Un cop cuit ho deixem refredar sobre una reixeta. 

Ho servim empolsinat amb sucre glass

A la Banda Sonora d'avui, em faig un petit homenatge. L'ària D'un insultante orgoglio de l'òpera Cublai, Gran Kham dei Tartari de Haendel, interpretat per la grandíssima Diana Damrau (aquí la podeu veure en ple enregistrament)